Ja està el burro en l’herba,qui me manaria apuntar-me a una cursa en ple mes d’agost i damunt ‘al fondo de set aigües’. Pero després de sentir a Bernat un grapat d’anys, vaig pensar i jo per què no?!. Allà anem Bernat,Voret,Ximo,jo i la fan número 1 la tia Geno. Moguem prompte i jo pense,portarem les claus? Però al arribar a set aigües 1h i 30min avans de la prova m’he done conter per què haviem mogut a eixa hora. Encara no haviem entrat al poble ja estavem fent cua en el cotxe, ens fiquem a buscar lloc, “aparquem asi?tirem mes avant?” al final Bernat que ja tenia passejat el terreny va dir tira avant que hi ha un parking prop. Aparcàrem lo més prop que es podia i a per els dorsals. Els carrers colindants a l’eixida estan de gom a gom, repleguem els dorsals i cap al cotxe,ens arreglem i a fer-nos la foto de rigor. Calfem i vegem al gran’Txema’, nosaltres a la nostra com sempre entre rialles.
Es dona l’eixida i Bernat ix disparat i ja no el veïem fins al acabar, nosaltres més tranquilets hasta que Voret es cansà i ens fica el ganivet al coll i diu apretem un poc més. Passàrem totes les pujades i baixades que hi havien als primers 5km que no et deixaven agafar ritme, després la carrera es fa mès amena hasta que tornem a passar pels mateix lloc que al comenzar. Tornem a patir i a sentir dir a Voret va que esta és l’ùltima pujaeta, però que jo recorde esta frase la digué 3 o 4 vegades. Arribem a les avingudes del tram final de la cursa totes plenes de gent animant i directe a meta. Una altra a la saca.
M’alegre molt d’haver vingut a Set Aigües perquè la prova va ser dura però molt bonica. Tornare mès vegades segur, i ara seguir entrenant que ja esta ahí el ‘Massis d’Antella’.
Fins l’altra.
Salvatore.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada