CRÒNICA D’UN IRONMAN (CHALLENGE BARCELONA-MARESME)

Benvolguts companys/es, vos escric com l’any passat una crònica per contar-vos la meva experiència en el meu primer ironman.

L’any passat, a l’acabar  “l’home de ferro”, Mario i jo decidirem que per el proper any el repte tenia que ser una mica més exigent. Aleshores decidirem inscriure’ns a l’ironman de Calella (Challenge Barcelona-Maresme).

Tot  anava vent en popa fins que desgraciadament , Mario tingué un accident en la bici que el va obligar a apartar-se de l’entrenament quan gaudia d’un gran moment de forma. Per a mi va ser un colp d’ur perquè perdia un gran amic i company d’entrenament de cara a la preparació de l’ironman. Però hem vaig fer l’ànim i vaig decidir que tenia que continuar i fer-lo per poder dedicar-li aquest ironman a ell.

Així es que ací tens “Mario”, aquest ironman te’l dedique a tu, “el proper ironman de Guadassuar Mario Bou”, del teu amic Feli.

Passant a contar-vos la meva experiència, cal dir abans de res que l’entrenament per aquest tipus de proves es molt dur i el volum d’hores que es te que entrenar es molt elevat, però val la pena. La sensació que tens quan creues l’arc de meta fa que t’oblides de tot el que has patit i penses en que “ara si que ja eres un ironman”.

Tinc que donar les gracies a la meua novia “Majo” per haver-me aguantat totes les estones que no he pogut estar amb ella mentre que estava entrenant i la gran ajuda i ànims que m’ha donat tant entrenant com el dia de la prova. Gracies Majo, açò també va per tu.

El diumenge 4 d’octubre hem vaig despertar a les 4:30 a.m per poder fer un bon desdejuní, cal dir que Majo, Fede i Jose també s’aixecaren a la mateixa hora per desdejunar. A les 6:15 a.m entrava en boxes junt a Fede que feia el relleu de la natació, junt a Jose que feia la bici i Dani que feia la marató.  Prepararem i revisarem tot el material de competició i a les 7:50 va ser la meva sortida de natació.

Les sensacions al segment de la natació eren molt bones però volia regular-me i guardar forces ja que la prova anava a ser molt llarga i dura (3800 m nedant, 180 km en bici i 42,2 km corrent).

Vaig sortir de la natació en 1h07’, entrí a la carpa on et podies canviar, en el meu cas treure’m el neoprè, agafar el casc, gels i barretes energètiques i córrer fins el box de la bici per poder agafar-la i començar el segment ciclista. Vaig tindre un descuit i hem vaig deixar un dorsal a la carpa i al sortir hem digueren que si no el portava hem podien desqualificar, per tant vaig tindre que tornar a la carpa per poder agafar-lo, “quina putada”, això hem va fer perdre uns 4 minuts.

Desprès vaig agafar la bici i vaig començar els 180 km que m’esperaven. El circuit era pràcticament pla, però hi havia 4 ó 5 pujades que el parlaven de vostè i més a les últimes voltes. Aquest segment hem va sortir força be, vaig tardar 5h15’ en fer el 180 km.

Quan vaig començar a córrer duia 6h35’ per lo que hem vaig motivar moltíssim de cara a córrer la marató. Al començar la tercera volta a la marató (km 21) Majo hem va dir que duia 8h15’ i vaig pensar que el ritme que duia era bo i no calia arriscar. El circuit de la marató era impressionant de veure’l, imagineu 1700 persones corrent en un circuit de 10 km i unes 2000 persones animant en diversos idiomes, era fantàstic.

Al km 30, Majo hem digué que duia 9h15’ i vaig tindre que pujar el ritme els últims 12 km, ja que podia fer una marca molt inferior a la que pensava fer. Al final, vaig creuar la línia de meta amb un temps de 10h03’. Ja havia acabat l’ironman i per fi podia descansar.

Es meravellós quan creues la meta en una prova  com aquesta, es una sensació que no vos puc explicar amb paraules però que val la pena tot el sacrifici i l’esforç que tens que fer per realitzar una prova d’aquestes característiques.

Cal agrair a l’staff que hem tingut aquest any a Calella: Mario, Tere, Majo, Laura, Nora, Juan, Amparo, Juan Antonio i Merche. Gràcies amics, sense vosaltres no haguera sigut igual aquest viatge i el resultat obtingut en aquesta prova no haguera sigut el mateix. Gràcies pels vostres ànims.

Tinc que agrair als meus amics del Club Ciclista Guadassuar les grans estones que hem tingut entrenant i que m’han ajudat molt per preparar aquesta prova. I ja heu sabeu, a veure si al proper s’apunta algú de vosaltres i se’n ve amb nosaltres  al proper ironman. Gràcies amics.

Tinc que donar les gracies també a la meua família i a la família de la meua novia, perquè m’han vist molt poc aquest estiu degut a l’entrenament que duia a terme i m’han animat i recolzat per poder dur a terme aquesta prova. “Açò també va per vosaltres”.

També vull saludar als meus amics i companys del Club Triatló Guadassuar i animar-los per a que s’animen a competir en aquest tipus de proves de llarga distància. Realment val la pena el sacrifici de l’entrenament, la recompensa i la satisfacció obtinguda heu val tot.

Per últim cal no oblidar a Voro “cama”. Ha segut i es un gran esportista i amic que m’ha ajudat a descobrir aquest meravellós mon del triatló. A veure si algun dia tornes a competir en alguna prova i fas que ens tornen a tremolar les cames. Gracies amic.