MITJA MARATÓ INTERNACIONAL VILA DE SANTA POLA

MITJA MARATÓ INTERNACIONAL VILA DE SANTA POLA 

Uff quina matinada!! A les 6:30 Ens trobem en la gasolinera Vicent, Juli, Ariana, que és la nostra fotògrafa oficial, Juanba i jo amb alguns companys del club d’atletisme per començar la nostra cita a la mitja marató de Santa Pola.

Tot va de meravella, arribem amb temps de sobra per anar a arreplegar els nostres dorsals, fer-nos la foto de rigor i anar a esmorzar tranquils.

S’acosta el moment de començar la cursa, els carrers comencen a  estar plens de corredor i els nervis ja van apareixent. Ens dirigim al cotxe per canviar-nos i posar-nos a calfar, que bona falta ens fa ja que l’oratge és un poquet fresquet, però no es pot demanar més... no plou i no fa aire que és molt important.

Eixim corrent cap als caixons d’eixida, on em despedixc de tots els meus companys i especialment del meu cosí Juli el qual em transmet tota la seua experiència en aquets tipus de carreres, ja que és la primera volta que faig aquesta distancia.

Faltant uns minuts per a donar l'eixida el pànic i els nervis comencen a apoderar-se de mi, em trobe rodejada de corredors i pense… tinc que concentrar-me ara toca disfrutar de l’ambient, divertir-se i passar-ho bé, que entrenant ja he patit prou. I 3, 2, 1 per fi ens donen l'eixida,  un riu de gent es posa en moviment, intente sortejar la gent per a buscar-me un lloc on em puga posar al meu ritme, però la cosa està prou complicada fins al quilòmetre 2 més o menys, on la gent comença a escampar-se un poc. L'ambient és extraordinari, xarangues animant, una banda de rock en un escenari i moltíssima gent per tot arreu animant, la qual cosa em fa oblidar-me del ritme i els nervis i començar a disfrutar de la carrera."

Pase per la zona de meta i ja porte 6 km i em trobe molt bé, decidisc mantindre el ritme per a no tindre problemes després. A uns poc metres em trobe amb el meu cosí Juanba que m’acompanyarà durat la resta de la carrera. Continuem per una zona on ens creuem amb els participants que van mes avançats, anem fixat-nos per si veiem als nostres companys, i ahí estan Bernat i un poc després veiem a Juli, a la resta no els arribem a veure perquè nosaltres seguim pel passeig marítim on les vistes són molt boniques, es pot veure fins i tot la illa de Tabarca. Quan estem arribant al segon avituallament ens quedem sorpresos... ens donen cervesa durant la carrera?? Pensem, millor agafem aigua i deixem la birreta per quan acabem que ens sentarà molt millor. Al km 12 comencen a fallar-me un poc les forces, però els ànims del meu cosí i de la gent em fan seguir i no decaure. Prompte em recupere i continue sense baixar el ritme.

Ja ens queda menys arribem al centre on els carrers estan a gom, passem els km 15-16 sense quasi dornar-nos compte i augmentant un poc el ritme. Ens queda una volteta i de seguida arribem a les salines, on el final ja es veu cada volta més pròxim. Queda l’eterna recta final on intente traure totes les forces que em queden, que són ja mes be poques, però he d’aconseguir-ho coste el que coste. L’últim quilòmetre se’m fa etern no arribem mai a la meta i les meues cames comencen a fallar, el meu cosí m’anima a seguir, ens queden pocs metres i per fí! Quina emoció ja puc veure l’arc de meta els ulls se m’omplin de llàgrimes no se si plore ó si ric, m’agarre de la mà del meu cosí per a entrar en meta i m’abrace al ell molt agraïda per la seua companyia. Objectiu aconseguit, ara  a recuperar-se i a per una altra prova!!

Per: Mª Aurora