TRIATLÓ NAVAIXES. UN DELS TRIATLONS MÉS BONICS i PINTORESCS DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Jajaja, el triatló com sempre, comença uns dies abans de el que és la prova en realitat, mal de caps tota la setmana, que si menys entrene que si el material, l´hora d´eixida i l´eterna pregunta, neopré si o no?  per cert, on està Navaixes? A 1 horeta d´açí Dani, a 1 horeta, a pues de categoria! però máxim tenim que estar allí a les 8.15h. Com???, altra matinada, això si que és afició. Hem quedat a les 6.30h a la plaça del Triatló (Ravalet). Altre dissabte de futbol i de dormir pronte, juga Espanya...i guanya.

Diumenge 5:45h de la nit, perquè de dia poc, jejeje, trastos dins la bolsa pantalons nous del club i cap a la plaça , anirem mudats!!!   6:20h primer whatts ap, moguem? ja faig tard segur. Quan arrive els done els pantalons nous a tots i ningú s´enrecorda ja de l´hora jajaja, a l´altra vorem que els porte jejejeje. Arribe tard però no sóc l´ultim. Arriven el demes companys i a les 6.40h que  moguem cap a Navaixes. No era direcció Alacant? que no que es broma.

Arrivem a Navaixes a l´hora prevista, clavats, puntualitat británica vamos. Welcome to Navaixes. tu baixes? que no que welcome. Ui pareix que faça fresqueta!!! van totes les dones arrupidetes com a ueletes, jejeje, que bó. Aparquem i com no, només aparcar,  sandvitx de triatleta, plátan i barreta, i el paperet a la butxaca, no anem anar embrutant els carrers, ai se m ha caigut! pues el plegues, jejejej, i al fem.. Arrepleguem dorsals i a Jose Carlos  que havia passat la nit allí, tu si que saps. Trastos i cap amunt a deixar la bici al pantá, i encara que esta vegada no hi ha "xiste" l´anècdota del DNI tambè es bona per a llevar nerviosisme a l´asunt.

Falten 10 minuts per a l´eixida i no estic nerviós, ni poc, jajaja, entrem a provar l´aigua i em recorda al dia de les paelles, quina olor a séquia, i quin color te l´aigua, tots s´en adonen del mateix, ahí no hi han 750 mts hi han més, no ens preocupa gens son tots per a nosaltres. Patades per ací per allà, siluros? a no es una cama, aquest triatló començava desde dins l´aigua, Meeeeeec!!! ixim i als 200 mts, premi, trago d´aigua, mmm que bò, que gana de tirar-ho tot!!! i encara me queda tot el recorregut, vullc aigua neta i clara per llevarme el gust!. Acabant la natació senc la veu inconfundible de Núria, ale Dani!, moltes grácies, no la veig però la senc, bicicleta i a ello.

Deien que nomès era una rampeta i au, de categoria, ah deu ser esta primera, mira que be, en res s´acabat el patir, miau!!! Era tot pujada i baixada, ni els boxes estaven plans!  que mal de cames, jejeje en la bici em vaig fundir com mai, jo pensava que seria com el carrer de la pujadeta mes o menys, però no, res plá, res, ja no em quedaven forçes per a l´ultim segment. Ara còrrer? I ahí  com no , està Nuria una vegada més a                 l´entrada de boxes donant suport i ánim, grácies de nou. 

A còrrer s´ha dit, que remei, poc a poc les cames anaven pesant cada vegada més i amunt altra volta, que alegria, ja queda menys que quan començàrem jajajaj.

Arribada a meta, i  feliç, ja que el que importava era acabar-lo i disfrutar-patir, ja està fet. Ara a  menjar alguna cosa per llevar-me el gustet de l´aigua del pantà, ara si que puc dir ja allò de: Un altre a la saca!!!. En ganes de fer un altre. 

Ara, quan vos diguen, què és molt bonic i pintoresc podeu dir  que si, però  per anar a passar uns dies, per a competir es una altra cosa...