El passat diumenge 5 d'agost es tenia previst celebrar el I Quebrantahuesos Triatló. Una prova dura pels seus recorreguts, però què al final no és va poder celebrar en tota la seua totalitat; encara què la duresa va ser igual d'exigent.
La previsió per al dia de la prova no era la millor. Una prova extrema a la qual li se va juntar la duresa de les inclemències climatològiques. Durant tota la nit, anterior a la prova, la tormenta elèctrica i les pedregades varen ser molt intenses. I açò no millorà per al començament de la mateixa. Un hora abans de començar pegà una pedregada d'escàndol. En lloc d'un triatló haguérem pogut fer un parell de forats de golf.
Així, és reuní el comité organitzador i els àrbitres i decidiren eliminar el segment de natació i convertir la prova en duatló. Per què? El perill de quedar fregits en l'aigua era molt alt. Les tormentes elèctriques del pirineu no són com les d'ací, vos ho podem assegurar.
Dels 140 triatletes inscrits, finalment només 89 es van atrevir a prendre la sortida i 79 d'ells van finalitzar la competició, que va aconseguir completar gràcies al fet que la meteorologia va respectar la prova. El més sensat era no prendre l'eixida per l'estat de les carreteres, decisió què prené Ricardo a dos mesos del Challenge de Calella; però Mario finalment si què es decidí a participar.
Així les noves distàncies varen ser, una volta al recorregut de cursa a peu (4,5km); 72 quilòmetres de ciclisme (els 82 quilòmetres previstos inicialment es van veure retallats per l'estat de la carretera-eliminant la doble ascensió a Hoz de Jaca-), i 18 quilòmetres de cursa a peu .
Després de la llarga espera es donà l'eixida, amb poques ganes per l'eliminació de la part de natació. Com no eixiren tots com ha coets. 4,5 kilòmetres a 5,05 min/km.
Després la bicicleta. Fins arribar a quasi el final del port del Cotefablo vaig recuperant moltes posicions, però ací s'acaba la gasolina i comença el dièsel. Massa coses aquesta temporada per poder rendir sempre a un nivell alt. Però a partir d'ací a gaudir a la marxeta de la prova. L'eliminació de les pujades a la Hoz de Jaca es veuen compensades per l'alt ritme de carrera. 72 quilòmetres, 2:48:31 a 25,64 km/h. Cal dir què l'estat del paviment era perfecta, i exceptuant algun tros tot estava bastant sec.
I finalment els últimes 18 quilòmetres, en els quals teniem què afrontar més de 500 metres de desnivell positiu, amb dos rampes molt exigents, al qual li teniem què pegar 4 voltes. Allí em trobe amb Ricardo, el qual m'acompanya durant tot el recorregut. 1:43:23 a 5,45 min/km. Ell va decidir fer un entrenament amb la bicicleta i després feu el recorregut a peu, encara què fora de competició. Llàstima, ja què si hagués participat, sols en acabar hagués quedat dels 3 primers del seu grup d'edat, per l'alt número de partipants d'aquest grup què és retiraren o no participaren.
Després d'algunes gotetes què no anaren a més, vaig poder conseguir acabar el I Duatló Quebrantahuesos en 4h 52min 15seg.
Les conclusions de forma personals no són les millors, sobretot en la bici. Però què el ritme no pare. L'any que bé tornarem. Açò s'ha de fer. El recorregut total té què ser duríssim i del lloc no cal ni parlar. Impressionant.
per: Mario Bou Ortega
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada