La primera cursa sigueren els 10 km d’Almussafes, després
de rebre carabasses per part dels membres del club de participar en aquesta, cap
allà vaig anar a superar un nou repte. Amb mi vingué el meu amic Bernat
d’animador, ja que com sabeu els ànims sempre ens vénen bé.
Vaig començar la carrera apretant des del principi perquè
vaig eixir molt endarrerit, poc a poc vaig anar trobant-me millor i seguint el
ritme fins el final. Vaig acabar per dalt de quatre se m’escapà pels pèls,
estava un poc amarg ja que encara em quedava un poc de gas però per l’altra
part vaig acabar molt content amb el temps i les sensacions.
Dia 4 de juliol, no hi ha cosa més
gran que córrer al teu poble envoltat de la gent que coneixes i rebre ànims per
tot arreu. Després de baixar el volum de quilòmetres, preparant el camí per a
Oliva, em trobe en l’última prova per veure realment com estic.
En aquesta cursa vaig quedar amb el
meu amic Bernat, ja que aquesta vegada ell també corria amb mi i passà a ser
una peça fonamental. Prèviament havíem parlat els dos en anar “a saco” per tal
de baixar de quatre. Començàrem a córrer i ell em parà els peus ja que anava
massa ràpid. Al arribar al Km4 on estava l’avituallament, vaig beure aigua i no
em sentà molt bé a partir d’aquell moment, li he d’agraïr a Bernat tota l’ajuda
per anar estirant-me fins el final.
.jpg)
A l’arribada vaig acabar mort però content i amb la faena
feta, per fi la barrera de 4 superada.
He de felicitar a tots els membres del
club per millorar els seus resultats i a Jose Carlos en especial pel seu segon
lloc com a local.
Ara toca descansar
fins el diumenge que és el “gran repte”. Vaig confiat perquè estic content amb
els temps de les curses realitzades aquesta setmana, només tinc dos dubtes: el
mal que em fa l’esquena quan vaig acoplat en la bici i el calor que s’espera per
al cap de setmana en Oliva.
Diumenge 7 de juliol “hui va a ser un gran dia” anem a
per la barrera del 5…
Quedem Paco i jo en veure’ns en Oliva, vam arribar
prompte i aparcàrem en molt bon lloc, cosa rara en mi. Vaig anar a pel dorsal i
el xip, en el moment que estava pegant les pegatines me’n vaig adonar que
m’havia deixat el rellotge “això només en pot passar a mi”.
Comçàrem a nadar, des d’un principi em vaig trobar molt
còmode i quan em vaig adonar ja estava a l’última boia gràcies a uns peus que em vaig trobar.
En la primera transició notava que les cames les tenia
carregades, em vaig posar a pedalejar en molta cadència. A l’arribada a
l’avituallament ens dirigírem direcció Oliva i va arribar el moment conflictiu
del triatló, ja que em van amonestar a mi i a altres triatletes per anar massa
pròxims uns dels altres, en una carretera d’horta en circulació pels dos
sentits. Pense que la direcció de carrera no haguera tingut que posar-se tan
estricta en un tram com aquell.
Després d’estar 5 minuts parat vam reprendre la marxa i a
cada quilòmetre em trobava millor, però de repent començà el mal d’esquena quan
encara em faltaven 40 km per a la pròxima transició, tot i això vaig poder
acabar.
Havia arrivat l’última transició: a correr!! Em trobava
bé, però al no tenir el famós rellotge, em vaig posar a un ritme fins que vaig
poder preguntar i un company de carrera em digué que anava a 4:15, vaig pensar:
“tira el freno Salvatore”.
Quan em vaig adonar ja havia fet la primera volta i
començava amb ganes la segona, de repent vaig sentir: Salvador!!!! Uns carrers
més avall algú em cridava, jo sabia que era dels meus i em vaig veure al meu
Julian en la seua camera de fotos preguntant-me com anava i deixant-me el seu
rellotge. Però en aquell moment ja anava a ritme i era qüestió de finalitzar el
millor possible.
Al girar l’últim cantó vaig veure als incondicionals del
club, ahí estaven tots animant-me després de fer la travessia Tabarca- Santa
Pola.
Per fi vaig creuar la meta molt content!! Content amb el
temps i amb millors sensacions que en el triatló d’Elx. Havia acabat el
patiment!!
Després de tot açò només em queda agraïr als incondicionals
del club estar ahí al meu costat, i sobretot a la més important la meua Mari
que és qui aguanta tots els entrenaments i está al meu costat.
La barrera del 5 també superada!!
Un triatló més al coll i
ara a pels dos TRI d’Antella, fins la pròxima….
per: SALVA Barberà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada