Ja he acabat la segona marató.,Aquesta no valia a dir "que content estic per haver-la acabat", NO, aixo no va en mi. Jo anava a València a renyir, no me valia en esforçar-me tot el que podia, NO. Tenia un temps marcat i pensava abaixar-lo. Seria una decepció per a mi no aconseguir-ho.
Tenia que fer un pla d'entrenament per a fer 3:17:00., l’ he pogut seguir al 60 %, gracies a Deu tinc obligacions personals que atendre abans que entrenar. He entrenat tot el que he pogut, que ha sigut molt., Crec que he fet mes km a peu que el any passat en bici per a la Quebrantahuesos.
Sempre desde el meu nivell, el temps no es ninguna cosa del altre mon , però per a mi es important, jo no estava preparat físicament per a fer aquest temps, es massa pesat per a mi, però algo a lo que no me guanyen molts es a ser CABUT, jo sabia que el que li faltava al cos heu ficaria el CABET..
Com vos he dit jo anava al Marató a pelear, si tenia marcat 3:17:00, jo vaig eixir amb la pancarta de 3:15:00, no valien excuses, eixe era el ritme que havia de seguir al menys fins el km 30.
Ja passats els 30 km, el meu cos me dia "PARA,PARA ", es quan va entrar en funcionament la maquineta psicològica, hi-ha alguna cosa dins del cabet que no parava de dir-me, " ARA ES QUAN TENS QUE APRETAR", no valia des res els primers 30 km si ara fallava, i eixa va ser la frase que me repetia una i altra vegada.
Que llargs se van fer els últims km, però no tenia pensat parar, i al fi es va acabar 1 minut menys del que tenia previst.
Estic orgullós d'una cosa que me va passar, me vaig ficar l'equip del Club d’atetlisme de Guadassuar. Aixi com en la Quebrantahuesos fiquen el nom al dorsal i saps qui tens davant i l'animes i t'animen per el teu nom, al marató no fiquen el nom al dorsal, nomes parlem entre nosaltres per l'equipacio. Al km 28 me vaig ficar a parlar amb una bici de l'organizatció i me deia " VA GUADASSUAR, VA, QUE QUEDA MENYS", el xic me dona aigua i menjar. Al km 38 el vaig tornar a vore i me torna a dir" VA GUADASSUAR QUE VAS MIJOR QUE ABANS, VA GUADASSUAR QUE JA HEU TENS AHÍ".
Ara es l'hora dels agraïments, primer al SR: ORTEGA, l'home que desinteressadament s'ha preocupat d'entrenarme, ell es molt responsable d'haberla acabat, GRACIES. Segon a tots els companys que hem rodat junts tant de Algemesi com de Guadassuar.,GRACIES. Per ultim la marató no es fa en un dia, son mesos de preparació i si la he pogut fer ha sigut gracies a ma MARE, no sabeu la quantitat de dies que tornava a casa a les 9.30/10.00 de la nit d'entrenar i ja tenia a les meues filles dutxades i sopades, ella es la que a fet el MARATO.
La MARATO 2010 es historia, ara toca QUEBRATAHUESOS 2010, que també la farem de categoria.
CESAR TOLDRA
