7:00 AM bipipipipi bipipipii.
Comença el dia, ha sigut una nit llarga amb insomni però ara tot això ja es una altra historia. Desdejuni macuto, bici y carretera, anem cap a Alacant¡¡
De camí a Alacant fiquem el GPS, tan tranquil·lament ja per la autovia em diu que entre en la següent eixida, “Que diu aquest mentirós, que no vol que entre en Carlet….”, anava en direcció contraria, açò va ser el començament d’un dia per a oblidar.
La carretera es fa llarga, amés, he quedat a les 9:15 en els de la universitat a Alacant i no arrive a hora, toca apretar l’accelerador un poc.
Anava a disputar el campionat universitari a Alacant, primera prova de la temporada. Un triatló que ha estat aplaçat i que ens varem enterar quan estàvem allí la nit d’abans. Una vegada allí, arribe i no hi ha ningú de la meua universitat, comence a ficar-me un poc nerviós fins que van apareguent. Anem a vore el llistat d’inscrits i sorpresa no hi som. Ha hagut un problema a les inscripcions i ens tenen que introduir manualment, i ja sabem que molt ràpids no son, adeu al temps per a escalfar.
La cua per a entrar a boxes es quilomètrica, sort que la organització ens fa un favor i ens cola a tots els de la uni perquè faltaven 5 minuts per a donar l’eixida. Tot a boxes preparat, ben untat d’oli i vaselina. I corrent cap a la platja, al final s’ha retrasat l’eixida i podem calfar un poc.
Unes oles de metre i mig em fan presagiar que no serà una natació còmoda i efectivament, piiiit tots corrent pegant-se espentes ens fiquem a la mar. Sort que sols en som 30 i no hi han moltes galtaes, però fins la primera bolla no em trobe còmode i vaig molt fatigat, a partir del primer gir, les sensacions milloren i ja sols queda restar metres.
Ixc de l’aigua completament marejat, l’onatge no ens ha respectat. Mentres còrrec em lleve el neoprè i vaig a buscar la bici. Seguix al seu lloc, això es bona senyal, em fique el casc i a pedalejar. Quan he recorregut el carril apunt d’eixir, la jutge em diu que em pose el dorsal, me’l mire i dic “on collons està el dorsal??”, per ser més llest que ningú aquesta vegada me’l havia deixat preparat en terra per tal de només llevarme el neopré, ficar-me damunt, però al estar en terra no me’n vaig adonar. Amb tot açò torne a pel dorsal, les gometes de les sabates se’m trenquen al anar cap arrere i perc el grupet amb el que havia eixit de l’aigua.
Ixc sol i em toca pedalejar en solitari uns quants KMs. Tot era pedalejar i pedalejar però no agafava al grup de davant, fins que em passen dos bales i decideixc enganxar-me a ells, a tot açò ells no perteneixien a la prova universitària sino a la del triatló sprint donada l’eixida 10 minuts més tard.
Una cosa negativa sobre aquesta prova es que havies de donar 3 voltes a un mateix circuit i perdies completament la referència respecte als rivals. A més hi havia girs de 180º on la indicació estava prou mal i en un d’ells em vaig passar de llarg, una cosa més per a sumar a aquesta participació.
Després de deixar la bici ja sols 2 voltes restaven per a complir els 5 kms. La meta,el temps 1 hora i 11 segons, millor marca personal però les sensacions molt males, crec que podria haver donat més de mi, tal vegada la frustració de la prova o simplement que no era el meu dia no em van deixar gaudir de la prova.
Però de tot s’apren aixina que no queda un altra que entrenar i preparar el següent.
per: Fran Peris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada