Dissabte
a les 16:00 hores en reunim a la plaça del triatló, com sempre arribe justet
però sens dubte dels primers. Poc a poc anà deixant-se caure la gent i quan
estava tot preparat moguérem direcció Antella.
Per
fi arriba el dia esperat, estava apunt de realitzar el meu primer triatló en
solitari després d’uns quants dies d’entrenament, a l’interior una gran barreja
d’emocions, nervis i sobretot ganes de començar la prova.
De
camí la conversa es centrava en el triatló, els meus companys comentaven la experiència
d’anys anteriors i jo ven atent, escoltava tot allò que deien per poder
utilitzar aquells comentaris en petits consells.
Quan
arribàrem a Antella agafàrem la bici i el material i ens dirigirem a pels
dorsals per després deixar-ho a boxes, com no, havia de passar-me alguna cosa,
em faltava un tapó del manillar i una xica “simpàtica” de la federació em digué
que per seguretat no podia passar i em costà anar a Direcció de Carrera perquè
em donaren cinta adhesiva, quan ja estava col·locada vaig poder accedir. Després
de tota la faenasa em vaig assabentar que Mario en portava, però bé, la feina
ja estava feta.
Quan
ja estava tot apunt deixàrem la bossa al guardaroba i ens dirigirem a l’eixida
per fer-nos la foto de grup avanç de começar, com sempre faltava algú i com no,
era “la secció femenina”.
Comença
la prova. Estic a un bon lloc, no moleste a ningú i puc nadar sense problemes,
però la tranquilitat dura poca estona, començaren les patades, punyades…bufff
de tot un poc. Fent la transició tot anava bé fins que vaig pujar a la bici i
de sobte pataplam!!! no em cau una
sabata sino les dues, vaig haver de parar i col·locar-ho tot al seu lloc, tot
açò per adelantar…
En
la bici em vaig trovar molt bé durant tota la cursa, tot va anar de categoria
inclosa la transició. Sols quedava la carrera a peu on devia donar-ho tot, i
així ho vaig fer. Tot va anar bé fins el Km 5 on vaig notar que no em quedava
“gas”, així i tot vaig acabar satisfet del meu treball.
A
mesura que anàvem arribant ens esperàvem als companys que venien per darrere. Després
de l’avituallament anàrem a vore arribar les xiques del club, primer passà
l’estrela, l’unica que arreplega algo, només passar la “sirenita” ens dirigirem
a la meta per vore a l’ànima del club, l’animadora i fidel seguidora que allí
ens tenia esperant-la a tots menys un “el rubio”. Per a ella teniem un final
apoteòsic, allí estavem tots els membres del club animant-la quan va arribar
ella tota flamenca i alçà la cinta com una autèntica campiona.
Al
final foto de grup i a sopar tots junts!!
Moltes
gracies a tots per vindre a voren’s i donar-nos ànims quan ens feren falta.
Ahir acabarem els entrenaments de natació de la temporada. En la festa final vàrem gaudir d'un entrenament diferent. Tots els integrants del curs ens vàrem dividir en dos grups per tal de jugar un partit de waterpolo. I com no acabarem en un altre sopar de germanor, per tal de tancar la temporada d'entrenaments en la Piscina Coberta. Ara toca Antella.
Cal agraïr a Eulen Sport què puguem gaudir de les magnífiques instal·lacions per tal de portar a cap els nostres entrenaments un any més.
També agrair a Ana Roig Clínica Dental i a Electro Roig, què gràcies a ells em pogut fer-nos les fotos de final de temporada.
La natació en la piscina ja començarà altra vegada en setembre, amb la posada en marxa de la Tri escola "Els Solets de la Ribera".
El proper dia 5 d'agost, vespra del Cristo, dos representants del Club Triatló Guadassuar, Mario Bou i Ricardo Vico, participaran en la primera edició del Quebrantahuesos Triatlón.
El punt de partida serà en la localitat de Sallent de Gállego, en ple pirineu aragones, i els circuits discorreran pel Valle de Tena.
De molt dura és pot classificar aquesta primera edició del Quebrantahuesos Triatlón:
La natació discorrerà per un circuit de 950m al qual li s'hauran de donar dos voltes, per tal de completar 1800m en les gelades aigües del Embalse de Lazuna.
El sector de ciclisme serà molt dur i exigent. 81 km d'anada i tornada en el qual tindrem què afrontar un desnivell positiu de 3537 metres, amb una pendent màxima del 13% i una mitjana del 6,6%. Si comptem què el recorregut de la Quebrantahuesos en 205km no arriba als 4000 metres de desnivell, podeu anar fent contes.
I la carrera a peu també serà duríssima, després del circuit de bici, 4 voltes a un circuit de 4,5km per tal de completar 18 kilòmetres. I el pitjor no serà la distància. Cada volta el desnivell positiu serà de 132 metres, què al final es convertiran en 528 metres, amb una pendent màxima del 27% i una mitjana del 5,3%.
Duríssim triatló és el què ens espera en aquest debut del primer Quebrantahuesos Triatlón.
Molt bona vesprada per al Club Triatló Guadassuar la viscuda fa uns moments al Campionat Autonòmic de triatló celebrat en la localitat d'Antella.
Com sempre, l'organització ha sigut perfecta, amb una atenció al triatleta excel·lent. Antella sempre serà Antella.
Però la bona noticia ha arribat de les cames de Teto, que ha quedat tercera classificada al seu grup d'edat al Campionat Autonòmic. Un altre pòdium per a Teto, enhorabona. També enhorabona a Núria per la excel·lent carrera què ha fet. Hui l'hem pogut animar nosaltres, que ja s'ho mereixia.
En categoria masculina Victor ha demostrat el magnífic estat de forma què té actualment, anant el primer del Club des del principi fins el final de la prova. Per darrere Salva Barberà i Xuli, confirmant els bons entrenaments què han seguit aquest any. Després ha sigut el torn d'arribar a meta de Mario, Jose Carlos, Ricardo i Vicent.
Cal agrair també a tots els amics del poble què han vingut a animar-nos. Vos assegurem què vos sentíem i què ens donaveu molta força.
Un altre any d'Antella, i de segur què no serà l'últim. Prompte vos posarem la crònica i el video/fotos de la prova.
Avui els Solets de la Ribera estan en la portada de la Federació de Triatló de la Comunitat Valenciana. Amb açò la federació demostra la aposta i ajuda què ens donarà per a la difusió i consolidació de l'escola.
Durant aquests mesos de juliol i agost vos prepararem tota la informació sobre l'escola, així com totes les novetats. Per ara, l'interès i inscripcions van per bon camí. A hores d'ara el equip femení ja serà una realitat per a la propera temporada.
I ja ho sabeu, si teniu cap dubte, podeu posar-se en contacte en nosaltres en clubtriatloguadassuar@gmail.com. Així mateix publicarem les reunions i dies informatius què estem preparant per al mes de setembre.
L'escola ja és una realitat, i bé per a ser un referent de la nostra comarca. Voleu gaudir per 3? Ja ho sabeu, el triatló és el vostre proper repte.
Demà dissabte es celebrarà a Antella el 23é triatló d'aquesta localitat. En esta edició serà campionat autonòmic de triatló, i els membres del Club Triatló Guadassuar estaran allí per participar.
En concret, 9 seran els representants del Club en aquest triatló. En categoria femenina tindrem a Teto i Núria. Moltes possibilitats tindrem de veure a Teto en el top 10 de la categoria i esperem què molt prop del pòdium. Per altra banda, en la categoria masculina participaran Vicent Andreu, Salva Barberà, Mario Bou, Victor Escrivà, Juli Escriva, Jose Carlos Sais i Ricardo Vico.
A les 18:00h, en la Assut d'Antella, començarà aquesta prova, sobre una distància de 1,2km de natació - 31km de ciclisme - 8,2km de carrera a peu.
Vos recomanem assistir a veure aquest triatló, en un magnífic entorn i en el qual sense a penes moure's podeu veure el transcurs de tota la prova.
Ens vam alçar i el
dia es presentava en boira, a mesura que avançaven els minuts el cel anava
aclarint-se.
Els membres de club
triatló d'Alcúdia havíem quedat a casa sa mare de Carlos, el president del club, que com era d'esperar va aparéixer
uns 15 minuts més tard.
Carregarem les
bicicletes per anar a la sud d'Antella on ens reuniríem amb la resta, membres
dels club triatló Guadassuar.
En arribar, sols hi
havien 3 del club triatló Guadassuar, la resta estaven baix al xiringuito. Una vegada tots junts, alguns es
posaren neopré, pensant que anirien més depresa amb menys esforç, argument que
més tard posarien en dubte.
1300 metres nadant,
el primer en arribar va ser Fernando,
sobrat, sense apenes fatigar-se.
En acabar la natació
es van canviar , transició d’uns 10-15 minuts, ningú tenia presa, fins i tot,
alguns es rentaven els peus en una botella d'aigua, que segur, el dia oficial
de la prova no farien.
Al agafar la
bicicleta, tots no s'atreviríen a fer el tram de muntanya, així que els més
indecisos optaren per la carretera.
En aquest moment el
grup es va partir i fins l'hora de dinar ja no ens trobaríem.
El tram de BTT, començava amb una pujada d’uns 3 quilometres que ens portaria fins la creu
d'Antella , es tracta d’un camí inicialment d'asfalt que desprès es convertiria
en pedra molt solta i amb una elevada inclinació, la veritat que requeria certa
tècnica per no caure damunt d'algun esbarzer, que seria el primer incident. Tot
seguit la senda es feia més ciclable fins
que arribarem a la senda de les dones on la dificultat tècnica encara no
s'apreciaria fins que no arribarem a ximot,
on més d'un feia el comentari:
" Ei!! Açò per
a que? ...per ací soles passen cabres....i nosaltres..." Però, amb més o
menys dificultat i destresa al final tots passarem per damunt de cudols,
pedres.
La transició es va
fer a la caseta de Tio Jordi, on ens vam hidratar i descansar un poc, i alguns
es van canviar fins i tot de roba, una transició poc típica de uns triatletes
professionals.
El circuit de córrer
seria tot per sendes que ens farien disfrutar
del paisatge amb companyia excel.lent,
que ajudaria al mateix temps a que els quilometres es feren més agradables.
Abans d'arribar al
sisé quilometre, ja es notava que les cames començaven a fallar, així que en
arribar a l’avituallament, uns quants abandonaren.
Els més valents
continuaríem per passar per la senda de pica-pica on quasi ens atropellen uns
ciclistes que abaixaven per dita senda, i que seguramente es quedaren sorpresos
al veuremos per allí.
Durant la carrera a
peu el sol ja començava a cremar, la qual cosa dificultava encara més l'esforç
per poder mantenir l'equilibri i continuar endavant.
Quan ja faltava poc
, sols uns pocs quilometres, PAM!! una altra caiguda. I una altra volta a parar
damunt d'un esbarzer.En aquell moment vaig pensar que els esbarzers s'havien
enamorat de les meus “cuixetes”.
Una vegada en la
caseta, la pancarta de meta i la bolsa
del corredor ens esperava.
Desprès d'un matí cremant calories tocava
reposar tota la energia perduda i hidratar-se bé ,amb cerveseta ben fresqueta, que al agafar-la d'aquells bidons plens
de gel, donava la sensació que et parava la circulació del braç, però desprès
d'aquell matí, no ens importava .
Seguidament podeu veure la pel·lícula de la segona edició del TRIXCROS Guadassuar. Esperem què l'any que bé repetiu tots els què participareu, i als què no, ja ho sabeu, l'any que bé podreu estar ahí amb nosaltres, gaudint d'un entrenament en la muntanya.
Així mateix, tots els participants què vullguen tindre la pel·lícula completa en un DVD HD personalitzat la podran sol·licitar posant-se en contacte amb: clubtriatloguadassuar@gmail.com
La millor recompensa d'un treball ben fet és: Una feina ben feta.
Aquest cap de setmana s'ha demostrat què una feina ben feta sempre té la seua recompensa. En aquesta ocasió el Club Triatló Guadassuar ha tingut una gran repercussió en la seua feina gràcies al diari LEVANTE EMV.
Primer amb la presentació de l'escola què posarem en marxa al mes de setembre, i després amb la celebració del TRIXCROS 2012.
És molta feina i hores les què costa el gestionar i portar a cap aquestes proves, però sempre hi ha una recompensa. I la millor recompensa és la del somriure de tots els què heu participat i gaudit d'aquestes activitats, sols pensant què ja tenim ganes de tornar-ho a fer.
Així seguirem: gaudint, compartint i col·laborant amb totes les associacions què ens ajuden, com em demostrat en les últimes proves què em celebrat.
Gràcies des d'ací al diari LEVANTE EMV per ajudar-nos a donar a conèixer el nostre esport, i sobre tot a la nostra gent. Vos necessitem per tal de fer arribar la nostra llavor a tots els què estimen l'esport i una vida sana.
Ens veiem a les 6:15 a la porta del
pis el meu cunyat Fernando, el meu germà Ricardo, el seu sogre Vicent Oliver i
jo i anem a pels dorsal, ens col·loquem els dorsals i cap a la línia d’eixida.
Comencem els 4 junts però en els
primers quilòmetres, Vicent i jo decidim tirar avant i deixar darrere al meu
germà i al meu cunyat. Als pocs km comencen les sendes que era per a lo que havíem
anat. Vicent i jo anem junts fins al km. 8 en el que ell adelanta uns quants
corredors però jo no puc seguir-lo al caure davant meua un d’ells i tindre
que parar. A partir del km 9 comença lo dur, una pujada al 28% en la que, de
vegades, ens hem d’ajudar de les mans per poder pujar.
Per fi aplegue al cim
del Bartolo, encara em queda la meitat de carrera, però estic content perquè el
genoll encara no em molesta. En l’ avituallament em prenc un platan, una beguda
isotònica, omplic el botellí i cap avall, em queden 3 km. de baixada per pista,
un altra pujada no tan dura i després tot cap avall fins a la platja. Però als
pocs metres de baixada comence a notar molèsties al genoll que m’impedeixen córrer
i he de fer tota la baixada caminant. Aplegue al tercer avituallament amb molt
de temps perdut per no poder córrer i damunt haver de fer dos “Marios Bous”
(els del club saben quina “tàctica” és, encara que Mario la sol fer quan va en
bici), agafe forces i cap amunt altra vegada.
El genoll em respecta un poc i
puc córrer en alguns trams de la pujada, però quan arribe al cim de Les Agulles
i tire cap avall altra vegada les molèsties, que apart de no poder córrer he d’anar
molt pendent ja que és una baixada molt tècnica. Aplegue a l’últim avituallament,
allí havia un home amb una manguera que em banya de dalt a baix, “algo tard” li
dic “això fa falta dalt”. Queda el més fàcil, 3 km en pla i ja està. Prove a
córrer i note encara molèsties, però al ser el terreny pla i pocs km puc
aguantar fins la meta. La idea era fer el recorregut en 3:30, però al final ho
faig en 3:41, però estic content després del problemes que he tingut en la prova,
l’any que ve serà.
El primer tarda 1 hora i 53 minuts. El
meu germa preguntava si era un creuamente de home i cabra.
A continuació podeu veure el cartell del 6é triatló local Guadassuar. Una prova ja consolidada en la nostra població i de les més esperades de l'estiu. Te la perdràs enguanya?
A partir de demà tindreu el reglament i el formulari d'inscripció per aquesta prova què tanca l'estiu i una de les més refrescants i divertides. Vos esperem.
Hui em celebrat en la zona de la garrofera la II edició del TRIXCROS. En aquesta edició amb molta participació em pogut gaudir d'un dia en la muntanya fent el què més ens agrada i amb molta companyia.
El matí ha començat amb el segment de natació a la Assud d'Antella. 1,3km nadant pel riu Xúquer en aquest immillorable paratge.
Després ens em dividit amb el sector BTT i el sector bicicleta de carretera. Tots els del sector BTT han escollit realitzar el circuit més dur tècnicament dels dos previstos, de 19km aproximadament, començant per la pujada a la Creu d'Antella, amb rampes de vora el 20%.
Després de moltes pujades, sendes i baixades em arribat al centre neuràlgic de la prova: la caseta del Tio Jordi, on ha estat el avituallament i la zona de transició a la carrera de muntanya. Aquesta ha constat de 11km de pura muntanya, amb molta senda i un circuit divertidisim. Com no, amb un avituallament a mitjan del recorregut què ens ha servit a glòria.
Finalment ens em reunit tots en la caseta per dinar i refrescar, després d'un matí molt calorós i amb molt d'esforç. Com no, em tingut l'entrega de premis i la borsa del corredor per a tots els participants.
Gràcies a tots els que heu participat i sobretot als què heu estat col·laborant i fent possible què la resta poguérem estar gaudint d'aquesta magnífica prova.
Aquesta setmana tindrem la crònica i el Vídeo oficial de la prova.
I a l'altra, si no voleu què vos ho contem, ja ho sabeu, vingueu i participeu amb nosaltres. Vos esperem.
Aquest dissabte celebrarem el II TRIXCROS Guadassuar. Aquest entrenament discorrerà per les muntanyes de la nostra població, tinguent uns recorreguts tècnics i divertits, què de segur agraden a tots. Seguidament vos comentem el planning del dia per a tots els inscrits en aquest entrenament.
Cotxes i furgoneta: Per ara som 12 participants amb la BTT, què de segut què en serem més finalment, ja que hi ha què encara no s'ha inscrit. Per ara sols tenim la furgoneta de Plantes Moises, on segurament cabran totes les bicicletes, però fa falta gent amb cotxes. Aleshores, els què sols facen la natació o la Carrera de Muntanya deurien de portar els cotxes de la Asud fins a la caseta. Si algú té què vindre a veure-ho digueu ho per a poder anar tots. Si no, hi haurà què deixar cotxes en l'Asud i després tornar a per ells.
Avituallaments: Porteu-vos tots avituallament per al segment de BTT, allí no hi haurà cap tipus d'avituallament. El primer avituallament el tindrem en la caseta quan acabem la BTT. Per a la marxa de muntanya intentarem posar un avituallament al km 5, però per si de cas vos recomanem que agafeu alguna motxilla d'aigua per a ser autosuficients.
El TRIXCROS per segments:
Natació: 1,3 km
07:00h. Concentració en el Ravalet per carregar les bicicletes.
08:00h. Eixida del segment de natació en la Asud d'Antella.
Circuit de natació. Anada a les segons bolles i tornada.
Btt: 22,3 km o 18,36 km
Transició de nadar a btt en la Asud d'Antella.
Tot el material de natació es tindrà que deixar dins de les furgonetes.
Es recomana que
tots els que tingueu GPS carregueu els tracks. En cap moment estan els
recorreguts indicats ni senyalitzats. En principi la BTT i la carrera de muntanya
la farem tots junts, ja que discorre per moltes sendes i camins desconeguts per
a la majoria. Tots els què tinguen els tracks podran fer els recorreguts per
ells mateixa.
I en acabar dinar, recordeu que s'hau d'apuntar els participants i els acompanyats interessats, i què posarem 5€ per al mateix. Segurament canviarem la torrà, degut als últims aconteixements, per una calderà de llom, llonganisses i tomaca. Ah, i cervesa, i moltes més sorpreses per a tots.
Dissabte a les 16:30. Moguem prompte perquè pensàvem que donaven els
dorsals el dissabte, però no era així. Comencem bé...
Anant amb Mario en el cotxe, comentem les sensacions que teníem de cara una
proba que era desconeguda per a tots, degut a que ningú tenia experiència en
aquesta distancia.
Estàvem tots un poc acollonats per si no seriem capaços d’acabar la
travessia. Jo també tenia el dubte de com respondria davant la meua primera
travessia i sobretot amb el fet de nadar en aigües obertes a 6 quilòmetres de
la costa.
Però després de sentir les vivències i consells de Mario, me tranquil·litze
i mire la proba de forma diferent, sabent que he entrenat suficient hores per a
acabar-la amb total garantia. El més important es anar al teu ritme i fer el
que tantes voltes fem al cap de la setmana, palejar i tornar a palejar.
Una vegada arribarem al port de Santa Pola, vam fer una volta i ens prenguérem
un refresquet i al voltant de les 20:30 anàrem cap
a l'hotel i de seguida soparem per a dormir prompte ja que teníem que
matinejar.
Sopar lleuger en la terrassa de l'hotel, els nedadors optarem per pasta
encara que la baba ens cauia imaginant-nos el
entrecot, les xulletes,...
Diumenge 04:30h. Sona el despertador, encara que ja feia uns minuts que estava despert, supose
que seria pel nerviosisme. A les 05:00h ens reunim Mario,
Juli, Salva i jo, a la recepció de l'hotel, després d'haver desdejunat cadascú en la seua habitació. Comprovem que
ho teníem tot i anem direcció al port de Santa Pola, on havíem quedat amb Teto.
Posteriorment, JoséCarlos,
Núria, Mari, Ariana, Tere i Moises, acudirien a
la platja de Santa Pola per a veure el final de la proba i passar el matí allí.
A les 05:30 arribem a Santa Pola, arrepleguem els dorsals, els chips i les borses pa guardar els trastos. Deixem el que
no es necessari en el cotxe, i sobre les 06:00 pugem a la “tabarquera” que ens porta a l'illa.
Segons com anem avançant cara l'illa, anem veient que hi ha corrent en el
mar, en un primer moment no teníem molt clar si era forta i si anava a favor o
en contra.
Però quan baixem de la “tabarquera” i vegem la direcció del vent, ens
adonem que la corrent va en contra de la direcció de la travessia, la qual cosa
segur que dificultarà mes la prova.
Ja a l’illa, comencem amb els últims preparatius abans de l’eixida: última
visita de cortesia al WC, untar-nos de vaselina per a evitar irritacions en el
coll i axil·les, i deixar la roba i xancles en els sacs de l’organització que
mes tard arreplegarem a la arribada a meta.
A les 07:30 comença la proba, estem tots juntets, i paguem la primera “novatada”
ja que hi ha gent que va eixir més davant. Volíem començar més o menys tots
junts, però açò va durar ben poc i prompte vaig perdre la pista dels demés. Així
que tocava apanyar-se cadascú pel seu compte.
L’eixida va ser un poc catastròfica, però comprensible tenint en compte que
érem més de 1000 persones i que el
primer sector era bordejant la punta de l’illa de Tabarca. Amb tanta gent es
normal les aglomeracions i les colzades, puntellons, gent que vol passar per
damunt, agafant-te els peus,...
Degut a la corrent desfavorable (ens entrava frontalment i per la part
esquerre), la natació es feia molt complicada e incòmoda, provocant mes d’un
glop d’aigua i tenint la sensació que estaves en alguna atracció de la fira de
tant de pujar i baixar onades.
Resumint l’eixida: corrent en contra, aglomeració, bordejar l’illa, les
carícies dels companys de travessia,…als 400 metres ja estava
desitjant acabar la travessia.
Vaig ser incapaç d’aconseguir un ritme còmode i constant per a gaudir nadant.
Com la corrent era important, no servia de res anar “protegit” d’algun nadador,
ni per la dreta ni per l’esquerre.
Per a contrarestar la corrent, el que intentava era palejar en el braç
esquerre, esperar a que passara l’onada, palejar en la dreta i agarrar aire,
però la corrent no anava al mateix ritme i eixa tàctica no me va servir de
molt. La veritat es que me desesperava un poc no poder dur un ritme tranquil nadant
i que la corrent fera de tu el que volia. La distancia en recte de la travessia
eren aproximadament 5900
metres, però crec que tots férem alguns que altres de més.
Els primers tres quilometres es feren durs, perquè tot era palejar i pareixia
que no avançaves i que els 200
metres que separaven les boies eren molts més. Com ja
sabia, cada vegada la boca anava a tindre-la més salada, la qual cosa es prou
desagradable i angoixosa, fent-me recordar el que havia desdejunat i part del
sopar del dissabte.
En el quilòmetre 3 hi havia avituallament per a pegar un glop d’aigua, però
no vaig parar perquè desprès de tants glops me sentia prou hidratat i eixa aigua
no anava a rebaixar la sal que ja tenia dins de la boca.
Quan vaig arribar al quilòmetre 4, psicològicament ja sabia que anava a ser
capaç d’acabar la travessia, encara que la corrent continuava entrant
desfavorable i no anava a ficar-ho fàcil.
En arribar al quilòmetre 5 i quan ja estàvem prop de la costa, pareixia que
la corrent anava disminuint en contra i vaig poder nadar uns minuts de forma
prou constant i gaudint un poc. Aquest últim tram si que es va fer més curt.
Com no portava rellotge, no sabia quin temps havia fet ni la posició en la
que anava, de totes formes per a mi el més important era acabar la travessia i
per tant l’objectiu ja estava complit.
Després d’entrar i veure el temps i que els demés companys ja estaven tots
recarregant energies, me digueren que havien acabat d’entrar feia pocs minuts,
per tant tenint en conter les condicions de la mar, la distancia i que era la
meua primera travessia, estic més que satisfet del temps i de la posició
aconseguida.
També me vaig alegrar veient que tots estaven contents i satisfets amb les
posicions i temps aconseguits. Destacar i donar l’enhorabona a Teto per
obtindre el trofeu a la primera nadadora local.
Després d’haver recarregat energies en l’avituallament final, anàrem a fer
una xicoteta sessió de sauna i jacuzzi a l’hotel, i després ens dutxarem i a
dinar tots junts.
Poques coses canviaria d’aquesta prova i del cap de setmana que he passat,
soles la corrent de la mar que dificultava nadar. Però açò es lo que diferencia
al mar de la piscina, per tant poc se pot fer si ix un dia així.
També va ser una llàstima no poder rebre algun crit d’ànims durant la proba
de José Carlos, Núria, Mari, Ariana, Tere i Moises; i que sols va ser possible
al final desprès de creuar la meta.
L’organització de la proba va estar molt bé en tots els aspectes. Es una
proba molt segura i tots els nedadors portàvem un xiulet per si ens passava
alguna cosa durant la proba. Donava molta seguretat veure el mar ple de barcos,
canoes, ..., per ajudar i controlar que tot isquera correctament.
He passat un cap de setmana molt divertit i satisfactori, amb la millor
companyia i en un paisatge molt pintoresc, que té una reserva marina d’aigües
cristal·lines i una espectacular fauna i flora, que poguérem observar mentres
nadàvem i que espere que perdure per a sempre.
Encara que parega que haja sigut un viatge molt cansat i que hem patit
molt, la realitat es que hem passat més hores cara la taula menjant i bevent
que nadant, així que no ha segut per a tant l’esforç en aquesta proba.
Mario, com es costum en ell, ja estava proposant nous reptes per al futur. De
segur que repetirem en aquesta proba en els pròxims anys i altra gent del club
es farà l’ànim de fer-la.
Molt bona la participació dels membres del Club Triatló Guadassuar a la XVII travessia Tabarca - Santa Pola, què s'ha realitzat aquest diumenge sobre una distància de 5,9km.
No ha segut gens còmoda la travessia, ja què l'estat del mar no ha sigut el més favorable per a una natació tant llarga. Però tots els nostres han tingut una magnífica participació, amb uns resultats molts destacats per als quasi 1100 participants què han començat la prova.
Cal destacar a Teto, que ha pujat al més alt del pòdium com a Primera classificada local. Així em tingut al Club Triatló Guadassuar al més alt del pòdium en Santa Pola. Així mateix en categoria femenina també ha estat de entre les millors de la prova.
Per la seua part Salva, Juli, Mario i Alfonso han realitzat uns magnífics temps.
Enhorabona a tots els participants i agrair els ànims com no de Núria, Jose Carlos, Ariana, Mari, Tere i Moises.
Esta setmana podreu llegir la crònica d'una travessia dura i passada per aigua, que sobretot estava salada.
Aquest cap de setmana continua l'activitat del Club Triatló Guadassuar amb dos proves molt interessants.
La primera serà una de les mítiques travessies a nado del nostre pais: Tabarca - Santa Pola. 5,9 km tindran que afrontar en aquesta travessia Teto, Alfonso, Juli, Salva i Mario. Junt a ells, més de 1000 participants gaudiran d'aquestes magnífiques aigües del nostre litoral valencià.
I la segona prova serà el triatló de Castelló. En ell sobre la distància olímpica (1,5-40-10), dos membres del Club Triatló Guadassuar, Fran i Oscar, gaudiran d'una magnífica prova què es consolida al calendari en la seua seoga edició.
Ja queda menys per a la segona edició del TRIXCROS. Serà la segona edició d'aquest entrenament, en el qual els participants poden elegir la modalitat/s que vullguen, o realitzar-lo en la seua totalitat.
En aquesta segona edició tenim moltes novetats preparades què no es podeu perdre.
L'entrenament està reservat per a membres del Club Triatló Guadassuar, veïns del poble, i amics del Club Triatló Guadassuar.
S'han preparat tres segments molt divertits. Destaquen les dos variants de bici, una més tècnica i un altra més assequible per als què tenen menys domini de la bicicleta. I com a final, 11,8km de carrera per muntanya, amb molta senda i què farà les delícies de tots.
Vosaltres s'ho perdreu? Jo no, jo estaré allí.
Polsant sobre el cartell podreu fer la vostra inscripció. Vos recordem què els acompanyants també tenen que inscriure's per tindre les previsions per a la torrada de després i l'avituallament.
Els tracks dels diferents segments els podeu veure a:
El dissabte 30 de Juny es va celebrar la carrera nocturna pel massís del Montdúver i allí estiguérem presents dos membres del club triatló Guadassuar, Juli i Victor Escrivá.
La peculiaritat d´aquesta prova es que disputava des de les 20:30 hores i amb un recorregut de 17,5kms per muntanya. Per tant, abans de començar la prova sabíem que l’última part d’aquest recorregut es faria durant la nit, un dels atractius que ens va fer inscriuren’s.
Per tant, el dissabte per la vesprada, després d’haver gaudit d’un matí amb els companys del club, i després d’haver descansat amb una bona siesta, ens disposarem a prendre l’eixida. L’eixida es donava per a dues modalitats, per a corredors i caminants. En aquesta segona modalitat també participaren veins del nostre poble, Bertomeu Boils, Arturo Boils… A més la nostra seguidora incondicional del club triatló Guadassuar, Ariana, present a totes les proves i reportera oficial! I de tant en tant col·laboradora de l’organització, jejeje.
Després de l’eixida neutralitzada, i disposats….allà anem!!! Sols havíem recorregut uns 10 metres i….açò ja s’empinaaa…aaaaahh es un pont! Jejeje, be, seguim endavant els 3 primers kilometres son per camí asfaltat. Per a Juli molt mal… els quàdriceps…K.O., menys mal que es va solucionar ràpidament llevant-me els Compressor, precisament abans de comensar amb la pujada per senda. Be, des d'aquest moment tot va ser pujada al ritme que ens permetia la carrera amb tràfic, gaudint (com es diu al club triatló Guadassuar: “d’un entrenament de qualitat”). Una vegada dalt, i passat el primer avituallament tot el recorregut va transcórrer per pista forestal, fins arribar a la senda que ens encaminaria de nou cap a Xeraco. Aquest tram va ser el de major dificultat, ja que a més del cansament físic que arrastràvem hi havia que sumar la dificultat de córrer per muntanya durant la nit.
Al inici d’aquesta senda ja ens varem tindre que ficar els frontals per a il·luminar al davant. Una vegada ben de nit, se n’adonarem que un frontal no il·luminava el suficient. Parem per a canviar les piles i….que justet tu!!!! En eixe moment, ring…ring…. Victor: Ara qui te toca!!!!???? ;-( Qui te que ser! Com sempre tant oportú, DANI GOMIS!!!! Jajajaja -Que vols!??? – Demà anem a nadar??.....(La resta es dona per sabut). Una vegada problema solucionat i Dani tranquil…seguim amb la carrera i res més que patiment (amb il·lusió i ganes no es patiment) arribem a meta després de recórrer els 3 últims kilòmetres més llargs de la historia per camí asfaltat.
A més, comentar que a la arribada a meta i després de prendre una bona dutxa, ens disposàrem a esperar ¡¡¡¡com no!!!!, animar a la nostra incondicional i benvolguda animadora, a la seua arribada, Per un moment es veren canviar els papers i varem fer nosaltres de reporters i animadors.
Així varem gaudir d’un dissabte de nit molt diferent i per a repetir!
Ja és una realitat. L'escola de triatló Els Solets de la Ribera començarà al setembre.
Aquesta escola vol donar cabuda a tots els xiquets de la nostra comarca que vullguen practicar aquest esport.
Així mateix tindrem un curs d'iniciació al triatló, per a tots els majors de 16 anys. En aquest curs aprendreu i practicareu tot el món del triatló.
També podreu formar part del Club Triatló Guadassuar.
I una de les il·lusions, la creació de FEMTRI, l'equip femení de triatló de l'escola i el Club Triatló Guadassuar, amb el que podreu compartir entrenaments, experiències i amistat.
Tota aquesta activitat serà dirigida per l'entrenador Paco Cortés Esparza i coordinada per Mario Bou Ortega, què tindrà les funcions de director de l'escola.
Cal agrair l'aposta de Eulen Sport en aquest projecte i l'ajuda què ens prestarà, així com a l'Ajuntament de Guadassuar, sempre al costat de l'esport del nostre poble, i ara de la nostra Comarca.
Aquesta escola ve per a quedar-se, no s'ho podeu perdre. Teniu a l'abast practicar l'esport de moda i un dels més complets i divertits: Atreveix-te amb ell...
Ja podeu veure el tríptic i els preus de l'escola punjant en la següent imatge. Així mateix podeu fer la vostra INSCRIPCIÓ ONLINE o entregant el butlletí en les instal·lacions de la Piscina Coberta Municipal.
Si teniu algun dubte o voleu algun aclariment, no dubteu en posar-se en contacte amb nosaltres en: clubtriatloguadassuar@gmail.com
Una persona es converteix en heroi quan realitza una gesta extraordinària i digna d'elogi.
Avuí arribaran els campions de la roja a casa. Però la seua recepció no serà la normal. A ells, tots anònims, els rebran els seus fills i familiars, què de segur què han estat 4 dies patint per ells, com nosaltres.
Ells no es banyaran en la Cibeles. Segurament fa 4 dies què no han provat l'aigua i estaran esperant la dutxa de casa com la recompensa d'un treball ben fet.
Avui he anat a la garrofera amb la bicicleta de muntanya. No em podia aguantar. La meua caseta i el gos s'han salvat, però per molt poc. A menys d'1km aquestos Herois encara estaven lluitant per apagar els últims fronts de l'incendi.
Des de dalt de Cotilles i el All-i-Oli (tormento xino) ja es pot veure la zona cremada. El foc ha arribat fins al principi de la senda de les antenes. Guadassuar s'ha salvat a la pròrroga.
Però la image dels hidroavions agafant aigua del pantà de Tous per tal d'apagar el front que avança cap a Millars no s'hem borrarà de les meus retines.
Aquests si que són herois. Jugant-se cada 10 minuts la vida per tal d'agafar aigua i salvar la muntanya.
Moltes gràcies a tots els de la UME, als Bombers, als Policies, a la Guardia Civil, a les Policies locals i nacionals, i a tots els voluntaris. Vosaltres sou els herois. No tindreu cap recepció, no vos penjaran cap medalla, d'amunt vos baixaran el sou, però des d'ací sapigueu que per a mi sereu els meus herois per sempre.
Avui ha guanyat la Roja en la final de la Eurocopa, però també esta guanyant malauradament el roig des del dijous en les nostre muntanyes.
Tot començà en Cortes de Pallàs, però on acabarà? Aquesta vesprada ja no es podia accedir a la garrofera a partir del canal. Personalment demà no se si tindré caseta i sobre tot si el nostre gos Vicent encara estarà viu.
És moment d'alegria per a molts, però per a mi de tristesa. Les sendes, camins, carreteres i muntanyes on entrenem ja no estan. Tot és sendra. I què li diré al meu fill quan ho vega? Com explicar-li el què estem fent amb la natura i amb nosaltres mateixos.
Però jo no l'abandonaré. Ara més que mai crec què la muntanya ens necessita i tenim què estar amb ella. Prompte aniré a Cortes, a Macastre per Dos Aigües, a Millars, tota aquesta gent ens necessita, encara que siga per a donar-los els 6€ del esmorzar en la bicicleta.
I les sendes i córrer per la muntanya ja no serà el mateix, però sou les nostres muntanyes, ens heu donat moltes alegries i jo estaré ahí, en els bons i els mals moments.
Gràcies muntanyes per tot el què ens doneu i perdoneu per tot el què vos fem.
