Aquest any, per diferents circumstàncies he tingut que anar a Eivissa a competir en L’ Home de ferro. Aquesta prova consta de 4 km nedant, 120 km en bici i per últim 30 km corrent.
El pronòstic per al dia de la prova, era prou dolent. S’ esperava un vent d’ uns 40 km/h, pluja i la mar picada. Agafarem el vaixell des de València i el viatge ja va ser prou mogut. La mar estava molt picada degut al fort vent.
Arribàvem a l’ hotel a les 03:30 de la matinada. Però poguérem dormir prou bé i descansar. El dia de la prova ens despertarem a les 05:00 del matí. Com sempre, la meva dona “Majo”, al peu del canó. Va estar amb mi per a tot. Desdejunarem i marxarem cap als boxes que obrien a les 06:30.
Quan sortirem de l’ hotel cap a boxes, estava plovent i feia un vent molt fort, per lo que els jutges no sabien si fèiem la prova o la suspenien. Així es que imagineu-vos quin gustet, encara no havíem començat i estàvem tots asustats per la climatologia.
Prepararem tot el material als boxes com la bici, les deportives, casco, gels, barretes, etc. I ens posarem el neoprè, ja que com estava plovent i feia molt de vent i per tant fred, s’estava millor amb el neoprè posat. Imagineu-vos a la pobra Majo, banyant-se fins que obriren les botigues i es pogué comprar un ponxo.
A les 07:15 ens cridaren a la càmera de cridades. Tots miràvem el mar, estava molt picat i es veia que hi havia molta corrent. Degut a l’estat del mar, tinguérem que fer 3 voltes de 1’333 km cadascuna, perquè el estat del mar era prou perillós. En un principi eren 2 voltes de 2km, però es sortia un poc més a mar obert. De totes formes, açò l’ únic que va aconseguir va ser endurir molt més la natació, degut a les tres sortides de l’aigua i que les referències (les bolles) casi no es veien, degut a l’estat del mar.
Vaig sortir de l’aigua amb 1h16 minuts, no valia la pena sortir molt cansat de l’aigua, ja que ens esperava un infern en la bici. Per cert, ha estat una de les natacions més dures que he fet en la meva vida, pareixia que estiguérem a la muntanya rusa. Hi havia gent que es va retirar desprès de la natació.
Vaig entrar a boxes, hem vaig llevar el neoprè i hem vaig posar un mallot de bici i uns manguitos, més els compesport que ja els duia posats. Estava plovent, el vent cada vegada era més fort i a més a més el circuit en bici era duríssim.
El circuit constava de tres de voltes de 40 km. Sortíem des de la platja de Figueretes fins a la Cala D’ hort on fèiem un 180 i tornàvem un altra vegada fins a la platja de Figueretes.
L’ anada era tota vent en contra fortíssim i a més a més de pujada i dura. Era una pujada constant amb repetjons més durs i amb la dificultat de que l’asfalt estava banyat, ja que estava plovent. La baixada a Cala d’ Hort era molt perillosa degut al vent i a la pluja. Les ambulàncies no donaven coll. Ha estat l’única vegada que he tingut ganes de deixar la bici i tornar-me’n caminant. Un circuit molt dur molt perillós i damunt amb unes condicions meteorològiques que donaven ganes de quedar-te en casa.
En 3h55’ vaig fer el circuit amb bici, amb una mitja de 30,45 km/h, imagineu-vos com era el circuit. T’ entrava la risa cada vegada que feies la volta a la Platja Figueretes per pujar cap a dalt. A banda d’una pujada d’un 19% a Cala D’hort.
Al entrar a boxes per deixar la bici i posar-me les deportives, ja no plovia i tenia moltes ganes de córrer, ja que no era tan perillós. El circuit constava de 4 voltes de 7’5 km. Tenia una forta pujada al centre de Eivissa i degut al fort vent, una recta de 2 km en aire en contra, que et parlava de vostè.
A la carrera a peu vaig disfrutar, ja que degut a les condicions climatològiques no m’havia pogut exprimir a fons, vaig arribar amb ganes de córrer ja que encara tenia prou forces. Majo va estar tota la carrera a peu pendent de si hem feia falta algun gel o alguna barreta per no perdre forces i córrer be. Encara que la pobre tingué que ajudar a gent que degut a lo dura que havia segut la prova, no podien més i es desmaiaven o queien a terra degut a les fortes rampes que patien als músculs de les cames. Cal dir que es l’única prova on he vist que les ambulàncies no paraven per ajudar a gent amb problemes al córrer. Els jutges i la protecció civil no paraven amb les emissores cridant a les ambulàncies.
Vaig fer els 30 km amb 2h19 minuts i el temps final de la prova 7h40 minuts. Estic content per que vaig acabar amb forces i amb la sensació de que encara hem quedava algun cartuxo. Però el meu plantejament de la prova era anar a acabar-la i disfrutar i més com estava la climatologia. Hi hagueren moltes caigudes a la bici, gent que es retirava per por de caure i gent que es retirava per que no podia més. La veritat es que es va retirar molta gent.
Puc donar gracies que no hem va passar res i vaig poder acabar be. Vull agrair molt a la meva dona “Majo”, el seu suport en tot moment i lo molt que m’ajuda en cadascuna d’aquestes proves en les que participe. Moltes gracies, (E.V.M). I per últim vull agrair l’ajuda del meu amic Mario, que tant m’ha ajudat, moltes gracies, eres un bon amic.
Esperem fer un altra crònica l’any que be en un altre ironman.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada