La data estava fixada molt de temps avanç, en aquest cas no era una data amb objectiu esportiu, més be una data que marcaria el curs de dos vides. Desprès de fixada aquesta data, veig que el triatló de Antella es tan sols dos setmanes després de tot “el lio”, que faig? m'inscric o no? Sabent que no arribaria en la millor forma però sense poder oblidar completament el triatló i pensant que una vegada arribat el dia, de segur no podria estar a l'altra part de la barrera...decidit!! Vaig a inscriurem! Ja veurem que passa!
Una vegada arriba el dia de la prova: els membres del club havien quedat a la plaça del triatló (o “ravalet”) nosaltres eixiríem un poc avanç ja que no estàvem al poble, segons diuen...degut al caldo! Be! Arribem a Antella, tot canviat, no es pot aparcar al camp de futbol com sempre ho hem fet en aquest triatló, aparquem a la entrada del poble, agarrem trastos i a recollir els dorsals i preparar-nos per l’eixida.
Ja amb els dorsals recollits, arriben tots els membres del club, ens posem a preparar-nos tot i esperar a que obriguen boxes, tasca que es retrasa lleugerament, per algun assumpte d’organització i/o jutges.
En aquesta edició han canviat la ubicació de boxes (segons pareixer degut a les obres a la carretera de Sumacarcer i així no tallar la carretera de Antella) detall que no convenç a la majoria de triatletes ni tan sols al públic assistent, ja que no poden seguir la prova amb la facilitat igual que els altres anys.
Una vegada preparats, havent passat per boxes i amb tot el pertinent per a la prova, ens dirigim a la línia d’eixida, la de tots els anys, ens introduïm en l’aigua i una vegada allí, tots cap a fora! ens fan eixir a tots els participants, hi havia càmera de cridades, ningú de tots els participants sabia res, eixim i cap amunt. Ens criden, hi ha tres eixides diferents, en la primera estaríem tots els membres del club exceptuant Ximo i Victor que eixirien a la segona eixida, una vegada el protocol corresponent...ara sí, tots a l’aigua que va a començar la prova.
Donen el avis d’eixida i com no, comença la batalla, amb manotades, patades i tot el corresponen en eixos moments anem avançant al sector de natació, cadascú al seu ritme. Arribem a les bolles de gir i allí amb major o menor dificultat tots fem el gir, ja de volta, la tornada es fa molt mes lleugera ja que es corrent a favor. Ja apunt d’eixir de l’aigua veig eixir a Dani. Fem el llarg tram de transició fins les bicis i una vegada allí ens juntem pràcticament 4 membres del club a la transició. Dani que havia eixit abans, immediatament Juli i Pedro i després Victor, que tot i haver eixit 5 minuts mes tard arribà a aquest punt a la mateixa hora. Sense oblidar que al davant anirien Fran i Salva que amb un millor parcial de natació van traure una certa distancia als demés companys. Poc després arribarien Vicent i Ximo respectivament. Cadascú realitza la seua transició mes o menys ràpid i ja a afrontar el sector de ciclisme.
En aquest sector si que es marca cadascú el seu ritme, ja que es el sector més exigent dels tres i on els participants han d’afrontar el port de Sumacàrcer i les dures rampes de pujada per arribar a la presa de Tous. Una vegada dalt de la bici, perd totes les referències amb els company, fins arribar al començament del port, en la primera de les corbes vaig girar el cap i vaig veure a Victor, ens separen uns 200 metres, pense: de segur que m’avança!...anem a fer el possible per que no ho aconsegueixca. Férem quasi tot el port amb referència visual fins arribar quasi dalt de tot, on ja m’avançà. Emprenguem el terreny pla direcció la pressa de Tous i alternem les posicions en varies ocasions fins que ja de tornada a Antella, Victor pren la davantera i obri cert espai entre els dos. Però certament, vam ser els dos afavorits per dita situació, ja que cap dels dos volia ser deixat enrere per l’altre. Si que hi ha que dir que molt netament, ja que hem de recordar que era una prova “No drafting”.
Una vegada arribat a Antella...peu a terra, tocava baixar de la bicicleta i fer una baixada molt empinada amb la bici a la ma, cosa que a més d’un no li va sentar be, per lo pesades que dúiem les cames del sector de ciclisme. Toca enfundar-se les deportives i a córrer!
Prenguem el sector de carrera pràcticament mantinguent les posicions del sector de natació. Pel que fa al sector a peu, molt canviat respecte a altres anys (personalment, crec que per a pitjor, tant per al corredor com per al públic), transcorre quasi la seua totalitat per camins d’horta on podem veure en certs moments les distàncies entre els companys i tan sols passant una vegada per la línia de meta.
Els primers metres com es de costum son per adequar al cos al ritme corresponent de carrera, una vegada pres el ritme i ja a l’horta, on ens podem veure els participants i prendre referències, al cap davant aniria Fran obrint camí amb certa avantatge que mantindria fins el final, per darrere anava Salva i a continuació Victor i seguit de molt prop Juli, que al kilòmetre 1 va deixar enrere a Victor, que es trobava molt mal amb flato i necessitat de aigua, circumstancies que li impedirien acabar la carrera en bones condicions. Quina llàstima que similar motiu li va passar a Salva i que els va fer deixar-se molt de temps al sector de carrera a peu i fent-los perdre moltes posicions a l’arribada.
Pel que fa als demés membres, van fer una grandíssima carrera, on cal destacar el paper fet per Pedro, que, tot i la curta experiència al triatló, va fer una carrera molt completa a tots els sectors. A més, recordar la gran vesprada de calor que van sofrir els participants i que com ja hem dit afectaren i de quina maneta a Victor i Salva i no menys va ser el patit per Vicent, que també va sofrir els efectes de la calor.
Una vegada més, agrair el grandíssim suport rebut per tots els assistents, coneguts i seguidors del Club triatló Guadassuar. En especial nombrar eixes campanetes que tant es deixaven sentir i que sols en arrimar-nos ens feien somriure i sobretot ens aportaven eixa força. Aquesta setmana us toca a vosaltres, molta sort!!
per: Juli Escrivà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada