Triatló olímpic de València, OBJECTIU DE LA TEMPORADA, tot un any entrenant per a unes 2 hores, molta responsabilitat concentrada en un moment (no vull ni imaginar-me, la pressió que es pot sentir el dia d’ abans a la realització d’un triatló de distància Ironman, en fí, tot arribarà...).
Un dia més toca matinar, la nit passa molt ràpid i amb moltes interrupcions degudes als nervis. A les 6: 30 carreguem forces amb un bon desdejuni i cap a València. Com no, el meu suport incondicional ve amb mi, sí, eixa persona que faja fred o calor, neve o ploga està ahí animant-me, gràcies Lore.
Cap dir que el dia anterior anàrem a deixar la bicicleta i arreplegar el xip, cosa que ens va costar uns 45 minuts fent cua.
Ben prompte ja estàvem a València. Vaig deixar tot el material ja a boxes i cap al pantalà.
Em va tocar arrancar en la primera eixida (de moltes durant tota la sessió on s’agrupaven més de 1600 triatletes) i... Fight ¡¡, colçades per ací i patades per allà, però el canal era gran i a poc a poc es separà el grup. Es nadaven uns 1500 metres a una sola volta que vaig passar amb molt bones sensacions però al eixir de l’aigua vaig vorer que el temps que havia fet no era tan bó com em pensava,.... No passa res, havia vingut predisposat a disfrutar i ràpidament me’n vaig oblidar..
Al segment de bici, ferem una bona grupeta. Durant les dues primeres voltes tirarem del grup un company i jo, fins que com una bala ens passà un grup de 6 triatletes -esta és la meua- vaig pensar, i em vaig enganxar com vaig poder a eixe pelotó. El circuit consistia en un total 40 kilòmetres on es donaven 4 voltes amb moltes corbes i situacions perilloses, lo que va fer que la gent del grup estiguera nerviosa i sempre pendent d’ocupar les primeres posicions. En l’última volta també vaig entrar a rellevar als meus companys.
Arribada a la segona transició, sabates fora i peu a terra. Sols còrrec 15 metres vaig notar alguna cosa rara, collons, si se me va soltar una sabata de la bici¡¡¡, em va tocar tornar arrere a per ella i rapidíssimament a deixar la bicicleta.
A l’últim tram de la prova, la carrera a peu, haviem de pegar 3 voltes a un circuit, el que feien un total de 10km. Em va ixir millor del que esperava, i això que una contractura al quàdriceps dret fa la menció de donar problemes. Savia que era el meu dia, i res havia d’arruinarlo, aixina que molta força i fins la meta. Total, debut al triatló olimpic, 2:18:37, molt content i satisfet amb tot el treball realitzat, en el que ha sigut una peça clau el míster Paco.
No tinc noció de si el temps que vaig fer és bò o no, sé que estic orgullós amb el meu triatló i això m’agrada.
Ja està, objectiu completat. I ara que? Pues a per un altre¡¡¡
per: Fran Peris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada