Ahir dissabte es va celebrar el I Massís Triatló Antella. En la prova varen participar, representant al Club Triatló Guadassuar, Dani Fuertes, Mario Bou i Oscar Vicens.
La prova va ser molt bonica i a la vegada dura, ja què en el segment de bici hi havia que pujar el port de Sumacàrcer, dos vegades el portet de la presa d'Escalona, i la pujada de Sellent fins a Navarrés. Molt bona temperatura i ambient per aquest debut del Massís. Gràcies a tots els Ajuntaments i al CEC Antella que han pogut fer aquesta prova, què de segur què serà una referència a nivell de la Comunitat en un futur molt proper.
En quant a la part esportiva sort diversa per als nostres, però amb molta satisfacció per acabar una prova dura per la distància i per l'orografia. Seguidament podeu llegir la crònica de Mario:
"El dia comença prompte per tal de preparar tot el material, bici, equipacions, etc. El bo què té estar tan a prop de casa aquesta prova és què t'ho pots deixar tot per al final i no tens que matinar. A les 10:00h comença la primera costera del dia. No tinc fam i em tinc què menjar un plat d'espaguetis, i a més sense salseta ni res, puff, puff, com costa.
A les 10:30h ja quedem en ca Dani per a pujar les bicicletes i partir cap Antella amb la furgoneta de Construccions Daniel Fuertes, ja que l'eixida és a les 13:00h. Una vegada allí ho preparem tot i ens disposem a prendre l'eixida.
Un total de 147 participants ens preparem per a l'eixida. La natació consta de 2 voltes per tal de completar 1,9km de natació. Encara em fa mal el nas d'una colçada què em pegaren, en el moment no sabia si tenia el nas xorrant en sang, però endavant, si hi ha sang ja s'en anirà, per ara encara no hi han sirulos en el Xúquer.
El primer en eixir de l'aigua Dani, jo què em pensava que el guanyaria en aquest segment i em trau quasi dos minuts, després jo i un poc després Oscar, debuta en la distància i la finalitat primera es acabar i gaudir al màxim.
Però ara va de bo, em canvie i agafe la bicicleta. Aquest últim més m'he trobat molt bé, però no se si arribe un poc passat. Al km 15 ja he agafat a Dani en la rampa de la pressa d'Escalona. Després de les bromes típiques i burlar-me un poquet tire endavant. Em trobe molt molt bé, vaig passant a la gent en molta facilitat. A punt d'entrar a Anna em comenta un col·laborador de l'organització que vaig el 25 classificat, huau. I encara vaig agafant a gent, encara què cada vegada costa més. Decideixc seguir tirant, després ja veurem que passa corrent, però al menys pense que puc fer un dels millors parcials de bici de tots els participants.
Puge per segona vegada Escalona, i ara toca baixar. Vaig el 22 i tinc a dos davant què els agafe segur. Puc arribar a la segona transició dels 20 primers. Comence les corbes de baixada cap a la presa i Pam. Xafe algo en la roda de davant que quasi em tira, crec que he rebentat, no se quina roda, però vaig endavant. Rés, uns metres i ja vaig en llanta viva en la roda de davant. Tot per terra. Ja no tindré un bon parcial, però estic supercontent de com anava. Em pose a canviar i comença l'odissea:
- Quant canvie la càmara unfle amb la bombeta en aire comprimit. Tire a moure, algo en la roda. Un plastic, La roda toca la llanta. S'ha quedat un bony en la càmara. Desunfle un poc per posar-ho bé i tire a unflar amb la bombeta i es desunfla tot. No tinc càmares i la bombeta no va.
- Tire a peu cap a meta esperant que passe Dani i em tire el seu material, però passa un jutge què em coneix i em tira una maneta. Ara si què l'em fet bona. Trenquem la càmara i ja no la podre unflar. Passa Dani però no li puc demanar ajuda per què estan els jutges.
- Passa un furgoneta de l'organització i em diu si vullc retirar-me, els comente que no què vaig a intentar reparar, em queda la possibilitat de què Oscar em puga ajudar.
- Passa Ximo, un company d'Alcúdia, i li demane que em tire el bombi. 200 metres més endavant para en sec per poder llevar-lo i donar-li'l a dos motoristes què han anat a per ell i què estaven intentant ajudar-me. Unfle però no va.
- Em done conter què té la bombeta per unflar rodes de muntanya i ho canvie, però la càmara està trencada. La última opció es Oscar, què passa al cap de poc de temps i em tira una càmara. Aquesta serà la bona, arregle i tire cap a la segona transició, però després d'haver perdut quasi 20 minuts. Però la cosa es acabar.
Gràcies Ximo i Oscar, sense vosaltres no hagués pogut acabar. Gràcies també als voluntaris, als jutges i als motoristes què pararen per ajudar-me.
La previsió de la bici si no m'hagués passat rés era la 13 posició, en 2h 43min aproximadament i una mitjana de 31,6km/h. Hagués arribat a la segona transició en la 19 o 20 posició. Però açò no va passar.
Després de deixar la bicicleta em vaig decidir a "disfrutar" la mitja marató. Vaig agafar un ritme bo i prou constant. Ací en aquest segment vam tindre els ànims de tots els nostres amics, del Club Triatló Guadassuar, del Club Triatló l'Alcúdia, del Club Ciclista Guadassuar, i com no dels nostres familiars. La mitja al final no sem feu curta, però vaig poder aguantar un bon ritme que em feu recuperar altra vegada posicions. Llàstima per tot el què em passa, per què de segur què hagués fet dels 50 primers.
Però el objectiu de tots tres aconseguit. Disfrutar, patir, però passar-ho bé. Enhorabona a Oscar què acabà el primer triatló de llarga distància per a ell, i què de segur què no serà l'últim.
Ara ja s'ha acabat la temporada de triatló. Ara a posar-se les espardenyes de muntanya i com dia aquell: "No devoreu quilòmetres, assaboriu-los".
Per Clubs quedarem els 5, i haguérem quedat 4. Però això seria un altre dia"
per: Mario Bou Ortega
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada