JUAN CARLOS PEREZ BOILS PARTICIPÀ AL ULTRA TRAIL DEL MONTBLANC

En alguna ocasió he quedat amb els meus amics del triatló Guadassuar en que enviaria la crónica d'alguna de les curses d'ultra en les que he participat i sempre es gela abans de que ho escriga, més endavant podreu llegir un poc del que he viscut este cap de setmana a França en la que ha servit de tancament de temporada i pausa indefinida en este tipo de curses.

GRACIES A TOTS PER EL SEGUIMENT I ELS COMENTARIS D'ANIM.

Cònica:

Comença la setmana i pareix que tots el mals es facen sentir en els moments previs a la prova, que si m'estira l'abductor, que em punja la lumbar,... al fi el cos es resigna i dixa de encendre les alarmes de les carregues o paranolles que arroseguem dels entrenaments i els experiments que deuriem de fer amb llimoná (gaseosa).

Día 27 i 28 d’agost,

Preparació de tot el material i últimes compres de material obligatori incorporat en esta edició, que si deixa la xiqueta en la abuela i la gossa en l’altra abuela i tot el que siga necessari per poder anar-nos-en tranquils. Finalment després de tindre els billets de avió, per diferents motius ens toca anar en cotxe. Comença el viatge a les 19:00h del día 28/8/2012.

El viatge es fa llarg en cotxe des de Guadassuar fins a Chamonix-Mont Blanc, son 14 ó 15 h amb les pauses incloses, unes 12h si no pares. Menys mal que la meua xica s’ha oferit per a acompanyar-me en este viatge. Encara que sap què representa molt per mi, no imagina fins a quin punt m'il·lusiona el poder arribar i compartir amb ella el resultat de tantes hores fora de casa, sacrificant altres activitats i en algun cas responsabilitats que ella a fet per suplir-me per a que poguera entrenar i arribar a veure complit un somni ple de il·lusió.

Dimecres a mig dia arriben a Chamonix. L’hotel que havia pogut pillar estava tan alt i amagat què, fins i tot, el meu GPS es perdia pel camí. 8 finalment trobar-em una habitació a Chamonix per estar al mig de la salsa.

Tot pareix que va be fins que ens donen les últimes actualitzacions del oratge per SMS, finalment este tema fa que canvien el recorregut previst per un alternatiu que no eixirà de França.

Fitxa tècnica:

Características del UTMB® 2012: ruta alternativa 103 km y 6860 m de desnivel positivo

Numero de avituallamientos: 8 avituallamientos sólidos, 1 avituallamiento bebidas

Fecha, hora y lugar de la salida: Viernes 31 de agosto a las 19:00, Chamonix Mont-Blanc

Numero de corredores: Edición limitada a 2300 corredores

EL DIA DE LA CURSA:

El dia s'ha alçat amb plutja forta. Espere que al llarg del dia amaine. Ja senc en la panxa el remolí que va augmentant fins que donen la eixida i solten a tots els que compartim esta passió i sense voler farem els primers km com si tinguérem que tornar a hora de sopar.

Ací no hi ha una competència amb els companys de carrera, la competència es de cadascú am ell mateix i amb la muntanya.

La sang bull darrere de la línia d’eixida, el temps esta tancat però encara no mos mulla. Després de l’espera per a rebre a Tofol, un espanyol que ha guanyat la carrera de CCC, i que li ha tret mes de 20 min. al segon. En quant li donem la benvinguda fan el conte enrere i connecten la música a tota castanya. Els carrers de Chamonix estan a rebentar de acompanyants de corredors, d’aficionats, i turistes sorpresos per l’ambient.

Donen la eixida i la botifarra comença a estirar-se, pasen uns minuts fins que podem passar per la línia de eixida. Alvaro, el meu amic i company del gup de Trail “ MATAMON TRAIL” i jo ens repetim, hi ha que començar poc a poc que sense voler l’adrenalina te llança, però al final quant el camí s’obri , a córrer tot lo mon.

Als pocs km després de alguna pujada que atra perc a Alvaro i vaig trobant a gent que he conegut en atres curses de Ultra de entre 63 y 120 km, ens alegra tornar a trobar-mos encara que siga per uns minuts, altres pereix que els tingues apegats en goma i els trobes cada dos per tres, als pocs km comença la pluja que va a més, i no parará fin l’endemá.

Les sensacions son bones, tinc facilitat per pujar a ritme continuo i vaig solt en la baixada, ideal per a estes curses. “ CAGUEN L’OU” en una senda entre Sant Gervais i Les contamines pegue una patina que em força un genoll, aço farà que no puga córrer en tota la cursa, després m’entere de que en el control de Les contamines aprox. Km 39 li havia tret a Alvaro 1h 30 min.

Em resigne i desideixc caminar a ritme per no quedar fora de carrrera, en les baixaes em vec invàlid perquè no puc doblar be les cames, em cremen el genolls, m’anime al vore que en la meua marxa de pujada torne a passar a companys que m’han adelantat en la baixada, hi ha un japones que crec que el vaix passar més de 15 vegades, al final crec que acaba un poc per davant meua.

La nit es freda i estem calats, en altura la neu amaga aigua gelada baix d’ella que fa que el calçat es mulle una mica més si cap, la sort es que com anàvem de fang fins al genoll pareix que no gela mes. Les mans tieses, podia agafar el pals per les cintes però no notava els dits.

Intente no pensar en lo que em queda, sols em limite a caminar i respirar, no se on estic no se que he fet, no se que hem queda, ja no pregunte, perquè cada u que pregunte em diu una cossa.

Em repetisc “ segueix caminant, segiueix caminant, una pujada més, FOTRE una altra baixada de tobogan fang.

Arribant a LES HOUCHES en una baixada senc que em criden, es Alvaro que ve trotant, em diu que es troba molt be, l’anime per a que segueixca la marxa,.

Van caiguent pujades i baixades i cada moment m’acoste més a poder completar l’objetiu, cuant pase per Argentiere Dani i Isa están esperant-me per animar-me i m’acompanyen un tros, en cuant em dixen fique la directa i vaig tantejant els genolls per poder fer el esprint final, en varies ocasions ho dubte perquè em punxen i em fallen, queda algo mes d’un kilòmetre i les cames comencen a funcionar, emprenc a trotar i torne a pillar a un companys francesos, al alemà i a dos japonesos, entrem a Chamonix i la gent es deixa la gola cridat “ COURAGE” “ALEEE” “ BRAVOOO”. Em creue en altres que ja han acabat la cursa que també se sumen i la emoció em desborda, faig un esforç per mantenir el trot i mes esforç per no posar-me a plorar com una magdalena, a dos cantons de la meta adelante a un altre conegut del dia, ens donem un toc de pas, aprete la marxa estire la gambada (zancada) i vaig un poc més

Ja per fi gire el cantó i vec al meu amic Alvaro que esta esperant, li he dit que vaig a intentar l’esprint final de sempre encara que uns kilòmetres abans no m’ho acabava de creure. Entre en la recta i ixc a tot gas i casi em menge als que estaven en meta fent fotos.

Havia fet esta visualització un milló de voltes i al final ho faig de la forma que no había imaginat, SORPRESA!!

FINALIZADA LA PROBA TOTS ENS ABRACEM I FELICITEM, DONA IGUAL EL 500, QUE EL 1200, QUE EL 2000, ES ALGO PERSONAL I LA MAJORÍA ENS SENTIM GUANYADORS.

Despres del viatge de tornada tinc els peus algo unflats, pero els genolls ja puc doblarlos, en uns dies tot estarà al seu lloc, però no vaig a entrenar fins que no hi hagen 20º a mig dia.

Ací acaba la meua crònica, encara que en el camí segur s’han quedat coses per comentar.

per: Juan Carlos