El triatló de Santa Pola començà amb un xicotet intent de manipulación:
−Maria, vols que per celebrar el nostre aniversari anem a Santa Pola el cap de setmana
del 9 i 10 de Juny?
Silenci, 1 segon, 2 segons, 3 segons
−Santa Pola? Què tens en Santa Pola?
La meua dona em coneix massa bé i després d’explicar-li que fan un triatló de muntanya, que ens han dit que està molt bé, que ella pot estar a la platja mentre nosaltres participem…, acceptà acompanyar-me. Per cert, després em va dir que s’ho passà molt bé i que vindrà més vegades, però ella i Laura reclamen camisetes de suport perquè vegeren a gent que animava als del seu club en la camiseta “oficial”.
*nota de la redacció: estan en procés, jejeje.
Dissabte pel matí, les 10:00 i primer contratemps:
−Primo, la bici no la puc enganxar al portabicis.
−No pasa res, li llevaré la roda i la posaré en la part de darrere del cotxe.
Va passar com un tapó de botella de vi, que si no apretes molt no entra. Però ENTRÀ. Després d’anar a la platja a prendre el sol, dinar, fer un poc de siesta, anar a pels dorsal i empastrar alguna camiseta al marcar-nos els números, arribà el diumenge.
Desdejunem afagem trastos, bicis i cap al box. Estant allí ens preguntem: “On està Jose Carlos?”. “Anem a vore el seu dorsal i tindrem una idea d’on ha de deixar la bici.”
Quan estem davant del llistat: SORPRESA!!! José Carlos Sais….Federado…..De élite.
D’élite? Vaig a vore, jo, Vicente Andreu….Federado….De élite; a vore Ximo, Joaquín Porcar…Federado….De élite. Haurem de parlar en Mario perquè gestione les beques ADO.
*nota de la redacció: ja estan gestionades també, però amb açò de les retallades.
Anem de nou al box i ens creuem amb Jose Carlos, Nuria y Teto que, a 15 minuts de tancar el box, encara anaven a marcar-se els números. Quedem en vore’ns a l’eixida. Ja en la platja, coneguem a Fran, el nou membre del club. Ens posem els gorros i………crack, “Què t’ha passat Núria? Res, que se m’ha trencat el gorro.” Això és el que passa per juntar-se en José Carlos, que tot es pega. Escalfem un poquet i cap a la càmera d’eixida.
Ens donen l’eixida i després de donar i rebre el “pelotón” es fa un poquet més claret i podem nadar tranquils. De l’aigua eixim els 4 amb pocs segons de diferència, pujem a la bici i ahí ja els perc de vista. La bici no és el meu fort, tampoc és nadar i córrer. Jo, vaig a la meua “sin prisa pero sin pausa”. Deixe la bici i a córrer un poquet, a quin ritme? Em dóna igual, no porte rellotge. Des de Cullera he decidit no portar-ne en cap triatlón. Dubte que arribe dels primers i disfrute més sense estar mirant el temps que porte.
Quan arribe a meta, directe a l’avituallament, que fam que tinc! Meló, plàtans, beguda isotònica i, com no, una cerveseta.
El triatlón de Santa Pola és una prova recomanable per a participar i per a passar un cap de setmana a la platja.
La pròxima prova serà a Navaixes. Allí serem 7 membres del club, córrer no correrem però, i lo bé que ens ho passarem…
per: Vicent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada