JA SÓC MARATONIÀ

El passat dia 16 de novembre es va celebrar a Valencia el 34 Marató “Trinidad Alfonso”, una edició molt especial per a mi, ja que m’estrenava en aquesta distància. També es celebrà el 10K on disputaven les nostres companyes Mª Aurora i Mari Nieves.

Eixe dia començà matí amb un bon desdejuni per tal d’agafar forces. A les 7:00 del matí quedarem els corredors i acompanyants del club i de la Colla de Córrer Al Trot,al sortidor per dirigir-nos cap a València, aparcar, deixar la  motxilla i poder escalfar tranquil·lament.

A les 8:45 ens posarem en el box d’eixida corresponent i férem els últims estiraments. Encara que m’havia preparat els últims sis mesos per poder afrontar aquest repte, no vaig poder evitar estar nerviós, realment no sabia a que m’enfrontava, eren molts els dubtes que em passaven per la ment, tenia algunes molèsties en la cama esquerra que no s’havia si aguantarien.

Es fan les 9:00 i comença la prova tal com estava previst, hi havia al voltant de 13500 participants, uns 4 minuts per creuar la línia de sortida. A tall que avançava em trobava cada vegada més còmode, els compressius feien la seva faena, i a penes notava molèsties. Feia bon temps, pareixia que estiguérem fent turisme, passàvem pels punts més emblemàtics de la ciutat, hi havia musica i la gent ens animava. Portava un bon ritme, una mitja de 5’10’’ km i al 75% de pulsacions, així va ser fins el km 30. Però, va ser al km 34 quan tot va canviar, en aquest punt va començar la part més dura, ja notava la fatiga en les cames.

El meu cosí Diego, que m’acompanyava des del km25, m’animava “Vinga, que sols queden dos voltes al poble”. Pareixia poc, però cada km es feia etern, al km 36 les meues cames, no volien seguir, però això no era possible. Els darrers km van ser molt durs psicològicament, es veia a la gent en terra, ja no podien seguir i tu et preguntaves si series el següent. Però poc a poc i amb els ànims de la gent aplegues al km42 on estava la meua família per pegar-me l’ultima espenta. Per fi, vaig creuar la línia de meta a les 3h 59’ 50’’, convertint-me en MARATONIÀ. Una cursa molt dura però molt gratificant... ara toca preparar el pròxim repte!

Per acabar, felicitar als nostres corredorsque obtingueren molt bons resultats. I,agrair a la gent del poble la seva assistència, que sens dubte ens donaren eixe plus d’energia que no et dona cap gel.

Per: Angel Lledó