ULTRA TRAIL GR10 XTREM 2012. DE SEGUR QUÈ REPETIREM L'EXPERIÈNCIA.

El passat disabte 14 de gener, Dani, Juan Carlos i Mario, vàrem participar en el GR10 XTREM. Aquesta prova consisteix en fer tot el recorregut del GR10 en la Comunitat Valenciana sense parar i en un temps màxim de 20h. La distància ha recorrer va ser de 93 km, amb un desnivell acumulat de 6800 metres, distància entre Puçol i la Pobleta, al costat de Andilla. 300 vàren ser els participants, dels quals uns 50 es vàren tindre que retirar per la duressa de la mateixa.

El repte era un dels més grans que haviem participat, i les expectatives es van complir. Moltes hores corrent, començant hores abans de fer-se de dia i acaban ja entrada la nit.

3:00h. Sona el despertador i comença el dia. Canvi ràpid de la rova i última revisió del material per tal de no oblidar res. Desdejuni rapidet, per la meua part, pasta que no entrava a eixes hores del matí, però que després m’ajudaria durant el desenvolupament de la prova, unes galletes per a la furgona i cap a baix.

3:30h. Xali, el presi, ja estava baix de casa. El tio venia a portar-nos a Puçol sense haver dormit i vindre de... Arriben Dani i Juan Carlos, i partim cap a Carlet, on habiem quedat amb Ani i Álvaro per anar junts fins a Puçol.

5:00h. Una vegada arribats al lloc agafem el dorsal i els materials necessaris per a la prova. Fent cola xarrem un poc amb Salva Calvo (foto inclosa), ja que Ani té una molt bona amistat amb ell. Ja ens comenta ell el que li passaria al final de la prova. Quanta raó tenia. Li havien deixat un GPS que no s’habia ni quasi com funcionava. Finalment es perdé en molts tramos durant el trajecte, ja que les úniques senyals que hi ha en aquesta prova són les pròpies del GR10. Allí ens reunim també amb Sergi (de Carlet) que ens acompanyarà durant la primera part de la prova.

6:00h. Després de passar el control de material, deixar la borsa que ens portaran fins el final de carrera i les fotos de rigor, comencem la prova amb molta il·lussió d’estar dintre d’un altre gran repte.

Comencem els tres junts amb Sergi. La primera part és una passada per ser de nit. Cap endavant es una processó de llums rotges, i si et gires cap enrrere el mateix però blanques. Però de repent en la primera pujada tots parats. Hi havia que enfrontar una pujada de 4 metres (Pas de Guaita) i en ella vàrem estar uns 20-25 minuts esperant el nostre torn. Menys mal que l’ambient era molt bo i les rialles i comentaris eren continus. Una vegada arriba el nostre torn Dani ho puja sense problemes. Jo menys mal que Juan Carlos per darrere anava colocant-me els peus si no encara estic allí encallat. I Juan Carlos sobrat degut a la seua experiència en escalada.

Tots 4 junts arribem fins al control del km 23,10. Allí ens refresque, mengem un poc, Juan Carlos agafa els bastos i seguim endavant. Comencem un altra pujada i Sergi ens diu que seguim nosaltres endavant que ell va ha seguir el seu ritme. Aquesta és la millor decissió que es pot fer en aquestes distàncies. Nosaltres seguim endavant tots tres fins el control on dinem km 43,70. Arrós, bocadillos, begudes... i un instantet sentadets. Les cames ja comencen a estar cansades i encara no em arribat a la meitat. En eixe punt agafem a Ani i Álvaro que anaven per davant. Poc després del avituallament ens juntem amb ells. Jo ja decideixc fer la meua carrera i els comente a Dani i Juan Carlos que ja no vullc saber rés dells (jejeje). Ací hi ha que saber el ritme que pots seguir i conèixer-te i encara ens queden més de 45 kilòmetres.

Dani i Juan Carlos ja arriben els dos junts fins a meta. Jo seguixc el meu camí en solitari. En alguns controls m’agafen Ani i Álvaro, però jo decideixc tirar endavant i fer la meua carrera i al meu ritme.

A falta d’uns 8-10km, en l’última baixada trobe a un company sense llum, l’il·lumine per tal de canviar les piles, però al haver estat intentant-ho en l’obscuritat li sabia trencat el frontal. Decidim anar els dos junts amb el meu frontal. Aquestos kilòmetres es fan llarguíssims, si va ell davant de mí no es veu, si va darrere tampoc, i en molts trams és impossible el anar un al costat de l’altre. Poc a poc i en paciència arribàrem els dos junts al final, sense que ningun participant ens agafara, però perdent un temps al final d’uns 15 a 20 minuts. El company tot es demanar-me disculpes, però crec que no he fet rés que no faria un altre per mi. En aquestes carreres la competència és amb nosaltres mateixos, i mai contra el cronòmetre. A més, el companyerisme, la solidaritat i una nova amistat conpensen més que eixos 15 o 20 minuts.

Finalment aconseguim tots tres l’objectiu de baixar de 15 hores, Dani i Juan Carlos de 14h. Jo personalment em quede amb que he estat a uns 30’ d’ells si no haberem tingut l’últim problema amb el frontal.

Magnífica prova i resultat. Les conclusions són que podem fer aquestes proves amb garanties plenes d’acabar com cal, però que no hi ha que perdre el respecte, ja que són molt llargues i el cos pateix molt física i mentalment.

De segur que no és l'últim Ultra trail d'aquest any; però ara toca el triatló.

RESULTATS

81 DANIEL FUERTES GIMENO 13:59:35 09:02min/km

82 JUAN CARLOS PEREZ BOILS 13:59:36 09:02min/km

125 MARIO BOU ORTEGA 14:47:59 09:33min/km