Aleshores al quedar-me amb les ganes doncs cap al MASSÍS he anat per segon any consecutiu. I la gran sorpresa va ser que, a causa de Tràfic havien retallat la distància de bici deixant-la en 60 Km, (encara que a mi en beneficia ja que no em considere un bon cicliste), però no en fa cap gràcia fer un “quasi mig Ironman”, però..... que li anem a fer? SPAIN IS DIFERENT.
Bé, anem a l’assut d’Antella , potser que la natació siga el menys complicat del Massís, a dos voltes, nadant amb el neopré, la corrent pràcticament ni la notes i la visibilitat de les boies es molt bona.
El primer en eixir és Salva seguit de Dani Fuertes, Dani Gomis i Oscar.
La bici encara que curta es fa prou pesà ja que hi ha que pujar dos vegades el port de Sumacàrcer i les rampes cap el pantano de Tous. Jo espere que Oscar o Dani m’alcancen però acabe les dos voltes i no hi ha rastre d’ells.
Comence a còrrer esperant no tindre problemes a les cames (com està passant-me últimament) i al tercer Km ja veig a Salva, pense que em porta una volta de ventaja, però no, em diu que no es troba molt bé i que potser el problema és l’edad (ha fet aquesta setmana 33 anys, felicitats Tabaco) i és de veritat que 33 anys ja pessen, ja.
En arribar al pont em trobe a Oscar i em diu que s’ha retirat, en sap greu ja que sé la il·lusió que tenia per fer aquest triatló.
Deixe a Salva i continue corrent, intente possar un ritme cómodo i patint molta calor (que en tots els triatlons que he fet a Antella sempre ha fet molta calor) acabe el triatló sense haber tingut ningun problema a les cames, content, cansat , anfambrat i damunt s’acabat la paella i el pròxim caldero no el veurem eixir del foc.
Mone a casa que ja estem farts de Massís.
per: Dani Fuertes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada