HALF ARENALES 2014

L'aventura començava el divendres amb la recollida de dorsals i deixar la bici en box. Gran ambient i moltíssima gent per tots llocs. De bon matí, el dissabte ens trobem a la Platja d'Arenals, però no se m'ocurrix altra cosa que oblidar-me el neopré a casa...així que toca tornar a replegar-lo. Buf! en lo tranquileta que estava, els nervis m'entren encara que sigui per un moment.

Ara si, tot preparat, neopré posat, i a calfar. L'aigua pareix molt tranquileta, esta fresca, però es pot nadar bé. Donen l'eixida, i van passant els primers metres. Buf! la cosa canvia, quin vent, quines oles, no es veu res, i nade fent zig-zag...jeje. Per conter de 1900m, segur que en faig uns quants més!

Finalment ixc de l'aigua encara que una mica marejada...busque la bici, i la trobe maleint el box lo llarg que és!!! Quina transició més llarga, i damunt no trobe les ulleres!! on estan? les trobe a terra perquè Javi em dóna indicacions d'on estan...Gràcies!!

El tram de bici l'agafe amb calma. Fa molt de vent, hi han costeretes que a mi se m'atraganten, però jo a la marxeta vaig fent els 90km. Quina alegria que vaig creuant-me i m'adelanten alguns companys del club. Necessites algo? tot bé? com vas? quin convoiet trovar-me'ls!!! Són atents fins i tot a les carreres...que bé que sou!

Per fi arribe a boxes de nou. Les cames van molt bé, deixe la bici, i a córrer. Buf! que dolor d'estòmac, serà ara al principi. No passa res, poquet a poquet em deixarà córrer tranquileta i al meu ritmet (A RITME ELX, per supost). Però que va! passe pel primer avituallament, i decidixc caminar per poder beure aigua i continue al momentet. 

S'acosten les dunes d'arena, i veig als companys del triatló de Santa Pola. Quina alegria!! es sorprenen al veurem al igual que jo a ells! van passant els quilòmetres i em trobe amb més gent de Santa Pola, Jose, Garri, ... i com no, a la meua afició, totes les xiques uniformades amb l'equipatge del club, ahí estan i m'alegra vore-les, però quin dolor de panxa!! no passa res, pare, camine, m'acurruque per a que desaparega, i quan camine pareix que estic millor...però no...doncs em concièncie de que he de córrer amb la molèstia i en un tres i no res tinc la mitja marató acabada.
 
Estic als últims metres i ja estic emocionant-me. Quina alegria arribar a meta i trobar-me allí a la meua gent. S'emocionen també. I jure i perjure que no tornaré a fer eixe triatló...jajajaja. Em ric perquè ara que han passat uns quants dies, pense que potser, algun dia torne... :))

Varem ser molts del club els que debutarem en aquesta distància, i tots estem molt contents d'haver preparat, haver fet i poder acabar aquesta edició del Half Arenals, que com comenten altres triatletes que l'han fet edicions passades, ha estat la més dura sense dubte.

PRÒXIM OBJECTIU: SEGUIR GAUDINT D'AQUEST ESPORT 

per: TETO RUIZ