El passat dissabte 10 de maig, gràcies al suport del meu cosi Victor em vaig disposar a realitzar per primera vegada 15k junt a una bona colla de triatletes.
Tot comença a les 16:30 a la porta de l'espai, lloc on haviem de reunir-nos. I allí estàvem; Maria, Teto, Sardi, Victor, Bou, Ximo, Jose Carlos, i com no, una bona colla d'animadors i animadores. Intentem estar tots puntuals per a no fer tard i arribar amb tranquilitat, perquè encara havíem de passar a retirar els dorsals i adquirir la samarreta solidaria per les malalties rares i com no, fer-nos les degudes fotos de rigor.
S'acosta l'hora de començar la prova, i cada vegada els nervis són majors... No obstant, la quantitat de participants i l'ambient extraordinari que es respira fan que cada volta siguen més les ganes de posar-se a córrer. Cadascun ocupa el seu caixó i per fi, allà anem Maria, Sardi, Bou i jo a calfar les espardenyes!!!
La cursa va de meravella, moltíssima gent per tot arreu animant, però clar... tot no podia ser tan fàcil i tan bonic com pareixia . Quina calor ens feia, els peus hem cremaven, tot i això continuem endavant. Tornem a passar pel centre del poble on estaven els companys del tri animant-nos, que bona falta em feia.... no podia més.
Ens carreguen d'energia i motivació i seguim a bon ritme i sobretot disfrutant, fins que arriben les costeretes i les forces comencen a fallar, però ahi, teniem a Sardi que ens animava en tot moment a continuar i no baixar el ritme.
Pocs metres per al final, que alegria, quina emoció i satisfacció més gran, prova superada!!! Havia conseguit córrer els meus primers 15K.
Ànim a tots aquells que pensen que no són capaços, només cal deixar-se portar i voler.
Després de dues setmanes seguides aconseguint objectius, primer amb el duatló del poble i seguint amb els 15K de Massamagrell, ara sé que res es impossible, tot és proposar-s'ho i intentar-ho. Val la pena l'esforç.
M. Aurora Cerdán
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada