Avui ha guanyat la Roja en la final de la Eurocopa, però també esta guanyant malauradament el roig des del dijous en les nostre muntanyes.
Tot començà en Cortes de Pallàs, però on acabarà? Aquesta vesprada ja no es podia accedir a la garrofera a partir del canal. Personalment demà no se si tindré caseta i sobre tot si el nostre gos Vicent encara estarà viu.
És moment d'alegria per a molts, però per a mi de tristesa. Les sendes, camins, carreteres i muntanyes on entrenem ja no estan. Tot és sendra. I què li diré al meu fill quan ho vega? Com explicar-li el què estem fent amb la natura i amb nosaltres mateixos.
Però jo no l'abandonaré. Ara més que mai crec què la muntanya ens necessita i tenim què estar amb ella. Prompte aniré a Cortes, a Macastre per Dos Aigües, a Millars, tota aquesta gent ens necessita, encara que siga per a donar-los els 6€ del esmorzar en la bicicleta.
I les sendes i córrer per la muntanya ja no serà el mateix, però sou les nostres muntanyes, ens heu donat moltes alegries i jo estaré ahí, en els bons i els mals moments.
Gràcies muntanyes per tot el què ens doneu i perdoneu per tot el què vos fem.
per: Mario Bou Ortega
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada