CLUB TRIATLÓ GUADASSUAR: XIMO CASANOVA. EL MEU PRIMER TRIATLÓ

Hi ha dies en el que u no pot dormir i avui es un d'ells. La vida esta plena de reptes i proves unes te venen i altres te els busques, este es buscat i la satisfacció personal es immensa de aconseguir superar i a demés millor de lo esperat un TRIATLÓ i a més a més quant fa just dos mesos vaig fer també una marató de muntanya.

Per ara fa un any el meu company de fatigues Pedro em deia de fer el triatló de València i jo en negava bici de carretera ¡¡ córrer per el asfalt ¡¡¡ no, lo meu es la MUNTANYA ¡¡¡¡. Després s'apuntarem al club de triatló, més que res per aprendre a nadar i una cosa du a l'altra, els companys del club fent dents, el esperit de superació i les ganes de fer coses noves, pos a la, m'apunte.
El triatló començà prompte a 12:30 a dinar un plat de macarrons fresquets, deu minuts de sesta que es sagrà i a la plaça del Triatló (Ravalet). Allí s'hem reunit participants i club de fans, i tots junts a Gandia. El primer detall de l'organització molt bè, un parking sols per a triatletes (després veuríem que era el únic detall). Repleguem els dorsal, muntem les bicis i al Box, Primer fiasco del dia, no ens deixen entrar, duen 1/2h de retràs. Lo que ens faltava.

Al final entrem als boxes preparem la bici, les sabatilles, casco i tots els romanços que fan falta per a un triatló, els companys Sardi i Joseca ens donen els últims consell; com entrar, com eixir, com...

Primera prova. Super Sprint Femení. Ariana i Núria ens representen, Ariana també debuta com jo però ella te la sort de dur a Núria de instructora, naden les dos juntes i eixien les dos juntes, entren en box per a fer la primera transició i biiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, fins a si puc contar que en perdonen però en pose el neoprè i ja no veig més, la resta de la proba la fan les dos juntes també.

Segona prova Sprint Femení. Teto es la que ens representa en esta prova. Teto nada com una sirena i en natació queda la 20 en la bici la 10 ¡¡¡¡¡ llàstima que un bac corrent la deixe al 16é lloc (es mereixia molt més).

Mentres Teto feia la seva gesta, jo entrava al aigua (collons que gela esta) per a calfar, en teoria ens toca eixir ja. En teoria, en la practica esperem, ens gelem, esperem, ens gelem i seguim esperant i ens seguim gelant.

Ens fan pujar per la escollera, botem al aigua (rollo Falete) i ens donen la eixida quasi 40 minuts més tard un altre negatiu per a la organització. Donen la eixida i comença el meu primer triatló i no molt be, estic gelat i en costa respirar per més que ho intente no agafe el ritme, nade com puc, no hia manera de agafar el ritme pare, moc i no vaig agust, arribe a la primera boia i per fi agafe el ritme, segona boia vaig be, en passe uns quants, tercera boia ja quasi esta, veig la arena en el fons nade dos braçades i m'alce, còrrec en despasse el neoprè no va el sierre esta enganxat, demane ajuda al public, mel despassen, còrrec me lleve el neoprè fins a la cintura, còrrec, per a on? dona la volta en diuen, còrrec, em sente en terra me lleve en neoprè, un tiro en quàdriceps, no per favor ara no, en fique els calcetins, sabatilles, casco, la cinta, el tiro ¡¡¡, còrrec en la bici del morro, el pulsòmetre que pita, quin agobio, me'n estic passant, còrrec, ja puc pujar?, Putje i entorne boix el pulsòmetre que pita, els amics que m'animem, pedalege en més ràbia, el pulsòmetre, primera corba en file el passeig i em relaxe, pufff quin agobio... el pulsòmetre calla, (ja era hora).

Vaig molt be quasi 40Km/h, porte el aire de cul i es nota, vaig còmode, en passen dos avions, nyiaaaauuuuuu aniran a 50, estos ja son de la següent prova, el cap en dona voltes, que quant hauran eixit? supose que 10' i estic en lo cert, pense que a vore si pille alguna bona roda, m'hem passen dos més i els agafe la roda, com van els tios, el pulsòmetre no pita, pos els aguante, done tota la volta amb ells un s'enfada per que no els relleve, pos que ten donen, jo no estic pa tirar en be just aguantar, apreten i em deixen, m'agafa un altre grup, este és més gran, em pose al final, vaig com una moto, passe per meta Cani en xilla, els companys en xillen.

Que agust que vaig, l'última volta deixe anar el grup, puge un pinyó, he avisat als companys de que en diguem per a on he de fer la segona transició entre tanta emoció no m'he enterat de per on he d'eixir, done la volta i estan Raul i el Tiger un a cada costat per a indicar-me (gràcies). Entre al box, tire a baixar. No, més avant -em diuen-. Baixe on toca però no de vot, em fa por el turmell, done la volta pose la bici al lloc, el casco, en pose les sabatilles, no me les puc lligar tinc el dits dormits, collons el nuc, la gorra de Carros (es el meu amulet) i a córrer. No porte Gps no vull saber a com vaig, pense anar comodo, en fixe en el pulsòmetre, vaig comodo, me'n passen molts, en dona igual, vaig molt comodo, primera anada, en creue en Jose Carlos, Pedro, Sardi, arribe a meta (primera volta), em passa Jose Carlos, l'anime, va a tope, arrive al final de la segona anada i controle el temps que li duc a Pedro per si m'espere i entrem junts, li porte 40'' no crec que me agafe. Enfile la meta últims metros em gire i no veig a Pedro, ja veig a Cani animant-me, Que Xulo,

El primer Triatló

To be continued....................

per: Ximo Casanova http://ximocasanova.blogspot.com.es/

NOMBRE

CATEGORIA

Natación

VEL.

T. Box1

Ciclismo

VEL.

T. Box2

Carrera

VEL.

Pàgines

dilluns, 22 d’abril del 2013

XIMO CASANOVA. EL MEU PRIMER TRIATLÓ

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada