El passat dissabte Mario va participar en la tercera prova del Open d'Espanya de Resistència en BTT. Tres són les modalitats que hi ha en aquest open, equips de 4, de dos i en solitari, en la qual participà Mario.
Aquesta prova de Puerto Lumbreras s'esperava dura, però no va ser dura, va ser pitjor. El circuit era de 12,5km y uns 270m de desnivell per volta. Començava amb una pujada de 5,5km al 6%, amb un terreny molt arenós per una rambla que feia que la bicicleta rodara amb molta dificultat. I per rematar la primera part del circuit, quasi 1km amb rampes que arribaven al 20%, però que no baixaven del 12%. La segona part era molt més fàcil i divertida. Tres segments de senda no molt técnica, però molt divertides, amb alguna zona de camins un poc més amples.
L'eixida, com ha locos. Pareixia que fora una prova de 2 hores i encara ens en quedaven 12h. La meua idea era la de no fer cap volta rápida que m'ajudaria a la classificació (en cas d'empat a voltes el millor classificat és el què té la volta més ràpida), i en pegar la primera volta vaig decidir que així seria. Un circuit molt dur i les cames no les tenia al lloc després d'aquestes dos setmanes, però van ser prou ràpides.
Les tres voltes següents les vaig fer sense l'avituallament què em donaven Tere, Moisés i els meus pares. Açò em va provocar una mitja deshidratació i ja començaren les rampes en les cames. Però tranquil·litat, sols em queden 8 hores. Pel cap et passen moltes coses, però l'última és la d'abandonar. És molt de temps el vindre a una prova d'aquestes i hi ha que arribar fins el final siga com siga.
Després de la cinquena volta decideixc fer una paradeta més llarga, uns 15 minuts, i menjar i beure bé. Veig la classificació i vaig el 25. Açò funciona, i posteriorment anaren desapareixent les rampes i anà la cosa millor, encara què l'últim tram del circuit ja es feia insofrible, des de la primera volta amb plat xicotet i pinyo gran, però cada vegada més pesat.
Un poc abans de les 20:00h crec què encara podia pegar 4 voltes, però tindrien què ser sense descans. Al final a les 21:00h, menys o més, decideixc què seria l'última volta. Estic molt cansat i aquest no és el meu objectiu. Finalment i fent una volta a lo verano azul encara la faig en bon temps. Segurament hagués pogut pegar un altra volta, però amb tot el què em queda per davant aquesta temporada el més sensat era no arriscar per la nit a tindre cap accident i no arribar a hora.
La bici? Espectacular. La Trek FUEL EX 9.9 és un passada. Em vaig sentir com un corredor d'elit al què li tenen la bici preparada quan arriba i què quan acaba, sense netejar, jejeje, la deixa. Un comportament espectacular cap amunt, però més encara cap a baix. El SRAM XX funciona a les mil meravelles. Sols dos pros, el manillar és massa ample per al meu gust, i la tija del silli es queda un poc curta en la talla que vaig utilitzar jo de 17,5.
Ho tornaré a fer? Mentre feia la carrera em deia, com sempre, que què feia allí i què no tornaria; però de segur què tornaré a fer un prova d'aquestes. Ara toca pensa en l'IRONMAN de Lanzarote.
Gràcies a Tere per tota la paciència d'hores d'estar allí ajudant-me, així com a Moisés, què va ser el centre d'atenció allí amb la bicicleta i què s'avituallà sempre que jo parava (menut saque, jejeje); i als meus pares què també m'acompanyaren i animaren en tots els mals i bons moments. GRÀCIES per entendrem i aguantar-me.Per cert. Al final vaig ser el 21 classificat, amb 12 voltes al circuit: 150km i 3240m de desnivell positiu, després de 10 hores, 56 minuts i 56 segons. Hi si hagués pegat un altra volta? M'haguera cansat més i sols tenia la possibilitat d'avançar 3 posicions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada