NO HA SIGUT SOLS UN MARATÓ
He acabat el meu primer marató, estic mort, però què molt content. S’ha fet molt pesat. No importa el temps, el que importa es que ho he aconseguit. Tinc que agrair a Amparo Ribes, a Juan Martorell, a Bernat Ribes , i a Maria Jose Vidal que m’han fet arribar fins el final. Ells si que han patit, que m’han aguantat els 42 km.
Jo que he fet la Quebrantahuesos i puc comparar, no te res a veure. Sempre des de el meu nivell, en bicicleta es dur: moltes hores, molt pesat, molta calor, però acabes i eres persona. Quan acabes la marató eres un drap. Els últims 8 km el cos va en mode automàtic, no coordines, sents molt de dolor. De fet, quan creues la meta et tenen que ajudar per què les cames tenen vida pròpia i diuen que no volen avançar.
Per al Club AL TROT: que valents que sou, del primer a l’últim, no s’ha retirat ningú. Vos he d’agrair que a mi, un xic foraster, l’heu acceptat sense preguntar.
AL Club Ciclista de Guadassuar, també gracies, tampoc m’heu demanat rés per acceptar-me.
Al Club de Triatló de Guadassuar, no s’encanteu ningú perquè ara m’heu d’aguantar vosaltres i en Antella vos he de fer patir.
A mi si me pregunten d’on soc, jo dic, d'Algemesí? No, JO SOC DE GUADASSUAR..
GRÀCIES A TOTS
682 ANGEL_____ 3:19:41_____ 04:44
1137 CESAR_____ 3:30:59_____ 05:00
2023 JAVIER_____3:57:48_____ 05:38
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada