A continuació podreu llegir la crònica del triatló d’Antella. No és una crònica dels resultats esportius, si no de les aventures (desventures) que em viscut.
Tot comença a les 16:00h, hora a la que misteriosament estaven tots i poguérem eixir puntuals. Ja avisarem a algun dels membres de que a les 16h era per a començar el camí cap al triatló, que si no Xuli es posa molt nerviós després.
Així que partirem cap a Antella sense més imprevistos. Una vegada havíem arreplegat els dorsals i estàvem preparant-nos per a anar al control de material començaren les desventures d'alguns dels membres. A Jose Carlos li havien d'eixat la bicicleta i no havia comprovat que les cales de les espardenyes foren bones per als pedals que portava. O estava dormint la sesta encara o era la estratègia per a no perdre temps en la transició de bici a córrer.
Comencem en el dilema de si agafem per a arreglar les possibles punxades que tingam o no. Al final els menys professionals decidim agafar el material per si de cas. No tots portem pell de vaca en les rodes per a no punxar en les proves. ;-)
Després eixim cap el control de material i fem la pregunta de rigor: Porteu el DNI? Resposta de Jose Carlos: No. I tots comencem a riure pensant que no podia fer dos vegades el mateix (ja se'l va deixar en el triatló de Navaixes). Però queda demostrat l'home es l’únic animal que entropessa dos vegades amb la mateixa pedra. Xuli començà a posar-se nerviós per la situació (cal dir que es un poc patidor abans de l'eixida de la carrera).
Passem el control i a les 17:30 comencem a posar-nos el traje de neoprè per a la natació. Tres dels participants portem traje i Vicent no en porta. Posar-se el traje hi ha qui li costa quasi 15 minuts. Anem a la eixida de la natació per a calfar un poc i que entre un poc d'aigua dins del neopre. Estaguent Pep i Vicent assentats en l’últim escaló cau un dels trialetes damunt de Vicent i el tira dos metres dins de l'aigua. La guerra de la natació comença abans de iniciar-se la carrera.
Entrem per a la carrera i Vicent era un dels pocs participants que no duia neoprè. No feia més que dir: “no esta tant gela”. Això era una mesura per a convèncer al cap, perquè l'aigua de calenteta tenia poc (quasi trenca l'equipatge de triatló de lo durs i en punta que tenia els pessons del fred).
Donen l'eixida i comença la guerra de la natació. Pep eixi de nadar en uns arraps en la mà, un carxot que li havien pegat a mitjant camí i 2 o 3 intents de passar per damunt d'ell. (es veu que es més fàcil votar-lo que rodar-lo). A part es pregunta com es possible que anant quasi sol nadant encara anava u darrere d'ell tocant-li els peuets.
De nadar surt primer Xuli, Pep arriba a continuació a l'embarcader fins la moqueta, però li diuen que te que sortir per darrere de la bandereta així que mentre es col·loca al lloc per a poder eixir Jose Carlos l'adelanta. Vicent arriba en últim lloc dels membres del club.
Fem la transició a la bicicleta. Uns son més tècnics (gometes per a aguantar les sabates ja enganxades a la bici) i altres més simples (assentats en terra per a posar-nos les sabates, etc) que perdem més temps en la transició.
Xuli amb les preses de fer la transició a la bici te un xicotet accident. Vol putxar tant ràpid a la bici que no controla el salt damunt del cavall. Així que els dos acaben per terra. Mes preocupat per la bici que pels seus repelons empren la volta. Seguit de Jose Carlos i Pep.
Jose Carlos als pocs kilòmetres punxa i es retira de la prova. Era un dels que no havia agafat el recanvis i les ferramentes. Volia finalitzar la prova y enganxarse a la volta a peu, però un dels jutges el va vore i així que no te mes remei que retirar-se.
Pep als pocs kilòmetres de la bicicleta comença a ser superat pels trialetes que han pres la sortida cinc minuts després. I al poc de coronar el port de Sumacàrcer pel kilòmetre 15 es doblat per la primera dona que ha sortit 10 minuts més tard. Els únics superats per Vicent i Pep son els que es retiren per averia o el que es troben dins d'una asequia rentant-se les cames del vac que han caigut. Passem per la presa i comencem el descens on Pep i Vicent grans experts dels descens son superats per un fum de participants.
Quan superem la barrera i queden 8 km per a acabar el circuit, Pep decideix que ja esta be de guardar forces (el que guarda sempre té, però de guardar es fa la panxa) marca un ritme de 45km/h (com no li feia falta guardar per a la volta a peu) i comença a superar a molts del que l'han adelantat a ell en el descens.
A continuació comença la part a peu de la prova, Xuli marcant el seu ritme i Pep i Vicent patint com és normal. Pep com estableix un ritme tant fort (2,8 m/s), comença a ser superat per quasi tots els participants. Molts el veuen en tant bon ritme que l'animen a continuar, mentre ell contesta “no hi ha pressa”.
Com podem arribem a Meta. Però ací no acabaren els despropossits dels membres. Quan anàvem cap al cotxe per a tornar a casa hi ha qui es deixa les claus del cotxe i tingué que tornar a per elles.
Be, després de tots aquest aconteciments no esperaríeu que els resultats hagueren sigut massa bons. Ara molts del que anàvem a realitzar el triatló simplement en acabar-lo ja estem molt contents.
Per a l'any següent ja sabem que això del NDS (No Drafting Series) es una enganyifa. Perquè després de tots els pelotons que veus pel camí quan mires la classificació sols hi ha 3 descalcificats per anar a roda d'altre corredor.
Després de contar les aventures les membres del club que han participat al triatló d’Antella passem a mostrar els resultats obtinguts:
Pos Dorsal Apellidos Nombre Club Categor Pos Cat. Carrera Ciclismo Carrera Meta
108 XULI 82 0:20:12 1:03:14 0:35:53 1:59:19
265 PEPE 190 0:21:08 1:07:23 0:47:46 2:16:17
294 VICENT ALÓS 205 0:23:51 1:16:09 0:45:50 2:25:50
No Fi JOSE CARLOS ABM 0:20:57
39 CLUB: CLUB TRIATLÓ GUADASSUAR Tiempo Total: 6:41:26
per: PEPE
Je sou uns cracks. Ara el de Jose Carlos no té nom. Quin fenómeno.
ResponEliminaCal dir que hi havia molta afició del poble i alguns membres del club animant a tot els triatletes.
En la part de les desventures podeu preguntar-li també a Dani que li passa en els freno de la BTT.
Ale, a per l'altre i a disfrutar.