TETO i LA MITJA MARATÓ DE SANTA POLA

Teto Ruiz Nogués, triatleta per aquesta temporada 2012 en el nostre Club Triatló Guadassuar ens conta la seua experiència en la Mitja Marató de Santa Pola. Enhorabona Teto per la prova i per anar superant tots els problemes que has arrossegat la temporada pasada. 

Vaig a estrenar-me a la web del club, i com millor que fent-ho contant que he fet la Mitja Marató de Santa Pola, i m'ha encantat. El dia començava ben matí, manies meues i que soc "un cul de mal asiento" quan he de fer alguna cursa, siga per a competir o per fer-la, com era este el cas. Total, que a les 7 del matí en peu i a desdijunar, i això que la carrera començava a les 10.30. Però com he comentat, manies que té una.

Tot genial, de ma casa al inici de la cursa calfant al trotet, veient l'ambient, escoltant la musiqueta d'animació,i  jo molt contenta d'estar ahí per diversos motius: el primer i principal, perquè era la prova que havia de fer-li al genoll, ja que porte arrastrant lessions a aquestes articulacions més d'un any (bufff quan de temps ja...), i el segon motiu, es que anava a correr al poble on visc i treballe, així que l'animació per part dels meus alumnes i companys de treball estava asegurada.

L'eixida va ser puntual, a les 10.30 amb una música que hem feia tindre els pels de punta. I comencem...trotant i amb la gent amuntonada, que et portava quasi sense fer res. Les traques i coets sonant, la gent cridant i 8.500 persones corrent...si si, una passada! Comenten que ha sigut l'any que més gent ha vingut.

Bé, els 2 primers kms els vaig fer quasi sense enterar-me i ben apegaeta a la gent del voltant. Poquet a poquet el mogolló de gent es feia una mica més dispersa, però tampoc molt, ja que la gent seguia marcant el ritmet i buscaes el huequet per on trotar sense que et pegaren colçades involuntaries. Per fi marque el meu ritme, tranquilet i còmode, gaudint de la gent que allí estava animant i passant-seu igual de be que jo. I que dir dels grups de rock tocant i cantant en directe!! si si, al menys hi havien tres grups animant i cantant a la gent!!!! una passada. Tot anava genial, em trobava be de cametes, però vaig cometre l'error de beure. Dic l'error perquè se que no em senta be beure quan correc, i al km 15 vaig pegar trago i va ser als dos segons quan em vaig començar a notar un dolor molt intens al costat, el típic flato ...que em va fer parar per un moment i caminar perquè era insoportable. Aquest doloret em va acompanyar fins entrar en meta, però em va donar "subidón" vore a la meua gent, a gent del club d'ací animant-me i que de quan en quan quede per a entrenar, als meus alumnes, que estaven contentíssims de col·laborar donant aigua als corredors, i com no, a la seua profe!! entre uns i altres, feren que els últims kms semblaren més curts.

El principal objectiu es va aconseguir multiplicat per mil, que era gaudir, i l'altre objectiu que era posar a prova el genoll també em va anar be, així que li pose un deu a esta mitja. L’any que ve tornaré segur!