Són les 4:00 de la nit, és primer divendres de mes, tinc la boca pastosa y un carro de son perquè casi no he dormit, igualet que molta gent de Guadassuar, però jo he acabat d’eixir de casa per a anar a la BOTAMARGES, una marató i mitja de muntanya en 3000 metres de desnivell positiu. M’acompanyen Juan Carlos Pérez i Vicent un company del club de muntanya Matamón de Carlet.
Després d’arribar a Forna en plena nit, arreplegar el xip i canviar-nos de roba ens trobem junt a 350 corredors més en la plaça preparats per a afrontar els 63 Km de gaudir i perquè no, patiment.
L’eixida és impressionant, ja que és nit tancada i tots van en un frontal de llum per a veure’s en l’obscuritat . Els que han fet alguna volta de muntanya podran imaginar l’espectacle, quan s’estira la cursa per la primera senda cap amunt, la qual aprofitem Juan Carlos i jo per a començar a passar gent per tindre una millor posició per a quan vinga l’embut .
Després de pujar durant la primera hora comença la primera baixà i cap allà anem els dos perseguint les llums dels nostres companys. Finalitzada la baixadeta ens sorprèn veure els frontals (60 al menys) parant i pegant la volta, ens hem equivocat de camí.
Torna a pujar cap amunt, l’esforç de la pujada no a servit de res, no passa res, més hores de gaudir, anem avant!. Fem l’altra baixà (esta és la bona) i en fer-se de dia arribem a Villalonga. Després de menjar i beure el que cada u li apeteix marxem botant marges cap a la pujada mes forta del dia: L’Alt de la Safor 800 metres cap amunt d’una atacà, la pujà és forta però la baixà es espectacular, una senda estreta en molta pedra no molt solta, on passem a molta gent. Una volta baix, arribem a la meitat de la carrera, són les 11:00 hores i estic mort de fam, avituallament dels que m’agraden a mi (entrepans, dàtils, cocacoles, cacaus, fruita a mansalva, … de tot) amb les piles carregades, comencem la segona part de la volta, portem 5 hores correguent i ens queden altres tantes, per això hem vingut . En la segona part la gent s´estira mes i es fan grups xicotets per a soportar millor els km que van pesant ja. Comencem altra pujada llarga del dia, per una pista ampla que després d’un rato empalma en una senda que ens puja fins a dalt del Colladet de la comba 400 metres cap amunt, després 500m cap avall però esta vegada per pista i una poca senda fins el riu gallinera i comencem la que creíem que seria l’última pujada forta del dia des de Benirrama, on tornarem a omplir el depòsit ( 400 metres mes de desnivell positiu).
Ja comences a notar tots els músculs de les cames, alguna llagueta en els peus, una ungla tocà i penses: ja queda poc, tira amunt!. La baixà és altra vegada per pista, esta volta d’asfalt, la qual cosa no ens agrada a ningú. Juan Carlos comença a patir de flato i decidim anar alternant: córrer en caminar i així arribem a L’Atzúvia.
Sols queden un parell de pujades de menys de 200 metres però es fan molt pesades. Una vegada passades, sols ens queda la pujà al castell de Forna i després, a no res, l’entrà a meta.
Decidisc anar-me’n a soles ja que a Juan Carlos, el flato, no el deixa córrer ( ens quedaven 5 km), gran part d’ells per asfalt.
Per fi després de quasi 10 hores arribe a Forna, alçant els braços amb una gran satisfacció i alegria, ja tinc una altra carrera per a recordar.
En arribar Juan Carlos, una dutxa fresca en la font habilità per l’organització , després una gran parrillà de costella, embotit , cansalà i tres cervesetes.
Ja tan sols en falta esperar a Vicent que venia tocat de la cama després de pegar un bac en el km 30, així i tot acaba la volta en 12 hores que li saberen a glòria, enhorabona a ell i a la organització per una carrera ben senyalitzà i uns avituallaments molt complets (sobre tot la parrillà final).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada