3era EDICIÓ DE LES 2 HORES DE NATACIÓ GUADASSUAR. EN BENEFICI DE SENAD

El proper 15 de juny a les 20:00h celebrarem en la Piscina Municipal la tercera edició de les 2 HORES de NATACIÓ GUADASSUAR. 

Aquesta prova consisteix en estar 2 hores fent sèries de 100m, amb una eixida continuada cada 2min o 2min 15seg. 

En aquesta edició el Club Triatló Guadassuar col·laborarà amb la associació SENAD amb la recollida de mòbils utilitzats per tal de reciclar-los i traure fondos per a adolescents què necessiten l'ajuda de tots nosaltres. Per tant vos demanem l'ajuda de tots per tal de recollir aquests mòbils, tant si participeu com si no. El mateix dia de la prova posarem recipients per tal de fer aquesta recollida.

Així continuem en el Club Triatló Guadassuar amb la funció esportiva i social què portem des de fa un temps, la nostra senya d'identitat, per la qual ens sentim millors esportistes, i com no persones.

Podeu trobar més informació de SENAD en: http://www.senad.es/Senad.html

Podeu fer la vostra inscripció i veure el reglament de l'entrenament al següent enllaç: INSCRIPCIÓ

TRIALÓ DE CULLERA PER EQUIPS. DANI i SALVA DEBUTEN EN TRIATLÓ.

Primer que res dir, que es la primera crònica i per tant el primer triatló que faig, soc novato!!.No crec que esta crònica serveixca de massa motivació per a ningú, jejej. I com a principiant us diré que vaig gaudir d´una molt bona experiència rodejat dels meus companys què, son als primers als que voldria agrair-los que poguérem fer este primer Triatló junts Mario, Ximo, Vicent, Salva, Jose Carlos, i jo Dani. Saber que vas a competir en gent que té varis al llom i algun que altre Ironman te dona prou seguretat.

 

El triatló començà el divendres, whatts ap amunt avall, a quin hora tenim l'eixida? a quin hora quedem? tenim furgona per a les bicis? cadascú es porta la seua? i per fi a les 21:00 tenim furgona per a les bicis, el senyor Salva Barbera a aconseguit que li'n deixen una, un maldecap menys. A veure el futbol, doblete del Bilbao, i a dormir. Tu dorms? jo tampoc. La 1:30h encara la vaig vore, i a les 6:30 diana!!

 

Quedarem al ravalet, a les 7:00h del matí, com quan érem nanos i anàvem al futbol, vaig tornar 14 anys enrere, jajajaj, es la primera volta que quede i no sóc l´ultim, bieennn!!!. Arriben Jose Carlos i Salva en la furgona de transport urgent, en res les bicis allí, jejejje,carreguem trastos i cap a Cullera. Aparquem ben aparcadets, prop de boxes. Menys mal que ve gent experta, i sap tot el d'arreplegar dorsals, xips, material, dni... i tot allò que mai se m´havera ocorrit.Tot ben deixaet a boxes i a esmorçar, dos plàtans, el famós Sandvitx de la Crònica de Mario a l´Ironman, i un parell de barretes...tot per al final anar al bar a esmorçar, buscant bar ens adonem que va en 30-45 min de retràs, mèl mes nervis,i com no s´arranca Jose Carlos, saben aquell que diu que:
 
"Anava un caminante por el campo, se encuentra a un pastor con un rebaño de ovejas, y le pregunta al pastor:

 

-Oiga dan mucha lana las ovejas?

-Cuales las blancas o las negras?

-Pues las blancas.

-Unos 7 kg.

-Y las negras?

-Pues también

-Y dan mucha leche las ovejas?

-Cuales las blancas o las negras?

-Pues las blancas

-Unos tres litros por semana

-Y las negras?

-Pues también....jajajajajja

 

A Jose Carlos se li oblida l´acudit, i sentint anècdotes d´altres proves realitzades per els companys, li torna a vindre l´inspiració...

 

-Oiga porque cuando le pregunto algo de las ovejas me dice las blancas o las negras?

-Hombre las blancas son mías.

-Ahhh, y las negras?

-Pues también

 

A esmorçar i a canviar-se, i va pujant el nervioset. Neoprè si o no? Jo si segur, uns que no està gelà altres que si , a mi em pareix massa fresca, tots neoprè i au,i en uns minutets eixida, las blancas o las negras? Tenim gent que a vingut a vore-ho del poble, o siga afició, ultres supporters, grácies a ells tambè, Vane, Miriam, Vicent i Bou, que encara ens han tirat alguna que altra foto. Algú porta rellotge? no padre, bè, a sensacions tots juntets. Ale sona el pito i cap a l´aigua, i pense qui me mana a mí lo vé que estaria jo eixint a fer els meus 10 km de running a la fresqueta i ja estaria fins i tot dutxaet. A per ell. Primera boia, i algú que s´equivoca i gira, yeeee que es per l´altra, animooo!!!. Eixim prou bè de la natació, clar no portem rellotge, jejejej, més supporters, ara són els meus amics que han vingut a vore com patisc, no animar-me, que va, gràcies també, entrem a boxes i una veu experta com es la de Mario diu: cadascú per el seu carril agafar la bici, tu saps quin es el teu? jo tampoc, pues enfront d´ell crec. Transició feta i a les 2 rodes. Que mal de cames, i com van tots, açò no es lo meu, lo tranquilet que vaig jo a comprar el pa en la bici...A partir de la volta 3/4  pareix que les cames vagen funcionant ja ho porte millor, aixina fins el final. Últim segment, arribada a boxes, corredores i a per ell, tots juntets, molt tranquils a acabar-lo i ja està. Primer fet i en ganes de que vinga el pròxim, que ja serà més duret per què serà individual. Me feia més mal la boca de riurem que les cames, serà bonico això...

 

Navaixes 24 de juny, i el faig perquè diuen que es un dels mes bonics i pintorescos de la Comunitat Valenciana.

 

per: Dani Gomis

EL DIUMENGE DANI FUERTES ESTARÀ AL EXTREME MAN DE SALOU

Sobre la distància IRONMNAN, 3,8km de natació - 180km de ciclisme - 42,2km corrent, Dani Fuertes participarà el proper diumenge al EXTREME MAN de Salou. 

Serà la segona participació sobre aquesta distància de Dani Fuertes, encara què en aquesta edició el circuit, sobretot el de bici, serà més dur què el de la passada edició del Challenge de Roth.

Esperem què així acabat bé la seua preparació i què gaudeixi tot el què puga després de la llarga preparació per aquesta prova.

Encara no sabem si hi haurà cobertura online de la prova, ja vos informarem si finalment es pot fer el seguiment del nostre membre del Club Triatló Guadassuar.

PUJADA AL MONTCABRER 2012. LA CABRA i LA CARABASSA SEMPRE TIREN AL MONTE

Després de provar una mitja marató de muntanya en Villanova de Castelló, que com diu el meu company Dani Fuertes, la muntanya no cansa, em vaig inscriure a la Pujada al Montcabrer perquè el desnivell acumulat de 977 m. era un repte per a mi. 

Esta vegada em va acompanyar el nostre company Bertomeu.

Per damunt dels nostres caps volaven uns pardals molts grans que buscaven algo de menjar es veu que sabien lo que vindria després.Be, començà la carrera i ven prompte entraren per una senda molt bonica i começarem a pujar. El perfil era fàcil de recordar 11 Km cap amunt i 11 cap avall. En el Km 4 estava el primer avituallament i en el 5 el segon , la cosa anava calentan-se. Quant arribarem al km 9 ja era impossible córrer, nomes faltava que ens tiraren una cordeta per a poder pujar hasta el Km 11. Dalt de tot ( 1438 mt) feia un aire molt gelat, la gent portava plumífers, gorros, guants,etc, pareixia que fora ple hivern.

Es començà la baixaeta, els camins estaven en pedra viva (encara tinc els turmells endolorits), un poc més avall estava el següent avituallament. Agafem forces i ens enfilem cap a baix per una pista ampla i còmoda de córrer, però de seguida venen les sendetes que tan ens agraden, sendes ràpides plenes de curves i d’arbres, ahí anàvem Bertomeu i jo, pareixíem 2 llebres fugint dels caçadors, però anàvem tant ràpid que vaig (Ximo) caure un senyor bac, tipo Superman, pareixa un Cristo llagat, braços, cames i cadera, menys mal que nomes quedaven 5 Km i vaig poder acabar la carrera i poder curar les ferides.

Ara ja sabeu, quant vegeu pardals grans sobrevolant en alguna carrera…, aneu aspall i sobre tot ben anat.

Ara preparar el Triatlo de Cullera que segur que ens ho passarem be.

per. XIMO

XXI IRONMAN LANZAROTE. TERCER PER A MARIO BOU ORTEGA

FINISHER és la persona què acaba una prova de la distancia IRONMAN. El passat dissabte es va celebrar el XXI IRONMAN de Lanzarote i vaig ser FINISHER per tercera vegada. Però vullc començar la crònica amb els altres FINISHER, les persones què estan al nostre costat i què sense elles no ho podríem ser nosaltres.

Tere ha estat sempre al meu costat. A més d’entendre’m, sempre està acompanyant-me i animant-me en tot el què faig. Són moltes hores les què tinc què estar fora de casa per preparar aquestes coses, i sense ella tot el què faig seria impossible. La verdadera FINISHER de tot el què faig jo és ella. Moltes gràcies Tere, t’assegure què en un futur intentarem entre els dos què tu pugues gaudir de passar per la línia de FINISHER, però com a esportista.

Què dir de Moises. Ja poc més de dos anys amb nosaltres i són molts els dies què no estic amb ell totes les hores què voldria. Ara no ho sap, però espere què en un futur entenga el què fa el seu pare i què puga gaudir com ara estic fent-ho jo gràcies a ells.

El què feren el dissabte Amparo (novia de Paco), Núria, Teto i Jose Carlos no té nom. Fa poc de temps què ens coneguem, però de veritat què no tinc paraules per tal d’agrair-vos tot el què heu fet aquest cap de setmana amb nosaltres. Una pancarta, un crit d’ànims, una rialla, una conversa, una carrera al nostre costat..., de veritat què en aquestes proves per acabar-les fa falta tot, i vosaltres també ens heu ajudat a ser FINISHERS. GRÀCIES AMICS.

I com no Paco, company de fatiga en aquest IRONMAN, i el nostre entrenador del Club Triatló Guadassuar. Els dos preguntant com anàvem. Preocupant-nos pel company, i què alegria quan ens vàrem veure. Els ànims eixos són el què ens ajuden i ens fan falta en els mals moments què vàrem patir, però entre tots els amics, familiars i companys ho aconseguirem. Enhorabona Paco, ja ho tens, eres FINISHER.

Però anem a la part esportiva que és la què més vos interessarà.

El viatge el començarem el dijous a la nit des de Manises. Allí agafarem el vol directe a Lanzarote on arribaríem cap a la mitja nit Teto, Teresa, Mario i Moises. Vol sense problemes excepte en l’aterratge, què un poc més i el pilot fa el avió més planet, jejeje. Agafem el cotxe i deixem a Teto a l’hotel Sands Beach. Nosaltres ens dirigim al aparthotel a 50 metres de la línia d’eixida. Molt bona localització, però a Don Límpio a la primera s’haguera quedat sense cotonpel, valla tela. Teniem per a tota la setmana, però la nit del disabte ens canviarem a l’hotel on estaven Núria, Teto i Jose Carlos; què gràcies a un amic d’ells ens em pogut quedar en un lloc paradisíac aquestos dies, MOLTES GRÀCIES per tot el que heu fet.

Divendres un poc caòtic i sense parar. Primer a per Núria i Jose Carlos a l’aeroport. Després a pel dorsal a La Santa, un complex turístic i esportiu impressionant, i seguidament a deixar la bicicleta i tots els materials on vaig quedar en Claudio (de Carcaixent) per tal de quedar amb ell per a l’endemà i amb Gema (la dona) què passaria el dia del IRONMAN amb Tere.

El dissabte a les 04:50h el despertador. Desdejunem i se’n anem a ultimar els detalls. Allí em trobe amb Claudio i Paco. Tot apunt i se’n anem cap a l’eixida Claudio i jo, Paco ja ha desaparegut i estarà a primera línia. Sort per a tots i MOOOOOOCCC, per fi comencem el què em estat esperant tant de temps, ara toca gaudir.

Eixida a la australiana (tots a una) i 2 voltes de 1,9km per tal de completar els 3,8km què conformen la primera part de l’IRONMAN. Intente no clavar-me al mogolló i anar més tranquil, encara què molts pensen el mateix què jo. Decideixc anar tranquil i disfrutar de la prova, no portaré ni rellotge ni contakilòmetres durant tota la prova, vullc gaudir al màxim del paisatge i la gent.

Quan acabe la primera volt eixim a un triangle a la platja i veig als nostres. Valla tela, què emocionant. Jose Carlos i Teto xillant-me com si no estagueren bé, i Núria amb una pancarta amb el meu nom. Dels crits què varen pegar inclús digueren el meu nom per megafonia. Açò em fa afrontar la segona volta amb una sonrisa en la boca i una alegria molt gran. La segona volta un poc més tranquil·la, veient algun gorro, peixets i, això d’ahi baix què és??... Ah, un tio gravant-nos vaig l’aigua.

Acabe la natació amb un molt bon temps de 01h 07’ 26’’, la gent què tenia el GPS diu què al final van ser 4,2km, per tan el temps encara seria millor. Molt bones sensacions i temps per a nadar tranquil, el què vol dir què els entrenaments què ens està fent Paco durant aquestos dos anys funcionen i molt.

Transició i a per la bici. Què feu ací?? Teto, Núria i Jose Carlos al tindre passes de premsa podien estar per on volien i van estar dins la zona de transició. Què ganes de parlar amb gent de casa, animant-me, donant-me referències e informant-me de Paco. Què bé, li ha eixit bé la natació i ja em porta més de 10 minuts. Els tres em porten en volandes fins què comence la bici. 182,5km per davant per un trajecte què va ser... com esperàvem, dur.

El paisatge és impressionant. Ple de volcans, sobretot en la zona del Parc Natural de Timanfaya, on encara es poden veure les colades de lava i pots imaginar-te la magnitud i la virulència què pot tindre una erupció volcànica. Zona plana no hi ha cap. O vas cap amunt o cap avall, però la major part del trajecte en aire en contra o lateral. El terreny és molt trencacames no deixant-he recuperar en cap moment, amb pendents molt pronunciades. I les carreteres, puff, puff, puff. Hi ha molts kilòmetres on l’asfalt és molt, molt roín.

Tot i això la bicicleta es fa prou agradable per les vistes i sobretot pels animadors Teto, Núria i Jose Carlos, als quals s’uní Amparo, què anaven parant en alguns punts del trajecte amb el cotxe per tal d’animar-nos. A falta de 20km de bici em pregunten si em fa falta algo per a l’avituallament personal en la marató i els dic què no, però ho pense bé i ja tinc fam. Les barretes i els gels no van mal, però tinc ganes de menjar algo sòlid i els demane un sandvitx i una Coca-Colaaaaa, per a veure si recupere un poc. Al kilòmetre 90 ja li haguera pegat una patada a la bici, però finalment arribe a la transició amb un temps de 06h 30’ 35’’, una hora més què l’any passat en Roth i 23 minuts més que a Niza, el que vol dir la duresa d’aquest IRONMAN.

En la segona transició deixe la bici i ja estan allí els tres magnífics esperant-me. Tenia ganes d’arribar, ja que tenia ganes d’anar al bany des de feia més d’1 hora, però ací no hi ha cap vegetació per amagar-te darrere. Entre al bany dedicant-li-ho a Dani i... un minut, dos minuts, tres minuts... i rés, quin despago, jejeje.

Ara a per la marató. Fa molts mesos que no he corregut més de 2 hores i no se com eixirà. Espere què les tirades llargues per al ultra trail ixquen ací. I el sandvitx?? Em diuen què el tenen demanat però què m’el donaran després. Noooo (pense), el necesite ara i la primera volta té quasi 20km. Em resigne i cap avant, però al km 4... és un pardal... és un avió... és Supercoco... NOO, és Super Carlos. Correguent 4km com si no estaguera bé per portar-me el sandvitx, què alegria. M’ho dona i era l’enveja de tots. Imagineu-se a tots els què venien ja de fer alguna de les voltes i vorem a mi amb una rialla d’orella a orella caminant i menjant-me un sandvitx i una Coca-cola de mig litre a les mans, i millor encara, saber què era tot per a mí.

El circuit de la marató era dur, amb continues pujades i baixades i molt d’aire, a l’anada en contra i a la tornada lateral. Cap al kilòmetre 7  em creue amb Paco, ell va per el 14, què alegria, va molt bé i m’anima amb tot el què té, jo comence a passar-ho mal i encara em queda tot per davant. Els kilòmetres posteriors varen ser un calvari per a mi. Anava corrent, però les sensacions eren molt males i no parava de pensar amb el què em quedava. Poc després del kilòmetre 12 veig a Claudio, li porte uns 4 kilòmetres però el veig molt bé i jo cada vegada vaig pitjor. Comence a pensar amb el futur què m’espera (??) i açò m’ajuda una mica. Però l’arma secreta estava esperant-me prop de la volta en meta. Allí estaven tots altra vegada, però ara també veig a Tere i a Moises. Què alegria, no podeu imaginar-vos en eixos moments veure-vos al vostre fill anar corrent cap a vosaltres cridant Papi, Papi, i no poder ni casi acajar-te per a pegar-li una abraçada i un bes. Aquesta arma secreta me la digue un dia Jose Rios, i de veritat què és la millor que hi ha, d’ací cap al final vaig inclús casi gaudir dels 23 kilòmetres que em quedaven.

Continue les dos voltes què em queden amb la meua tàctica, avituallament a peu més un minut després d’ell per a què no em pegue mal tot el líquid què prenc, ja què la calor va ser molt forta.

Durant aquestes voltes em creue més vegades amb Paco i Claudio. Paco ja esta trencat però l’anime amb totes les forces què em queden. El mateix amb Claudio què ha falta de d’uns 7 kilòmetres ja no pot més, però açò hi ha que acabar-ho. Jo continue amb la meua tàctica i corrent. L’última volta què ens creuem Paco em porta uns 2,5km i vaig recuperant-li molt depressa, però aquesta carrera no era la meua, la meua finalitat era acabar i gaudir. Al final em tragué uns 12 minuts.

Vaig gaudir i patir molt, però després de 4h 40’ 28’’ acabe la marató, la més dura de les tres que he fet als Ironmans. I allí prop de la línia de Finisher estaven esperant-me Tere i Moises. Què alegria, altra vegada o em aconseguit tots tres, som FINISHER’s. I com no allí estaven esperant-nos Amparo, Teto, Núria i Jose Carlos; els nostres àngels durant tota la prova i al acabar-la.

Temps final: 12h 35’ 10’’

Posició categoria: 128

Posició general: 696 (d’uns quasi 1800 participants)

L’anècdota va estar al sopar d’entrega de premis on varem acudir. Puja al pòdium el guanyador del grup d’edat de 60 a 65 anys i li dic a Paco: Je a veure quin temps a fet i si podrem guanyar algun dia nosaltres i anar a Hawaii. El temps és... ens ha tres 2 hores, jajajajaja. Bé, decidirem anar a fer-nos un altra cervesa, jejejeje. I l’altra anècdota és la foto què ens vàrem fer amb el guanyador del IRONMAN en la categoria de 70 a 74 anys, això si què té mèrit.

I l’any què bé què?? Prompte ho decidirem, jejeje.

Gràcies a tots els què m’animeu i esteu sempre al meu costat.

XX IRONMAN LANZAROTE. EL PODREU SEGUIR EN DIRECTE

Poc més de 4 dies queden per al IRONMAN de Lanzarote. Comencen els nervis i els preparatius de cara a un dels Ironmans catalogats com dels més durs del món. Juntament a les distàncies d'aquesta prova (3,8km nadant - 180km en bici - 42,2km corrent) es junta l'orografia del terreny, el intens vent, i sobretot aquest any pareix què la calor.

Aquest cap de setmana dos persones han perdut, malauradament, la vida per la calima què ha estat sofrint l'arxipielag canari. Calima que ha portat el mercuri a més de 38ºC i què feu abandonar al ultrafondiste espanyol Josef Ajram amb el seu repte de 7 Ironmans en 7 dies, RedBull 7 islands, per un colp de calor i el feu acabar a l'hospital. Et desitgem prompta recuperació.

Representant al Club Triatló Guadassuar, 10 anys després de la participació de Salva "Cama", tindrem a Mario Bou Ortega, juntament amb l'entrenador del nostre club Paco Cortés. Tots dos ja es troben ultimant els preparatius i en els propers dies marxaran cap a Lanzarote, on el dissabte a les 8:00h en la península, les 7:00h en Canàries, començaran aquesta prova, en la qual  la fortalesa física i mental jugaran un paper molt important.

Juntament amb ells, altres companys del Club Triatló Guadassuar i familiars es desplaçaran fins a Lanzarote per tal d'animar-los en els bons i els mals moments què de segur passaran.

I si voleu podreu seguir la carrera en directe en: http://ironman.com/events/ironman/lanzarote#axzz1uwpcgEmH

DORSALS:

492  Mario Bou Ortega
510  Paco Cortes Esparza

15K MASSAMAGRELL. BONA CARRERA i CALENTETA

Este disabte es celebrá el 15Km de Massamagrell, i estagué present el Club Triatlo de Guadassuar (Xuli, Victor, Jose Carlos i Ximo) junt en alguns corredors del poble. En la calor que feia en Guadassuar (35ºC) qui ens manava fer 15 Km, era de locos, com dia aquell, si ens pagaren no ho faríem. Be, allí anàrem, junt a la Colla al trot. El dia era especial per a Ximo i la sea dona Laura , ja que era el aniversari de la seua boda, i com sempre, allí estaven ella i la seua filla Lucia animant a tots els de Guadassuar. Menys mal que el temps ens dona treua i va canviar, el sol es va amagar darrere del núvols i la temperatura va canviar. 

La carrera va començar be, Jose Carlos va eixir com un coet mentre Ximo es va agrupar a Xuli i Victor. El circuit eren dos voltes, una de 5 Km i una altra de 10Km, però tenia dos rampetes que no eren molt inclinades, però si algo llargues, i a més de u li s'atragantaren.

Conclusió: bona carrera, bon circuit, bon temps i lo millor molt bones sensacions per a les pròximes competicions, que es de segur que el Club Triatlo de Guadassuar estará allí present.

Pròxima carrera, La puja al Montcabrer, 19Km de muntanya i 977m de desnivell. Va de bó.

per. XIMO

TRIATLÓ PINEDO 2012. UN ALTRE AL SAC

RINGGGG...!! Les 6:15 a.m. d'un DIUMENGEE ??( "No hay prisa abuela va un poc més")....zzZzZZ....... Rediess, menys cuart!! I haviem quedat a menys deu!!! 

Enfí ,a menys deu tots puntals al ravalet i mirant el cel que no feia masa bona cara...

-AU ???

-MONEEEE....!!

Plovisquejant i amb la lleganya enganxà....allà van els cuatre bartolos Dani, Vicent, Ximo i Jose Carlos, dalt del DaniBús a  l'encontre de les senyoretes Teto i Nùria que ixien desde L'Alcudia, tots ells amb direcció al Triatló de Pinedo!! Vinga ,que ja estem tots junts.... d'excurció !! De camí, al DaniBús ja es palpava la concentració que hi havía de cara a aquest triatló "que si Vicent volia que plovera per a no aclarir la bresquilla del sogre; Dani que diu trobar-se potets de mariwana al parc i els tira (Dani que no som la teva dòna si fumes, fumes!!). Enfí, temes que podem trobar com a "recomanats" ,a revistes d'aquest esport, per a: "Como afrontar las horas previas a una prueba ??"

-JA ESTEM A PINEDOO !! Ahí davant tenim l'aparcament !!!

Si, però tu trobes com entrar?? Nosaltres tampóc com quan una mosca vol eixir de dintre del cotxe amb la finestra tancada, i es dona cops amb el cristall però nosaltres el que voliem era entrar dins del parking i no podíem ("Intent per ací... amago per allà..."). Així que acabam els 6 baix dels cotxes parats rient-nos, havent fet pedres a uns cuants cotxes que anaven darrera nostra (esperem que no estiguen perduts encara, perque ells varen continuar avant) i perduts per l'horta d'aquest municipi. Perduts per poc de temps, però als grans enginyers agrònoms de categoria internacional Ximo i Jose Carlos, encara els va donar temps d'adonar-se'n de la falta de nutrients que tenien aquestes terres, ja que a l'arribada a l'aparcament, no dubten un segón en atacar per binomis i anar a abonar-los...

Bé !! Ja hem arribat...i pareix que el temps està aclarit-se !!

-Nem a pels dorsalsss??? 

-Nemonnn!!

Recollim dorsals i els xicons tornem a la fúrgo per a preparar el material ja que la nostra eixida era a les 9:00, i la de les xiques a les 9:40, temps del que Núria (l'apoderada de Teto quan aquesta no competeix per problemes tècnics) aprofita per ajudar a Teto amb el material, i anar de compres als estants mentre aquesta (Teto) fa la revisió pertinent als serveis d'aquest triatló, com acostuma la nostra companya (esperem una crónica al final de la temporada de la seva part, amb la puntuació , d'una a cinc "ESCOBILLES", de la netetja dels serveis de cada prova realitzada).

Tot preparat i amb les bicis col.locades en l'únic carril de boxes que no estava enmoquetat (que bó per als peus!), anem a enfundar-nos el neopré. Amb l'ajuda de l'experta en rescades de coll amb neopré Núria, açò va ser molt ràpid i fàcil. Finalment deixarem les motxilles a l'organització, Teto i Nuria ens varen beneir i moguerem "com aquell que no vol", a vore quina cara feia l'aigua.

La mar estaba molt tranquila, però un poc fresca ens arribarem a plantejar llevar-nos el neopré ja que era opcional, jajaja, que va, que va!! Menuts mariquites, si haverem tingut dos ens els haverem possat !! Poc de temps per a tastar l'aigüa i al calaix d'eixida !!! Els quatre juntets a la part esquerra saludant a altres companys fins que.....MEEEEEC !!! 

Començarem !! 

Ixiren de l'aigüa pràcticament junts Dani i Jose Carlos, sobre els els 13 minuts. A continuació Vicent i Ximo, un i dos minuts després respectivament. Teto es preparaba per a la seva eixida ja li queden pocs minuts!! I amb ella i la seva apoderada Nùria motivant-la com sempre !!

Al segement de bici, a Jose Carlos li van servir els pocs segóns que va guanyar en la transició, per poder ixir amb el pelotó de davant al que va ixir Dani... que va tindre que apretar...per a poder acabar fent la transició junts de nou. Jose Carlos, al vore que estaba acavant-se el dia i no havia fet cap trastada aprofita aquesta transició per ixir a correr uns metres amb el casc possat i tornar enrrere a deixar-lo. És molt hàbil aquest xic !! Pocs minuts després arribà Ximo, que amb un bón segment a bici aconsegueix passar a Vicent, que deixà la bici uns 3 minuts després.

A tot açò, Nùria, ja li havia donat temps per anar al circuit de bici mentre Teto anava a animar-nos com una descosida, cada volta de les cuatre que passavem per la zona de boxes, amb el nostre Mister Paco que ja s'havia alçat !!

Ja tots corrent, Teto acabava de lluitar amb les seues angoixes amb el neopré aconseguint una molt bona posició(12), a poc més d'un minut de les primers. La nostra campiona, conseguí una ràpida transició i formar un grup amb la bici en el que anaben a rodar molt ràpid. Poc a poc, els xic anaven arribant a META. En primer lloc Jose Carlos, gàcies a els anims de Ximo: "aleee JUAN Carlosss!!" i a les amenaces de Dani: "Va que jo tinc unes segones voltes molt ràpides!!", al creuar-nos pel circuit, ja que eren dos voltes de 2.500 metres i tant els que anaven com els que venien anavem pel costat. Un minut i mig després arribà Dani. Mentrestant, Núria continuaba animant amb tanta força, que confundida, va animar inclús a Ricardo que finalment no pogué vindre!! Quina entrega la d'esta xica !! Estaba més cansada que nosaltres !! Poc després entraren per meta Ximo i Vicent. 

Tots junts, ens ferem alguna foto amb companyers de Carlet, menjarem ràpid alguna cosa de l'avituallament i anarem a la busca d'un bon lloc per a animar a Teto. Ella estaba a punt d'acabar el segon segment, on anaba a conseguir remuntar alguns llocs i col.locant-se ja entre les cinc primeres. Els xics, buscant un poc de sombra per a situar-se (el sol ja anava calfant) veuen a una xica pegant vots i bramant, i s'adonen de que es Núria, i que esta ja animant a Teto que va a eixir a córrer. També esta el mister!! Tots junts amb Tetooo !!! L'animarem les dos voltes per vore si conseguia millorar el lloc que havia conseguit, però es va tindre la mala sort en trovar-se, en que les dos triatletes que portaba darrere, anaven a fer els dos millors temps de totes les xiques d'aquest triatló, i que anaven acabar passant-la. Però açò no va a enmascarar, que per a nosaltres eres La CAMPIONA!!! I que feres una gran carrera !!

Tots juntets, sense pedre l'humor que ens caracteritza i amb la pregunta de sempre: "Quin és el pròxim????". 

Cap a casa!! Ara sí, sense pedre'ns per l'horta( que Ximo i Jose Carlos, ja no els quedaba abono...) !!!

Un plaer !!!

CRÒNICA By: De los creadores de: " M'he deixa't el D.N.I, no tornarà a passar" / "A punt de començar un triatló i les cales de les sabates no m'entren en la  bici que m'han deixat" / "M'he tornat a deixar el D.N.I, no tornarà a passar(SEGUNDA PARTE)" / I l'última entrega:" Ixc a correr a peu amb el casco al cap"......CONTINUARÀ !!!

UN MÉS PER AL EXTREME MAN 226 SALOU PER A DANI FUERTES

El dia 3 de juny es celebrarà en Salou el EXTREME MAN 226, en la qual Dani Fuertes representarà al Club Triatló Guadassuar.

226 és la suma de les distàncies del Ironman, 3,8 km nadant + 180 km ciclisme + 42,2 km corrent.

Serà la segona carrera en distància IRONMAN per a Dani, després de la passada excel·lent participació al seu debut en la localitat alemanya de Roth.

Així, en uns 15 dies de diferència tindrem a Mario en el IRONMAN de Lanzarote (19 de maig) i Dani al EXTREME MAN 226 de Salou (3 de juny); una més de les proves d'ultradistància què estan realitzant tots dos en aquestes últimes temporades.

I ja han confirmat tots dos la inscripció a la Cavalls de Vent, la travessa entre vuit refugis guardats dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Natura en estat pur.

Ara falta tindre sort al sorteig per tal de poder participar en aquest ultra trail. Un dels més durs de la península.

Molta sort a tots dos, i pot ser què prompte tinguem una sorpresa en quant a un altra participació en un triatló en distància IRONMAN.

I AQUATLÓ GUADASSUAR. UN AQUATLÓ EN TOTA REGLA EN SOLIDARITAT AMB ADRIAN

El passat dissabte celebrarem en les instal·lacions de la Piscina Coberta Municipal el "I aquatló Guadassuar". Va ser un entrenament de companyerisme amb altres Clubs i amics del Club Triatló Guadassuar. 

En ell vàrem recollir tapons per a Adrian, i molt gratament ens acompanyaren molts dels seus familiars, què ens agrairem moltíssim el què vàrem fer per ell. Nosaltres també volem agrair-vos tot el què feu per ell. Sou vosaltres els realment artífexs d'aquesta SOLIDARITAT en majúscules. Nosaltres posem un xicotet tapo, però vosaltres poseu l'estima, la humilltat, el amor i la comprensió. Ànim en el vostre projecte, i sapigueu què des del nostre Club farem tot el possible per ajudar al nostre veinet Adrian.

En la part esportiva el aquatló va estar marcat pel segment aquatic. Si, si, primer correguérem pels tolls (charcos) i després nadarem en la piscina. Mentre feiem la xarrada tècnica de l'entrenament caigue una tronada de por. I com no, aquesta aigua no anava a poder amb nosaltres. Diuen què els triatletes estan fets d'un altra pasta, i moltes vegades és veritat. Encara no acabà de ploure i començarem, cadascú en la distància escollida.

El únic canvi va ser al últim segment, què el reduirem a 2,5km per la baixada de la temperatura i la plutja que no cessava.

A destacar? El bon rotllo què estem aconseguint entre nosaltres, i sobretot amb altres Clubs, que tenen unes mateixes inquietuds a les nostres. Així mateix nous esportistes locals que varen provar una disciplina nova i desconeguda per a ells. Moltíssim públic i amics animant-nos, i això què l'oratge no acompanya. I sobretot la SOLIDARITAT.

També tenim què agrair a EULEN SPORT i a l'Ajuntament de Guadassuar el poder celebrar aquestes proves què estan fetes per a tots els veins i amics de Guadassuar què volgueu acompanyar-nos.

Prompte tornaran les 2 HORES DE NATACIÓ, vos esperem.

FOTOS http://www.ayudaadrian.es/el-club-triatlo-guadassuar-colabora-con-adrian/

DEMÀ ENTRENAMENT SOLIDARI "1er AQUATLÓ GUADASSUAR". SOM SOLIDARIS

Demà a les 16:00h començarà el "1er aquatló Guadassuar", un entrenament en solidaritat amb el nostre veinet de Algemesí Adrian.

Adrian va tindre un desafortunat accident l'any passat i necessita l'ajuda de tots nosaltres, ell i la seua família, per tal de què Adrian porte una vida el millor possible. 

Des del Club Triatló Guadassuar ja portem diverses activitats Solidàries, i Adrian també s'ho mereix. El dissabte tots correrem i nadarem per ell, i per nosaltres, per què tots pot ser què necessitem l'ajuda dels demès en algun moment. Per això volem fer un Club esportiu, però també contribuint amb tot el possible amb els què ens necessiten.

Veïns de Cullera, Algemesí, Carlet, l'Alcúdia i Guadassuar ja han confirmat la seua assistència.

Si voleu estar i ajudar-nos en aquesta causa podeu inscriure's seguint el formulari d'inscripció.

Vos recordem que podeu vindre a deixar les vostres aportacions, encara que no participeu, i què al CEIP Balmés i l'escoleta també hi ha punts de recollida per l'ajuda a Adrian.

Guadassuar es solidari, i nosaltres, des del Club Triatló Guadassuar, farem tot el possible per continuar així.

Per als participants, recordar-los que cap a les 15:45h ja tindrem què estar preparats per a la xarrada tècnica del entrenament. 

http://www.ayudaadrian.es/

I AQUATLÓ GUADASSUAR. UN ENTRENAMENT SOLIDARI

El proper dia 28 d'abril de 2012 celebrarem el “I Aquatló Guadassuar”. Serà un entrenament esportiu organitzada pel Club Triatló Guadassuar en benefici de Adrian. El dia de la prova es recolliran tapons de plàstic, que aniran integrament donats per a Adrian, un veinet d'Algemesí què necessita l'ajuda de tots, i nosaltres estarem al seu costat.

El que pretén el Club Triatló Guadassuar es conjugar la part esportiva i la solidaria. Aquestes són dos coses que ens fan molta falta en aquests temps i que nosaltres em pensat en posar en comú.

Aquest es el nostre futur, la solidaritat i la col·laboració, coses què s’han quedat en molts calaixos i que tenim que intentar anar traient entre tots.

REGLAMENT

- El "I Aquatló Guadassuar" serà un entrenament esportiu i en cap moment una competició. 

- En tot moment es deuran seguir les normes de tràfic, ja què aquest no estarà tallat ni controlat durant la celebració del entrenament.

- Tots els inscrits deuran donar el dia del “I Aquatló Guadassuar” una bossa amb tapons de plàstic que aniran donats per a Adrian: http://www.ayudaadrian.es/

- Les inscripcions es realitzaran en: www.clubtriatloguadassuar.blogspot.com

- L’entrenament tindrà dos distàncies:

        - Curt: 2,5km a peu – 1km de natació – 2,5km a peu.

        - Llarg: 5km a peu – 2km natació – 5km a peu.

- No es podrà córrer amb el barret i les ulleres de natació.

- No hi haurà entrenament per categories. Tots els participants faran la distància escollida.

- Tots els participants tindran avituallament al finalitzar la prova.

- Es disposarà de megafonia i equip de so per ambientar la prova.

