Bon dia, buenos dias, .... Desdijunant a les 4:20 del matí, diumenge 3 de juny, a les5:00, vaig cap a la platja per a revisar la bicicleta i acabar de col·locar totes les cosesen el seu lloc.
L’organització ( açò no és lo normal) ens pesa abans de començar lacarrera, 71,6 Kg , després em fique el neopré i a provar l’aigua, a les 6:30 es dona l’eixida al EXTREME MAN DE SALOU 2012.
Sobre estar la primera bolla a 250 metres la gent no s’espenta ni es pega, cada u trova el seu lloc i nada sense problemes ningú vol cagar-li la festa a un company, ja nedant les ones de gran tamany no et deixen veure les bolles i nades agarrant referències dels companys , dos voltes al circuit i cap a fora a per la bici, mire el rellotge i 7:26. COOOM, ni de conya no sóc tant màquina (veus ja li guanye a Mario, je,je i a Paco),canviant-nos per afrontar la part de bici la gent comenta que la natació està molt curta.
Comença la bicicleta i comença a ploure una bona aigüeta que ens atormentarà la primera hora i ens fa pensar en els ports que hi hem de baixar amb el piso banyat. Com sempre em passen tots, la gent està molt forta o molt boja perque ens esperen uns quantsports de muntanya. Arribem al primer i el mes llarg , el port de La Mussara de 10 km, l’oratge ens tira una maneta i para la pluja, bé, molt bé, així sí que gaudirem, les vistes són espectaculars ja que puges fins a quasi 1000 metres d’alçada en els primers 50 km. Passen les hores i passen els ports, gaudisc de bones carreteres, de poc tràfic, un recorregut de 10 i quasi sense donar-me compter en trobe pujant l’últim port, Coll Roig. D’ací a la T2 són uns 30 km picat cap a vall, el cap comença a pensar en la marató estic molt content, he passat la part mes xunga per a mí i em trobe molt bé, la bici vola cap a Salou passant rotondes i votant semàfors en roig.
Arribe a la transició, la meua família està allí, només escolte a Susi i les meues filles, vull abraçar-les, em pense que açò lla està fet, em pose les espardenyes i la camiseta de córrer, em gire el dorsal i a per la marató.
Primer parar a besar a les meues xiques i en el somriure en la cara em pose a córrer, però alguna cosa no va bé, estic començant i ja em note els quàdriceps, a lo millor corrent, corrent es passa? No ho sé, fique el meu ritme normal a 5 km el minut aprox, però no, no es passa el dolor, bé, doncs a patir abans del que m’esperava. Continue corrent, veig a Feli i Majo animant-me, gràcies, gràcies, veig al meu amic Fidel , Javi Alonso i famílies, JEEEEE CARABASSOTS, ale, ale, cap el Km 15 comence a estirar els quàdriceps els quals em diuen que pare, però jo no vaig a parar, camine, m’hidrate, m’hidrate més fins que el líquid isotònic no m’entra i continue corrent, a cada volta Feli i Majo em diuen que ja el tinc ( ells sí que el tenen però el dinar en taula, estan a una pizzeria dinant en la terrassa, a l’altra volta et done un trosset, UNO NO DOS).
Continue corrent Km 30, Susi, Ester i Irene ja han tornat de dinar(que alegria veure-les) i tenen a la meua germana Aurea al telèfon, passa-me-la, però una jutge em veu i diu que no es pot fer, que no puc rebre ajuda exterior, quina ajuda? Que simpàtica la xica aquesta.
Últims kilòmetres, açò s’acaba, el temps és lo de menos, he gaudit moltíssim, he patit un poquet i estic orgullós d’acabar el meu segon IRONMAN, alce els braços i pegue un crit de guerra, FINISHER, medalla, abraçada al tio que me la posa i a passar per la bàscula, 67.7 kg, he perdut 4 kilos en la carrera, principalment d’aigua, el pantaló negre ara és blanc de la sal perduda.
Un bon bany, un bon sopar i tres hores després d’acabar la carrera partim cap a Guadassuar, demà hi ha que treballar, demà tindré un altre Ironman.
Enhorabona Dani, eres un crack. Com sempre t'he dit FINISHER no és el què acaba un prova d'aquestes. El realment FINISHER, és el què arriba fins la línia de meta però sense descuidar la feina i sobretot la família com tu fas. ENHORABONA i l'any que bé t'en vens, jejeje.
ResponEliminaper: Mario