Comencem els 4 junts però en els
primers quilòmetres, Vicent i jo decidim tirar avant i deixar darrere al meu
germà i al meu cunyat. Als pocs km comencen les sendes que era per a lo que havíem
anat. Vicent i jo anem junts fins al km. 8 en el que ell adelanta uns quants
corredors però jo no puc seguir-lo al caure davant meua un d’ells i tindre
que parar. A partir del km 9 comença lo dur, una pujada al 28% en la que, de
vegades, ens hem d’ajudar de les mans per poder pujar.
Per fi aplegue al cim
del Bartolo, encara em queda la meitat de carrera, però estic content perquè el
genoll encara no em molesta. En l’ avituallament em prenc un platan, una beguda
isotònica, omplic el botellí i cap avall, em queden 3 km. de baixada per pista,
un altra pujada no tan dura i després tot cap avall fins a la platja. Però als
pocs metres de baixada comence a notar molèsties al genoll que m’impedeixen córrer
i he de fer tota la baixada caminant. Aplegue al tercer avituallament amb molt
de temps perdut per no poder córrer i damunt haver de fer dos “Marios Bous”
(els del club saben quina “tàctica” és, encara que Mario la sol fer quan va en
bici), agafe forces i cap amunt altra vegada. 
El genoll em respecta un poc i
puc córrer en alguns trams de la pujada, però quan arribe al cim de Les Agulles
i tire cap avall altra vegada les molèsties, que apart de no poder córrer he d’anar
molt pendent ja que és una baixada molt tècnica. Aplegue a l’últim avituallament,
allí havia un home amb una manguera que em banya de dalt a baix, “algo tard” li
dic “això fa falta dalt”. Queda el més fàcil, 3 km en pla i ja està. Prove a
córrer i note encara molèsties, però al ser el terreny pla i pocs km puc
aguantar fins la meta. La idea era fer el recorregut en 3:30, però al final ho
faig en 3:41, però estic content després del problemes que he tingut en la prova,
l’any que ve serà.
El primer tarda 1 hora i 53 minuts. El
meu germa preguntava si era un creuamente de home i cabra.
Per: Vicent Andreu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada