Ahir va ser una de les poques vegades que em tocà veure els bous des de la barrera. No estic acostumat a anar a un triatló i veure-lo com a espectador. Però ahir tocava. Dani Fuertes i jo participarem la setmana que ve al Challenge IRONMAN de Vitòria i vam decidir no participar al triatló d'Antella.
El que menys m'agrada va ser el principi. Pagar 5€ per aparcar el cotxe en Antella?? Valla tela, crec que s'en estan passant dos pobles. No se que volen solucionar amb això, però per ara van a perdre a molts triatletes que anem a entrenar en estiu i algun participant per a les properes edicions. La culpa en ningun cas la te la organització, al igual què els xiringuitos de la Assut, però ells són els què més van a perdre.
Arribem a boxs i veure a tots els companys del Club Triatló Guadassuar que participaven vestits per a la feina. Quina enveja, jo vullc estar ahí. I d'amunt tots els companys d'altres clubs dient-nos que què fem ahí, per què no el fem.
Però ahir tocava animar. Veure als teus companys donant-ho tot. Uns van millor i altres no tant. Però veure el somriure al veure quan els animem pareix què els done un puntet més de força.
Des de dins de la barrera sempre estàs esperant a veure als teus per a què t'animen, però des de fora és el mateix.
Per això, primer que rés felicitar a Fran, Juli, Salva, Victor, Dani, Pedro, Ximo i Vicent per estar allí vestits per a la feina; i sobretot als que sempre estan animant-nos. Gràcies a ells i elles sempre peguem un pas més endavant, i si parem són els que ens fan moure.
Un 10 a la afició i un 10 a tots per ser finishers al triatló de la Ribera, el triatló d'Antella.
Per: Mario Bou
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada