Anant amb Mario en el cotxe, comentem les sensacions que teníem de cara una
proba que era desconeguda per a tots, degut a que ningú tenia experiència en
aquesta distancia.
Estàvem tots un poc acollonats per si no seriem capaços d’acabar la
travessia. Jo també tenia el dubte de com respondria davant la meua primera
travessia i sobretot amb el fet de nadar en aigües obertes a 6 quilòmetres de
la costa.
Però després de sentir les vivències i consells de Mario, me tranquil·litze
i mire la proba de forma diferent, sabent que he entrenat suficient hores per a
acabar-la amb total garantia. El més important es anar al teu ritme i fer el
que tantes voltes fem al cap de la setmana, palejar i tornar a palejar.
Una vegada arribarem al port de Santa Pola, vam fer una volta i ens prenguérem
un refresquet i al voltant de les 20:30 anàrem cap
a l'hotel i de seguida soparem per a dormir prompte ja que teníem que
matinejar.
Sopar lleuger en la terrassa de l'hotel, els nedadors optarem per pasta
encara que la baba ens cauia imaginant-nos el
entrecot, les xulletes,...
Diumenge 04:30h. Sona el despertador, encara que ja feia uns minuts que estava despert, supose
que seria pel nerviosisme. A les 05:00h ens reunim Mario,
Juli, Salva i jo, a la recepció de l'hotel, després d'haver desdejunat cadascú en la seua habitació. Comprovem que
ho teníem tot i anem direcció al port de Santa Pola, on havíem quedat amb Teto.
Posteriorment, José Carlos,
Núria, Mari, Ariana, Tere i Moises, acudirien a
la platja de Santa Pola per a veure el final de la proba i passar el matí allí.
A les 05:30 arribem a Santa Pola, arrepleguem els dorsals, els chips i les borses pa guardar els trastos. Deixem el que
no es necessari en el cotxe, i sobre les 06:00 pugem a la “tabarquera” que ens porta a l'illa.
Segons com anem avançant cara l'illa, anem veient que hi ha corrent en el
mar, en un primer moment no teníem molt clar si era forta i si anava a favor o
en contra.
Però quan baixem de la “tabarquera” i vegem la direcció del vent, ens
adonem que la corrent va en contra de la direcció de la travessia, la qual cosa
segur que dificultarà mes la prova.
Ja a l’illa, comencem amb els últims preparatius abans de l’eixida: última
visita de cortesia al WC, untar-nos de vaselina per a evitar irritacions en el
coll i axil·les, i deixar la roba i xancles en els sacs de l’organització que
mes tard arreplegarem a la arribada a meta.
A les 07:30 comença la proba, estem tots juntets, i paguem la primera “novatada”
ja que hi ha gent que va eixir més davant. Volíem començar més o menys tots
junts, però açò va durar ben poc i prompte vaig perdre la pista dels demés. Així
que tocava apanyar-se cadascú pel seu compte.
L’eixida va ser un poc catastròfica, però comprensible tenint en compte que
érem més de 1000 persones i que el
primer sector era bordejant la punta de l’illa de Tabarca. Amb tanta gent es
normal les aglomeracions i les colzades, puntellons, gent que vol passar per
damunt, agafant-te els peus,...
Degut a la corrent desfavorable (ens entrava frontalment i per la part
esquerre), la natació es feia molt complicada e incòmoda, provocant mes d’un
glop d’aigua i tenint la sensació que estaves en alguna atracció de la fira de
tant de pujar i baixar onades.
Resumint l’eixida: corrent en contra, aglomeració, bordejar l’illa, les carícies dels companys de travessia,…als
Vaig ser incapaç d’aconseguir un ritme còmode i constant per a gaudir nadant.
Com la corrent era important, no servia de res anar “protegit” d’algun nadador,
ni per la dreta ni per l’esquerre.
Per a contrarestar la corrent, el que intentava era palejar en el braç
esquerre, esperar a que passara l’onada, palejar en la dreta i agarrar aire,
però la corrent no anava al mateix ritme i eixa tàctica no me va servir de
molt. La veritat es que me desesperava un poc no poder dur un ritme tranquil nadant
i que la corrent fera de tu el que volia. La distancia en recte de la travessia
eren aproximadament 5900
metres , però crec que tots férem alguns que altres de més.
Els primers tres quilometres es feren durs, perquè tot era palejar i pareixia
que no avançaves i que els 200
metres que separaven les boies eren molts més. Com ja
sabia, cada vegada la boca anava a tindre-la més salada, la qual cosa es prou
desagradable i angoixosa, fent-me recordar el que havia desdejunat i part del
sopar del dissabte.
En el quilòmetre 3 hi havia avituallament per a pegar un glop d’aigua, però
no vaig parar perquè desprès de tants glops me sentia prou hidratat i eixa aigua
no anava a rebaixar la sal que ja tenia dins de la boca.
Quan vaig arribar al quilòmetre 4, psicològicament ja sabia que anava a ser
capaç d’acabar la travessia, encara que la corrent continuava entrant
desfavorable i no anava a ficar-ho fàcil.
En arribar al quilòmetre 5 i quan ja estàvem prop de la costa, pareixia que
la corrent anava disminuint en contra i vaig poder nadar uns minuts de forma
prou constant i gaudint un poc. Aquest últim tram si que es va fer més curt.
Com no portava rellotge, no sabia quin temps havia fet ni la posició en la
que anava, de totes formes per a mi el més important era acabar la travessia i
per tant l’objectiu ja estava complit.
Després d’entrar i veure el temps i que els demés companys ja estaven tots
recarregant energies, me digueren que havien acabat d’entrar feia pocs minuts,
per tant tenint en conter les condicions de la mar, la distancia i que era la
meua primera travessia, estic més que satisfet del temps i de la posició
aconseguida.
També me vaig alegrar veient que tots estaven contents i satisfets amb les
posicions i temps aconseguits. Destacar i donar l’enhorabona a Teto per
obtindre el trofeu a la primera nadadora local.
Després d’haver recarregat energies en l’avituallament final, anàrem a fer
una xicoteta sessió de sauna i jacuzzi a l’hotel, i després ens dutxarem i a
dinar tots junts.
Poques coses canviaria d’aquesta prova i del cap de setmana que he passat,
soles la corrent de la mar que dificultava nadar. Però açò es lo que diferencia
al mar de la piscina, per tant poc se pot fer si ix un dia així.
També va ser una llàstima no poder rebre algun crit d’ànims durant la proba
de José Carlos, Núria, Mari, Ariana, Tere i Moises; i que sols va ser possible
al final desprès de creuar la meta.
L’organització de la proba va estar molt bé en tots els aspectes. Es una
proba molt segura i tots els nedadors portàvem un xiulet per si ens passava
alguna cosa durant la proba. Donava molta seguretat veure el mar ple de barcos,
canoes, ..., per ajudar i controlar que tot isquera correctament.
He passat un cap de setmana molt divertit i satisfactori, amb la millor
companyia i en un paisatge molt pintoresc, que té una reserva marina d’aigües
cristal·lines i una espectacular fauna i flora, que poguérem observar mentres
nadàvem i que espere que perdure per a sempre.
Encara que parega que haja sigut un viatge molt cansat i que hem patit
molt, la realitat es que hem passat més hores cara la taula menjant i bevent
que nadant, així que no ha segut per a tant l’esforç en aquesta proba.
Mario, com es costum en ell, ja estava proposant nous reptes per al futur. De
segur que repetirem en aquesta proba en els pròxims anys i altra gent del club
es farà l’ànim de fer-la.
Per: Alfonso
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada