dimecres, 11 de desembre del 2013

MARATÓ DE CASTELLÓ SUPERAT

Aquest passat diumenge es va disputar el Marató de Castelló i allí estiguérem representant el Club tres membres, Vicent Andreu, Oscar Vicens i Juli Escrivá.

Fins dissabte a les 20:00 es podien recollir els dorsals, tots tres teniem el dissabte ocupat per feina. Fins a última hora, no vaig poder passar a recollir-los. Una vegada els tres dorsals a les nostres mans, cap al hotel, que a l'endemà venia lo bo! 

Cadascú dormiria a un lloc, Oscar a un hotel, Vicent a Benicàssim i jo a un altre hotel. El dia de la prova ens trobarem a l'eixida on els donarem els dorsals.

El dissabte prompte a sopar i a dormir, que al menys eixa nit teniem que descansar, a veure si el llarg constipat de dos setmanes passava a ser historia i podíem estar descansats per a la prova.


Dia de la prova: ens alcem ben mati per desdejunar i estar actius per al que ens espera. Esmorzem, corrent a la habitació a fer coses urgents (com no!!! A qui no li passa això?) Repleguem bàrtuls i cap a l'eixida amb suficient temps per a tot, inclòs una vegada a l'eixida tornar corrent al hotel a per la polsera que donava la organització i era obligatòria. Definitivament, ja per la línia d'eixida, em trobe amb Oscar i Vicent, ja tenien els dorsals que els havia donat Ariana, amb ells també esta Maria (la dona de Vicent), quatre fotos i "a ellos".

Be, prenem lloc a la línia d'eixida, convençuts del que anem a fer i allà anem!! 42 kilòmetres per davant que poden donar per a molt.

Des de l'eixida, Vicent i Oscar decidiren eixir al mateix ritme, ja que Vicent era el primer marató que afrontava i Oscar amb certs problemetes físics no tenia la total confiança per anar sol. Tots dos feren tota la carrera junts, que sempre es molt d'agrair, i més a una prova d'aquestes.

Per la meua part, amb els entrenaments i les proves realitzades, tenia presa la decisió d'intentar millorar la marca que ja tenia en aquesta mateixa prova (3h35min) 3 any abans, e intentar superar-me en la mesura de les possibilitats, sempre sense perdre el respecte al que estem afrontant i tenint en conter que no es una carrera on es poden fer moltes previsions. 

Amb aquesta idea intentant ser precabut, fixe un ritme de carrera que espere i crec poder dur fins a la fí. Els primers kilòmetres, transcorren amb molta normalitat. Vas veient la gent com disfruta, corredors i públic. T'emportes alguna sorpresa i alegria de veure gent coneguda i que valores i agraeixes moltíssim el haver vingut i més encara quant corres lluny de casa. Són moments dels que es disfruta de la carrera (ja vindran els mals moments, si tenen que arribar). 

Aquesta cursa transcorre tota per el casc urbà de Castelló exceptuant des del kilòmetre 15 fins el 25 que corres en direcció al Grau de Castelló. 

Els kilòmetres van passant, amb certa normalitat i paciència, coneixedors que poden hi haure moments durs. Fins eixir de Castelló, em creue varies vegades amb Oscar i Vicent i em dona la sensació que tots dos van amb molt bones sensacions i disfrutant de la carrera, de la mateixa forma que em trobe jo. 

Una vegada arribant al Grau, on estava la mitja marató, faig conters per intentar passar amb el temps previst que per quadrar-lo, em pare per pixar i....avant! Mitja marató aconseguida amb el temps previst i bones sensacions. 

Agafem aigua i cap avant, esperant entrar ja a Castelló on afrontaríem l'ultima part de la carrera, on veuríem de nou tota la gent i on enseguida em trobaria la companyia que tant esperava per finalitzar i que em pegaria l'ultima espenteta que sempre s'agraix al final del marató.

