El passat dia 16 de novembre es va celebrar a
Valencia el 34 Marató “Trinidad Alfonso”, una edició molt especial per a mi, ja
que m’estrenava en aquesta distància. També es celebrà el 10K on disputaven les
nostres companyes Mª Aurora i Mari Nieves.
Eixe dia començà matí amb un bon desdejuni per
tal d’agafar forces. A les 7:00 del matí quedarem els corredors i acompanyants
del club i de la Colla de Córrer Al Trot,al sortidor per dirigir-nos cap a
València, aparcar, deixar la motxilla i poder
escalfar tranquil·lament.
A les 8:45 ens posarem en el box d’eixida
corresponent i férem els últims estiraments. Encara que m’havia preparat els
últims sis mesos per poder afrontar aquest repte, no vaig poder evitar estar
nerviós, realment no sabia a que m’enfrontava, eren molts els dubtes que em
passaven per la ment, tenia algunes molèsties en la cama esquerra que no
s’havia si aguantarien.
Es fan les 9:00 i comença la prova tal com
estava previst, hi havia al voltant de 13500 participants, uns 4 minuts per
creuar la línia de sortida. A tall que avançava em trobava cada vegada més
còmode, els compressius feien la seva faena, i a penes notava molèsties. Feia
bon temps, pareixia que estiguérem fent turisme, passàvem pels punts més
emblemàtics de la ciutat, hi havia musica i la gent ens animava. Portava un bon
ritme, una mitja de 5’10’’ km i al 75% de pulsacions, així va ser fins el km 30.
Però, va ser al km 34 quan tot va canviar, en aquest punt va començar la part
més dura, ja notava la fatiga en les cames.
El meu cosí Diego, que
m’acompanyava des del km25, m’animava “Vinga, que sols queden dos voltes al
poble”. Pareixia poc, però cada km es feia etern, al km 36 les meues cames, no
volien seguir, però això no era possible. Els darrers km van ser molt durs
psicològicament, es veia a la gent en terra, ja no podien seguir i tu et
preguntaves si series el següent. Però poc a poc i amb els ànims de la gent
aplegues al km42 on estava la meua família per pegar-me l’ultima espenta. Per
fi, vaig creuar la línia de meta a les 3h 59’ 50’’, convertint-me en MARATONIÀ.
Una cursa molt dura però molt gratificant... ara toca preparar el pròxim repte!
Per acabar, felicitar als nostres corredorsque
obtingueren molt bons resultats. I,agrair a la gent del poble la seva
assistència, que sens dubte ens donaren eixe plus d’energia que no et dona cap
gel.
Per: Angel Lledó