- L'entrenament està reservat a esportistes locals o convidats pel Club Triatló Guadassuar.

- No hi haurà cap tipus de classificació ni de trofeus, ja què es tracta d'un entrenament i no una competició.

1 MÉS PER AL IRONMAN DE LANZAROTE

Falta un més per a patir l'aire d'aquestos dies però esta vegada al mític IRONMAN de Lanzarote. Mario afrontarà  el seu tercer Ironman, després dels dos anteriors a Niza i Roth.

Un autèntic repte de força física i mental, on: "els límits normals no compten".

No hi ha altre lloc on el poder creatiu i destructiu de la natura destaca més que a Lanzarote. Una de les set Illes Canàries, territori espanyol, i només a 120 km de la costa oest d'Àfrica. Aquí s'organitza any rere any una de les proves més dures del Món. El paisatge de Lanzarote que tant captiva als seus visitants discorre per camps de lava i pobles pintorescs d'estil únic.

Mario serà el segon nascut a Guadassuar què participarà en aquesta prova, 10 anys després del nostre benvolgut i pioner en la nostra localitat en aquest esport Salvador Osca Casasus "Cama", el qual participà en l'edició de 2002.

Place   Name
496   Osca Casasus, Salvador Country Spain M - (30-34)
Finish 13:53:17.50 Swim 00:50:41.25  Bike 06:33:07.65  Run 06:17:27.60

Esperem què aquest últim més de preparació vaja sense incidències i poder estar en la línia d'eixida d'un altra prova d'aquesta categoria.

Diuen què el més difícil es arribar a la META, però no és així, el més difícil és arribar a l'EIXIDA, una vegada allí tot es gaudir fins el final del què més t'agrada.

A més, en aquesta edició el Ultrafondiste espanyol Josef Ajram intentarà un repte nou:

El 19 de maig, Josef Ajram serà un dels 1800 atletes en nedar els 3,8 km, recórrer en bicicleta els 180.2 km i córrer els 42,2 km de l'Ironman Lanzarote.

Però Josef Ajram s'enfrontarà des del 13 de maig a molt més: a un dels reptes més durs de la seva vida, el Red Bull 7 Islands.

L'Ultraman català viatjarà a les Illes Canàries per realitzar al llarg de 7 dies consecutius aquesta mateixa distància cada dia, el que farà un total de 26,6 km nedant, 1260 km en bicicleta i 295,4 km corrent al final del repte.

Ajram començarà a El Hierro i d'aquí anirà a La Gomera, La Palma, Tenerife, Gran Canària i Fuerteventura per acabar en el nostre mític Ironman Lanzarote.

La web oficial del Red Bull 7 Islands ja està en línia, www.redbull7islands.es

Mota sort i ànim en la solitud. 

"No digues impossible, digues no ho he fet"

CRÒNIQUES TRIATLÓ GANDIA. MOLT BONES NOTÍCIES

Seguidament podeu llegir tres cròniques de membres del Club Triatló Guadassuar què varen participar el passat cap de setmana al Triatló de Gandia. Enhorabona a tots per la vostra participació i especialment a Juli i Ariana. Per què? Ara ho sabreu tots i què sigueu molt feliços en aquest camí què comenceu. Ànim.

CRÒNICA I (per Juli Escrivà)

El passat dissabte es va celebrar a Gandia, el triatló Ciutat-Platja de Gandia, on vàrem participar, a la modalitat del grups d’edat 25-29 dos membres del Club Triatló Guadassuar, Jose Carlos i Juli. 

Personalment , la forma d’afrontar aquesta proba no es, sense cap dubte, la millor manera de preparació i concentració per a un triatleta. Ja que la nit abans vaig donar als amics (a molts de vosaltres en aquest moment, ja que no ho he pogut fer abans)  la fabulosa notícia, de que “ME CASE”, amb tot el que comporta açò, per als amics..., Tots sabem el que ens agrada “la casalleta”, els chupitos, els cubalibres...el que passa; que la nit es fa llarga i el descansar no es gens fàcil. És més, que t’oblides del triatló que tens. Et deixes portar per els amics, i com hem deien ells: triatlons hi ha mils! El que passa... que arribes a casa i la mare quan et veu entrar per la porta a les 5:30 del mati, et diu: tu creus que aixina demà podràs fer el triatló!!?? I tu contestes: 

que em de fer si no, mare!!!? 

Pues, amb tot i açò, el dissabte a hora de eixir cap a Gandia, estàvem apunt per a eixir, encara que menys mal que contava amb l’ajuda del meu germà per preparar-me tot el necessari, ja que la gana e il·lusió que jo tenia en eixos moments... vos la podeu imaginar. 

Una vegada allí i ja pràcticament ficats en matèria, tot el material a boxes i vistes dos eixides de triatletes, ens disposem a enfundar-nos el neoprè, amb un altra motivació e intentant oblidar la nit anterior. 

L'oratge pintava mal desde ben matí, però fins aquells moments aguantava sense ploure, però amb molt d’aire, que no ens abandonaria durant tot el dia. Una vegada ens cridaren per a la càmera d’eixides, comença a ploure amb molta gana, encara que no ens donaríem conter de la pluja fins que no agarrarem la bici. Ja que amb el neoprè i a l'aigua tant dona.  

Ja preparats per a l’eixida dins de l’aigua, no podia ploure més!, a la dàrsena del port de Gandia, no quedava ningun espectador, sols els jutges i per obligació. Una situació que va fer motivar-nos més, si cap, a tots els tiatletes dins de l’aigua. El segment de natació va transcórrer amb normalitat, una eixida molt neta, amb una recta bastant llarga fins al primer viratge va fer que el grup s’estirara. Uns vegada fet el primer gir, el grup es tornaria a amuntonar, ja que es feia molt estret el recorregut entre les bolles i la dàrsena del port. En aquesta part del recorregut vàrem estar nadant Jose Carlos i Jo fins a eixir de l’aigua. Cada brasada que fèiem era pràcticament conjunta, i casi casi ens teníem que tornar per agafar aire.