Ja arribant al punt previst de trobar-me amb el meu germà Victor, vaig sentint sensacions diferents a les anteriors. Per altres motius, difícils d'explicar, Victor no pot eixir al lloc que havíem comentat, es van fent llargs els kilòmetres i el no veure'l per ningun lloc em fa sentir més incòmode. A la fí, em troba cuasi al km 28, instantàniament em dona moltíssima alegria el veure que va a estar amb mi el que resta de carrera la persona més especial e indicada per al moment. 

Però eixos ànims i alegria duren, més be, poc. Comence a sentir sensacions estranyes a nivell muscular. En qüestió de pocs kilòmetres he passat de sentir bones sensacions generals a sentir musculàrment advertències que algo no va be. Intente baixar el ritme per a que el cos s'adecue i emprendre un altre ritme de carrera, ja que encara queden prou kilòmetres i es pot fer molt llarg. Encara aixina i tot, amb el ritme considerablement més suau, a nivell muscular algo no va be. Als moments, el bessó dret em marca i quasi m'agafa rampa (tants kms que hi han i tenia que ser davant dels familiars, per a eixir en la foto amb mala cara, jejeje), salvem el moment, saludem intentant somriure i cap avant. Poc de temps durarà la bona cara, des d'eixe primer avis fins al segon recorreríem pocs metres. A partir d'açí tot va ser un calvari muscular, una rampa rere altra. Quina sensació intentar còrrer i de sobte un o altre múscul que s'engarrota, quina impotència el sentir-te acceptablement físicament però que el teu organisme no siga capaç de alimentar els músculs amb les energies necessàries. 

Aquests moments, fins que et mentalitzes de la situació a la que et trobes i que penses que tens que superar per el motiu que siga. Per tots els entrenaments. Per tota la gent que ha fet el esforç de vindre fins ací a veure't participar (sempre molt que agrair als acompanyants d'aquest club). Be perquè sempre podràs pensar i demostrar-te a tu mateix que quant creus que no pots més, sempre et pots superar. O be per el meu germà Victor, per la seua companyia e il·lusió que en part havia dipositat en aquella prova i que tots dos desitjàvem acabar d'un altra manera. Per els seus ànims i que sense la seua companyia, assegure, que no haguera pogut superar i haguera tirat la tovalla. En tot moment impulsant-me, ajudant-me i vaaaa, vaaa, ànim i un atra vegada: vaaa, pensa en positiu, no t'ofusques, poc a poc, camina i vaaa...un poc més.

Qualsevol que fora el motiu pel que vaig aconseguir creuar la meta, independentment del temps, tots dos aprenérem moltíssim d'aquella situació de recolzament l'un en l'altre i ens demostrarem que amb el suport i sacrifici necessari es pot realitzar.

A la fi, no vaig aconseguir el temps que em proposava però vaig finalitzar la prova amb una grandíssima experiència en una prova esportiva i que ens deu d'aportar molt per al dia a dia.

Com sempre s'ha dit d'aquesta prova, un marató sempre et fica al teu lloc. I es que encara que complesquis tots els entrenaments, si tens un xicotet però, no aconseguiràs el inicialment proposat.

per: Juli Escrivà

dilluns, 2 de desembre del 2013

UNA SETMANA PER AL MARATÓ DE CASTELLÓ

Menys d'una setmana resta per al Marató de Castelló, on estará present el Club de Triatló de Guadassuar.


Dos membres representaran al Club, Vicent Andreu que será la seua primera Marató, amb totes les noves experiencies i sensacions que comporta fer una d'aquestes per primera vegada i Juli Escrivà, que tornará a fer front a un marató tres anys desprès i al mateix lloc on va debutar als maratons.


Desprès de tantes voltes pegades a la pista, tantes hores, tants dies i tota la preparació dels entrenaments realitzats i coordinats per el nostre entrenador Paco Cortes desde finals del mes d'agost, ja estem apunt per a prendre l'eixida. Encara que amb aquest tipus de proves no saps mai que pot passar, intentarem disfrutar de la cursa i d'aquesta carrera tant especial.
Ens desplasarem fins a Castelló el dia avans de la prova, per recollir el dorsal, preparan-nos i descansar ja al lloc de la prova. Amb nosaltres, com no, vindran les nostres respectives senyores que son una pessa fonamental per a prendre l'eixida. En primer lloc per totes les hores que ens han permes no estar amb elles per a poder preparar aquesta prova i desprès per el simple fet de estar amb nosaltres un día tant important. Que si sempre es important veure-les a elles, en aquesta ocasió mes en cara, ja que sabem que no estarem rodetjats de gran quantitat de companys ni gent coneguda, com ens acostuma aquest Club i el seu entorn.
Esperem que el oratge ens acompanye i que les cames ens permeten disfrutar de la cursa.

per: Juli Escrivà

LA MITJA D'ALGEMISI


Tindrem que canviar el títol de la PROVA SUPERADA, per què si totes les setmanes fem alguna prova, igual al final ja som cansinos. Si fa tres setmanes era la Marató, la passada la Marxa ciclista de València i aquesta la mitja Marató d'Algemesí. La que ve ja vorem....
El dia a començat simplom i es que ja que vore lo fanfarró que se fa u, total es mitja i en eixa idea hem començat. Per a no variar (ni ganes) el meu inseparable company Pedro i les notres incodicional fans, em fet cap a Algemesí en el poliesportiu municipal. La veritat es que la eixa es un tant insulsa entre el fret i apartat del poble molt poca gent, se em fet una foto amb els companys de Triatló Carlet i la nostra Teto. I tots junts a la eixida, ens empostat en el grup de davant (que ja ens passaran) i li em fet algunes bromes a Paco el Trainer. 

Pumm i estampida, jo me he deixat dur uns instants però no este el meu ritme, li desitge sort a Pedro i el deixe anar, van passant-me molta gent, però jo al meu ritme, vull intentar 5':30'' me va passant mes gent, alguns del poble, en el km4 ( que apresa que passen ) trobe a una parella (de dos) que porten un bon ritme, els pregunte i vaig en ells, passen el km i els psoes ilíacs com de costum a donar per el ...... vaig mol agust salvo estos muscles que no trobem com calmar los, arribem als ullals del samaruc, d'ara en davant l'aire el durem d'esquena, i es nota portem el ritme bo, en arribar al km 15 se me calma el psoas, es l'hora de apretar un poquet però els meus companys diuen que no, aguantaré un poc mes, en el km 18 ella comesa a passar ho mal i el marit i jo la tenim que animar i (jo se lo que es açò) al final no aprete i els acompanyaré fins ala meta i al final per supost PROVA SUPERADA.....   


En aplegar me esperen Cani, Amparo i Pedro que ja fa algo de rato que ha arrivat.


3er MARATÓ DE NATACIÓ NADALENC GUADASSUAR. ENTRE TOTS PODEM

Un cap de setmana ple de solidaritat per al Club Triatló Guadassuar. Ja estem acostumats a açò, però cada vegada ens agrada més el compaginar l'esport amb la solidaritat.

El disabte 28 torna la Marató de Natació Nadalenc, en ajuda a l'Associació de Guadassuar Contra el Càncer. 3 hores contra el càncer. I vos esperem a tots nadant o veient-nos. Properament posarem tota l'informació de la prova i el butlletí d'inscripció.

Tercera edició ja d'aquesta prova, què d'aquesta manera es consolida en la nostra localitat.

I per al diumenge la Sant Silvestre en ajuda a VEGA.

Nosaltres som així. Som esportistes, som solidaris i pensem en els demés.

El únic què ens falta és què ens acompanyeu en tots aquests esdeveniments.

Entre tots podem

per: Mario Bou
Club triatló guadassuar
clubtriatloguadassuar@gmail.com
GUADASSUAR - VALÈNCIA