BREVET DE 400KM DE MARIO BOU ORTEGA. NOS VAMOS A PARÍS??

El passat dissabte Mario participà en la tercera brevet classificatòria per a la Paris-Brest-Paris. En aquest cas el recorregut fou sobre una distància de 400km, que tenien que afrontar en menys de 27h.

"A les 3:30h del mati del dissabte sonà el despertador per a fer els últims preparatius i moure cap a Massamagrell, on haviem quedat a les 4:30h, ja que a les 5:00h començaríem la brevet.

Com que la prova comença per la nit, l'organització ens obliga a portar llums davant, darrere i un "chaleco" reflectant. Comencem un poc passades les 5 de la matinada els prop de 50 participants la brevet en direcció a Llíra. Mai havia pedalejat per la nit en carreteres, però hi havia prou llum, ja que tots junts anàvem il·luminant-nos uns als altres. Ja abans d'arribar a Llíria començaren les primeres gotes d'aigua. Ja sabíem tots que ens plouria durant molta part del recorregut, però el que ens vingué va ser pitjor del que poguérem imaginar. Una paradeta per posar-nos el impermeable i a seguir. Per sort va ser un plugim que ens acompanyaria fins a Xest. 

El primer punt de control el teniem en Alborache al km 87, on arribarem en dos grans grups degut a alguns problemes tècnics que tingueren alguns companys des de l'eixida. Allí teníem coques per a repostar una mica i tots comencen a demanar-se cafes en llet, cafes... Jo veig que uns companys de Carcaixent mouen i decideixc moure també i així fer aquest tram, en el qual esta tot mullat, amb més tranquil·litat, i així ja m'agafaran. Partim en direcció cap a La Portera, però en Yàtova, els companys del Club Ciclista Carcaixent paren a avituallar-se en un cotxe que els acompanya. Decideixc tirar endavant i que ja m'agafarien.

Pasen els km i no venia ningú. Portava un ritme molt còmode, i arribant a la Portera em passaren 4 ciclistes com un llamp. Decideixc no anar d'arrere d'ells ja que queden molts km, dos d'ells estaven també fent la brevet. Més tard, 10km, agafe als dos companys de Tortosa i seguim camí de Venta del Moro km 157, on esta situat el segon punt de control i l'esmorzar, que bé. Però arribant a Venta del Moro em diuen que ells no van a esmorzar, que pararien al dinar. En la fam que tinc que faig?. Decideixc moure amb ells sense esmorzar. Prenem una barreta i un refresc i ens decidim a partir mentre estan arribant ja alguns dels participants que venen per darrere. Un d'ells era Jose Luis d'Albal, amb el que vaig arribar al final en la brevet de 300km. Quedem en ell que anem anant espai i que ens agafarà per anar els 4 junts.

Partim cap a Villar del Arzobispo, km 245, on parem a dinar. L'oratge ens acompanya, l'aire no, i pasem per uns dels paratges més bonics de tota la ruta que ens portaria per Utiel, Requena, Chera i Sot de Chera fins a Villar. Com que Jose Luis no venia decidim seguir tirant. Cap al km 220 pase el mal moment de la prova, estic quedant-me sense aigua, em prenc l'últim gel que em queda i van acabant-se les forces. Sentint-ho molt em veig obligat a anar a roda dels dos companys fins al bar.

Arribats a Villar del Arzobispo comencem a dinar i al poc temps arriba Jose Luis. Decidim esperar-lo i moure els quatre junts. Aprofitant el cotxe que portaven les xiques que venien seguint i controlant la prova, em canvie el maillot i agafe les barretes i gels per a la segona part de la brevet.

Acabant de dinar i començà a ploure. Ploure?, pareixien poalades. Almenys em tingut sort d'arribar al dinar secs, ja que comencen a arribar els companys tots mullats quan nosaltres ja estem apunt de moure. Decidim moure en plena tronada, que més dona, segurament ja estarem la resta del dia igual. Igual? No, seria pitjor.

Pasem 20 minuts de plutja molt intensa, el únic bo és que ha girat el aire i ara ens ajudarà una mica. Arribant a Casinos para i ens dirigim cap al 4 punt de Control situat en Gàtova. La tronada la portem darrere i pareix que no ens agafarà. Què no?. De camí a Marines ens agafà de ple. Els llamps són impressionants, i nosaltres tots dalt de bicis de carbono, material que atrau als llamps, menys mal que les rodes ens protegirien en cas de que ens agafara. Comença a caure aigua, no es veia rés, la carretera va tota amb un pam d'aigua, costa respirar de tanta aigua que cau, no veiem rés, però no podem parar, seria més perillós. Comence a pensar amb Tere i Moises, qui ens mana a clavar-nos en aquests "fregaos". Menys mal que ens passa la tormenta i ens relaxem, però la musculatura esta molt gelada i bé el port més llarg del dia, més de 20km, però serà l'última dificultat. L'última?, NO.

Arribem a Gàtova, km 290,5km. Comença a parar el plugim. Segellem el llibre de ruta i partim cap a Betxí on esta situat l'últim control. Menys mal que ha parat per què bé la baixada i haguera segut més perillosa del que va ser. Amb compte ens dirigim cap a Segorb i comença a aclarir, eixirà el sol?. 

Arribant a Vall d'Uxó ens agafa altra tronada impressionant. Comencem a patir per la nostra integritat altra vegada. La visilitat és molt mala i hi ha molta aigua. Que dir de la gent que ens veu en el cotxe. Què pensaria?? El mateix que nosaltres, què no estem bé del tot, jejeje. Arribem a Betxí km 353 parant de ploure. Segellem, prenem un refresc i partim cap a Massamagrell. Em gele allí en el bar, i al eixir em costa pedalejar ja que vaig tremolant tot. Jose Luis em diu que pedalege més fort per a que responga el cos. En uns km em recupere i ens dirigim els 4 cap a Sagunt.

Ens queden quasi 50km i tots van a ser en aire en contra. Entre els 4 comencem a fer relleus, tipo contrarrellotge per equips del Tour de Francia. Arribats a Sagunt ja ens queda el final, últims km que ens serveixen per a felicitar-nos, recordar els mals moments, els bons; i com no, de tots els nostres companys que venen per darrere. Com estaran?, on estaran?, les últimes noticies que tenim d'ells era que quan nosaltres estavem en Betxí ells estaven arribant a Gàtova (60km menys).

A les 21:25h de la nit arribem a Massamagrell els quatre primers després de 16h i 15min. El temps real de pedaleig no el se ja que el gps va decidir no funcionar més després de Villar del Arzobispo, però si llevem un hora, més o menys de parades, estariem en un total de 15h per a realitzar 401,5km totals a una mitjana de prop de 27 km/h.

Tinc que donar les gràcies als meus tres companys de brevet, Jose Luis i els companys de Tortosa, i recordar-me de tots els participants en aquesta dura brevet, alguns dels quals arribaren a les 4:00h de la matinada. I com no a Tere i a Moises per aguantar-me i entendrem encara que moltes vegades siga difícil." 

GRÀCIES.

Nos vamos a París?? No ho se. Enguany la participació espanyola esta limitada a 180 participants. De totes formes el dia 28 i 29 de maig estaré altra vegada en Massamagrell per a fer els 600km e intentar anar a Paris si hi ha places. Si no hi han ja la tinc pensada, serà en danses i també llargueta.