El passat cap de setmana, 28 i 29 de maig de 2011, el membre del Club Triatló Guadassuar, Mario Bou Ortega finalitzà l’última de les brevets classificatòries per a la París-Brest-París.
En aquesta ocasió tingueren que afrontar una distància de 611km, per a la qual tenien un temps màxim de 40h. Amb aquesta acaben les brevets classificatòries que ha tingut que realitzar sobre les distàncies de 200, 300, 400 i 600 kilòmetres.
Després de l’ampliació de places espanyoles per a la PBP, segurament si que podrà fer Mario l’inscripció i participar en una de les proves cicloturistes més dures del món.
“Aquesta és la brevet que més m’ha agradat, i més satisfacció personal i física em deixa. La cosa menys important ha sigut el poder acabar una prova d’aquestes. La satisfacció personal és la que ha guanyat en aquesta brevet.
He tingut el plaer de conèixer a tots els companys de brevet, i com ens ho em passat. He aprés moltíssim d’aquest món, i agafat tots els consells que ens donen als debutants. Que dir de com ens han acollit als nous. M’he sentit com un més del grup, com si sempre hagués estat fent aquestes proves. I tot açò es possible gràcies a Domingo Santos, i com no del seu equip dal voltant. I a més, de les dones de molts d’ells, que sempre han estat ahi vetllant i cuidant-nos tot el que em volgut.
I tot açò a canvi de rés, sols de saber estar, compartir i conviure uns amb els altres, i tindre ganes de gaudir de la vida i la companyia. No me’n vaig amb els kilòmetres que he pogut recórrer, si no amb molts nous amics i companys que he conegut.
Gràcies a tots, companys i amics pels dos dies que m’heu fet passar. Han sigut inoblidables.
En quant a la part esportiva, el dissabte el despertador sonà a les 5:15h del matí. Buf, són precises aquestes matinades. Carreguí el cotxe i cap a Massamagrell on a les 7:00h del matí començarem a pedalejar.
El tema dels primers kilòmetres fou el de l’oratge. A més d’un tema recurrent, sabíem que per la vesprada hi hauria tronades, ens agafaria aquesta vegada?. Tractant-se de les brevets d’aquest any seria provable, ja que ja ens mullarem en la de 200, 300 i 400.
Després de l’eixida des de Massamagrell ens dirigirem cap a Alborache (75,5 km) on teníem l’esmorzar. Aquestos primers kilòmetres no són molt durs i els fem prou ràpids. Encara tenim les bateries carregades. Com ha incidències sols tinguérem dos punxades, en les quals paràrem tot el grup per anar tots junts. Cal destacar als membres del Club Ciclista Carcaixent, que feren la brevet sense parar, i per tant ja des del principi van tirar cap endavant.
De Alborache partim cap a Casas Ibañez (164,2 km), segon punt de control i on dinàrem. En aquesta part del recorregut tenim que pujar a la meseta. Seguim tots junts fent camí, i després de dinar ja seguim fins a Ruidera on dormirem. Aquesta zona de la Manxa es caracteritza per llarguíssimes rectes en continu ascens.
Arribem a Ruidera (311,2 km) a un ritme molt bo, foto en la llacuna i a l’hotel. Com a incidències alguna punxada més i vàries caigudes, alguna forta, però per cert sense conseqüències molt greus.
El cós ha aguantat bé, encara que amb un tironet en la part posterior de la cama esquerra que no se que passarà demà, però no se’n va. El diumenge a les 4:45h cap al desdejuni, ja que l'eixida la tenim prevista a les 5:30h. Partim amb les llums cap a Tarazona de la manxa (415,2 km), segellem el llibre de ruta i tornem a moure cap a Inisesta on tenim previst el esmorzar.
El camí cap a casa ja ens portá cap al últim control a Utiel, i posteriorment, després de dinar en Requena cap a Massamagrell, on arribem a les 18:45h.
Finalment aquestes han sigut les dades:
- Kilòmetres: 611
- Temps total: 35h 37' 41''
- Temps de pedaleig: 20h 32' 31''
- Velocitat: +/- 30,2 km/h
- Desnivell positiu: 4300 metres.
La propera brevet espere que siga la París-Brest-París. Als companys de viatge encara els queda una de 1000 km, que jo no podré fer per estar en el Ironman Challenge de Roth, però des d'ací vos desitge el millor per aquesta prova.
Gràcies per aquesta nova experiència, i teniu un amic en Guadassuar.
Versión en Castellano especialmente dedicada a Pedro. Gracias por hacernos reir tanto. Ha sido un placer i un honor conocerte. Que tio más grande, jejeje. Pulsa sobre el mapa para leer.
Una mes Mario! Ara a veure si ajuda un poc la sort i pots estar a la PBP.
ResponEliminaTots ho diuen i tu també, que el ambient a les brevets es el del autèntic esperit ciclista, on el companyerisme va per damunt de la resta i que malauradament s'ha perdut en altres modalitats d'aficionats.
Enhorabona!
Eduardo.
Gràcies Eduardo. No és per quedar bé en la gent, és què l'ambient de les brevets de veritat què és així.
ResponEliminaJo per ara crec que faré brevets en Massamagrell per molts anys. Disfrutes més què en les marxes, ja que esta el component esportiu i el social.
L'any que bé vos ho diré i amb mi a la de 200.
El dia 11 crec que ja sabrem si podem inscriure'ns en la PBP. Ja vos informaré.
Ah, ja tinc ganes de llegir la crònica de Benidorm.