A la zona de transició, de nou, vàrem coincidir al moment de agafar la bici, semblava que no podia caure més aigua i fer més aire, tot el material completament xopat (tinguérem que pegar-li la volta a les sabatilles de córrer, perquè estaven plenes d’aigua). Disposats a agafar la bici amb molta cautela per el estat del asfalt, però amb molta emoció i motivació per les condicions climatològiques. El circuit de bicicleta, Juli (possiblement amb més riscs) va poder agafar un grup anterior a Jose Carlos, situació que va fer que es distanciaren una mica i ja fins el final de la prova. Aquest segment va transcórrer amb certa normalitat per al estat en el que estava el paviment i el aire que feia. Certament, no havia vist mai abans tant de companyerisme a una prova de triatló al circuit de bicicleta, ja que “normalment” cadascú mira per ell i en ningú es capaç de fer una senya a qualsevol perill u obstacle. No fou aquest el cas, tots els triatletes es comportàvem, com sempre deuria ser, amb molt de companyerisme i alertant de qualsevol perill. No obstant açò, es varen veure
diversos bacs i molt altres que es quedarem en un: mmmmmmm casi!!!. Com anava transcorrent el segment ciclista pareixia que la pluja parara, encara que el aire en ningun moment cessà. Acabarem el segment ciclista sense pràcticament ploure.

Una vegada, finalitzat el circuit de bicicleta ens calçarem les sabatilles de córrer i dispostos a acabar la prova, que transcorreria per el passeig de la platja de Gandia sense ningun problema i al qual arribarem a gaudir d’algun raig de sol i per suposat de molt d’aire.

A títol personal, he de dir que aquesta prova em semblava que amb els horaris tant dispersats que la organització havia plantejat, serià un triatló deslluït, però, de cap manera, llevat les condicions meteorològiques del dissabte, que no ens varen acompanyar el més mínim, va ser un triatló amb molta afluència de públic degut a la prova que es disputava, un classificatori per al campionat d’Espanya i el lloc de la platja de Gandia. Tots tres circuits es podien seguir amb molta facilitat i possibilitat de veure, els triatletes disputant la qualsevol modalitat. Cal destacar el circuit de natació, ja que es podia veure desde la dàrsena tot el circuit.

El diumenge tocava el torn dels altres tres participants del Club, Victor en la categoria Junior, Teto al classificatori i Ricardo al Super Sprint.


CRÒNICA II (per Ricardo Vico)

Hola tod@s, llego el inicio de la temporada de triatlones, el debut, triatlón supersprint de Gandia, se trataba de una primera toma de contacto y realizar un entrenamiento de calidad, la hora de inicio en un principio era a las 09:15 horas y la salida se retraso hasta las 10:00 h. despues todo eran prisas y mas prisas, triatletas rapido al agua, pero nada de poco a poco, a saltar desde el muelle del puerto, vaya tela que fria estaba la condenada, rápido a la línea de salida, y ale, bocinazo y a nadar como locos, dos paradas para colocar las gafas ya que me entraba agua en el ojo derecho. 


Salgo del agua y empiezo a ver dos bicicletas en vez de una, me siento en el suelo junto a la bici, ya que no me atrevia a cogerla, seguia moviendose todo mi alrededor, dejo pasar unos minutos y cuando ya noto que empieza a marcharse el mareo, descuelo la bicicleta y como siempre el llanero solitario a tope, consigo pasar algunos triatletas, aire en contra en el paseo de ida y de vuelta a favor, siempre controlando el pulsometro ya que no queria pasarme de revolucuiones.


Dejo la bicicleta calzo las zapatillas y a correr, paso igualmente a unos cuantos triatletas, rodando con buenas sensaciones, y finalmente a meta, puesto 15 de la general y 2º en veteranos 1, no esta mal ya que perdi mucho tiempo recuperandome del mareo  y en distancias tan cortas es muy dificil de recuperar. Proximo evento deportivo, día 28 de Abril Media maraton del Puerto de Sagunto y el 6 de Mayo Triatlon Sprint de Pinedo,  pero  me tomare biodramina para los mareos.


CRÒNICA III (per Victor Escrivà)

Tot començava amb una bona matinada, m’esperava un triatló curt, el primer sprint que feia i tinguent en compte que era clasificatori per al campeonat d’Espanya, el nivell no podia ser baix.

Una vegada a boxes ja es respirava l’ambient de triatló amb l’eixida de la distància supersprint, on ens trovàrem amb Ricardo que anava a participar-hi. Després d’aquesta eixida anava la meua. Comentant la carrera amb el meu germà i donant-me alguns consells semblava que els nervis se’n anaven un poc.

Hi havien clubs de molts llocs, i aportaven més d’un participant per a cada categoría, tots es coneixien entre ells (i jo no tenia ni idea de que anava eixe rollo…jejeje).

Ja dins de l’aigua les sensacions no eren bones, em trobava fluix, encara que anava tot el que podia quan alçava el cap no veia a ningu darrere, començava a preocupar-me. Quan vaig eixir, després de tragar-me tota la sal del port, i vaig veure el temps al marcador em vaig alegrar, per a mí no era mal temps, aixi que faria la meua carrera.

A la bicicleta tot va anar molt be, encara que no vaig poder agafar cap grup, i vaig anar soles, ara ja quedava poc. Una vegada feta la ultima transició, amb la gent coneguda i la familia animant apetia fer una bona cursa a peu, i es va fer el que es va poder… L’únic que, quan jo anava a fer la primera volta, el primer classificat ja anava a meta. Així que no vaig poder fer res mes, a més, em furtaren la penúltima plaça a la recta de meta, però vaig acabar molt content i amb molt bones sencacions. Esperem participar en més triatlons representant al club. Ara ja se el que suposa un triatló d’aquest nivell, esperem anar millorant i segur que Paco ens apretara més!! jajaja

AQUEST CAP DE SETMANA TRIATLÓ DE GANDIA. CLASSIFICATORI PER AL CAMPIONAT D'ESPANYA.

Aquest cap de setmana quatre membres del Club Triatló Guadassuar participaran al Triatló de Gandia, prova classificatòria per al Campionat d'Espanya en Grups d'Edat, junt amb Ricardo què participarà en la prova Super Sprint.

El dissabte a les 14:30h, Jose Carlos i Xuli començaran la seua prova. El torn de Ricardo serà el diumenge a les 09:05h. Ales 10:00h començarà Victor, i Teto a les 11:05h.

Esperem què tots tinguin sort.